Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les xifres de desocupació registrada el mes de març a Catalunya, publicades aquest matí, no han estat dolentes, però bones tampoc. Com explica l’Observatori del Treball, el març s’ha acabat amb 505.900 desocupats inscrits a les oficines de Treball de Catalunya, és a dir, que hi ha hagut un descens de 6.390 treballadors (-1,2%) respecte del febrer. Tot i aquesta disminució, el nombre de desocupats és el més alt en un mes de març d’ençà del 2015. I cal recordar que les dades de desocupació no inclouen els afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

En xifres interanuals, el ritme de creixement de la desocupació s’ha frenat al març i ara és d’un 21,3%. En xifres absolutes, hi ha 88.853 desocupats més que no pas un any abans. A tot l’estat espanyol també disminueix el ritme de creixement de la desocupació, però no tan intensament com a Catalunya, fins a un 11,3%. És a dir, la taxa de creixement en un any a casa nostra és gairebé el doble de la registrada a tot l’estat espanyol i molt més alta que no al País Basc, per exemple, on creix només d’un 1,4%. Són 20 punts de diferència! Això fa molt de mal als ulls, si bé és cert que al País Basc el turisme i activitats afins tenen un pes molt menor que aquí.

De les xifres d’avui hi ha quatre aspectes que em preocupen i que no sempre es tenen en compte en les anàlisis. El primer és el de la desocupació de llarga durada, és a dir, la gent registrada que no ha trobat feina aquests dotze darrers mesos. El mes de març ha crescut de més de 10.000 persones, cosa que si voleu és normal en l’entorn pandèmic en què ens trobem, però això no fa que sigui menys preocupant. I ho dic perquè la gent a qui costa més de trobar feina és la més gran de quaranta-cinc anys. Observeu-ho. Els desocupats de llarga durada ja són el 24% del total, més de 270.000 persones; i, d’aquests, el 60% tenen més de quaranta-cinc anys. És una edat perillosa, a partir de la qual cada vegada costa més de trobar una nova feina. Però hi ha més. Si ens fixem en els desocupats de molt llarga durada –més de vint-i-quatre mesos sense trobar feina– ja són el 23% del total i, d’aquests, gairebé el 80% passa de quaranta-cinc anys. Veient per on van les tendències, aquestes dades no m’agraden gens ni mica. Val a dir que la durada mitjana dels cercadors de feina, que el març de l’any passat era de 7,7 mesos, enguany ha passat a 9,5 mesos. Un entrebanc més a tenir en compte.

El segon punt, del qual no es parla mai, és el de la gent que s’inscriu al registre i no ha treballat abans (almenys legalment). Bé, a Catalunya al març hi havia 34.000 persones en aquesta situació de desocupació, que equival a un 7% del total. No és la més important, però hi ha prou gent per a tenir-la en compte. En aquest segment concret –que al març ha crescut– hi ha 11.000 homes i 23.000 dones. En situacions de crisi, així que algú de la família perd la feina, algú altre es decideix a cercar-ne al mercat. I d’aquí em preocupa que gairebé una tercera part d’aquesta gent té més de quaranta-cinc anys i, a més, les dones d’aquesta franja d’edat són un 25% del total dels nous cercadors de feina. No els és gens fàcil.

El tercer punt, de què també es parla molt poc, és el paper que hi fan els estrangers, en aquestes xifres. Ja sabem que a Catalunya és on viuen i treballen més estrangers de totes les comunitats de l’estat espanyol. En les crisis, la desocupació els castiga amb més força que als ciutadans nascuts a l’estat espanyol. I parlem dels regularitzats i prou. D’estrangers desocupats a casa nostra n’hi ha 118.000 i representen una quarta part del total. Mirant més enllà, els desocupats de Catalunya són el 12,7% del total de l’estat espanyol, però hi ha una gran diferència entre el pes dels estrangers i els qui no ho són. Si els desocupats catalans nascuts a l’estat espanyol són l’11,4% dels de tot l’estat, els estrangers són una mica més del 20%. Ve’t aquí una situació que, si s’allarga gaire, serà una causa de problemes socials de tota mena.

I, per acabar, volia comentar l’evolució dels afectats pels ERTO. Durant el mes de març s’han reduït molt. Han passat de 191.000 al febrer a 158.000 el mes passat, i això és una baixada del 17%. Com que a la resta de l’estat la baixada ha estat semblant, la quota catalana dels afectats pels ERTO continua girant entorn del 21% dins l’estat espanyol. On sí que hi ha diferencia és en el nombre d’empreses, que a Catalunya ha baixat d’un 5,5% i a l’estat espanyol, d’un 10%. Això vol dir que les de Catalunya que han sortit de l’ERTO són més grans que no les del total de l’estat espanyol: són 16,5 treballadors de mitjana, enfront de 7,8. Aquesta sortida de l’ERTO d’empreses catalanes, conjuntament amb una pujada dels afiliats a la Seguretat Social de 17.000 treballadors i una baixada d’uns 7.000 desocupats, és una bona notícia, perquè vol dir que no han tancat empreses (en teoria). Ara, com que parlem de saldos de final de mes, encara que hagin tancat empreses també n’hi ha que han contractat treballadors –cosa que fa pujar els afiliats a la Seguretat Social– i els treballadors que hagin perdut la feina han estat compensats per uns altres que n’han trobada. Potser aquest punt és el més important del patracol de xifres d’avui, perquè demostra que durant el mes de març l’activitat s’ha bellugat una mica més en termes positius.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.