La política israeliana entra en un nou capítol. Després d’unes eleccions no concloents al març, s’ha format una coalició políticament diversa per a posar punt final a dotze anys de govern de Benjamín Netanyahu.

La coalició de vuit partits és encapçalada pel dretà Naftali Bennett i el centrista Yair Lapid. Tots dos faran torns com a primer ministre i Bennett assumirà el primer període de dos anys. Per primera vegada, un partit àrab serà inclòs en el govern, amb la incorporació a la coalició del partit Ra’am de Mansour Abbas.

El govern Bennett-Lapid podria obrir un nou període per a Israel. No obstant això, podria no ser tan prometedor per als palestins dels territoris ocupats.

La diversitat política de la coalició implicarà el desafiament de treballar junts. Amb el Partit Laborista i Mérets a l’esquerra i Yamina, Nova Esperança i Israel Beiteinu a la dreta, el segment principal del nou govern serà el de les forces centristes de Yeix Atid de Lapid i el partit Blau i Blanc del ministre de Defensa, Benny Gantz.

La coalició està unida en l’oposició a Netanyahu. El seu mandat ha estat marcat per les acusacions de corrupció (actualment és jutjat per tres d’aquests casos) i per la divisió política. Per això, les polítiques del nou govern es guiaran per un seguit de compromisos i probablement se centraran sobretot en qüestions econòmiques i socials.

També és probable que ofereixi un canvi en l’ambient polític i rebaixi l’atmosfera ideològica, força carregada, que ha caracteritzat els anys de Netanyahu. Els seus partidaris, tanmateix, han organitzat manifestacions en què han qualificat els polítics de la nova coalició de govern de “traïdors”.

El nou govern i Palestina

La inclusió del Ra’am de Mansour Abbas pot semblar un símbol d’alguna mena de cooperació entre àrabs i jueus després d’onze dies de violència. Però qui esperi avenços en el conflicte entre Israel i Palestina es pot veure decebut: els partits del nou govern tenen punts de vista molt diferents sobre la qüestió.

Bennett s’oposa a la creació d’un estat palestí i és partidari de l’annexió de Cisjordània. Mérets i el Partit Laborista són partidaris de la creació d’un estat palestí, i el primer és molt crític amb l’ocupació. No hi ha majoria a la coalició per a cap de les dues posicions i, en conseqüència, tots dos bàndols aparcaran aquesta qüestió. És poc probable que es prenguin noves iniciatives dràstiques, però és possible que el nou govern sigui més receptiu a la pressió internacional sobre la qüestió, sobretot per part de l’administració Biden.

Ra’am no va intentar d’abordar la qüestió palestina a la seva campanya, sinó que es va centrar en les qüestions que afecten la comunitat àrab dins Israel. Sembla haver arribat a un acord perquè el nou govern reconegui alguns llogarets actualment no autoritzats i congeli les lleis de planificació que penalitzen la construcció àrab. També ha negociat el compromís dels socis de la coalició d’invertir 50.000 milions de xéquels (15.000 milions d’euros) en la societat àrab. L’objectiu d’Abbas quan va acceptar d’entrar a la coalició era assegurar que les preocupacions àrabs es convertissin en el centre de la política israeliana. Ha d’assenyalar aquests avenços, si es compleixen, com un èxit d’aquest enfocament.

Però aquesta no és una bona notícia per als palestins. Si bé és possible que es redueixi l’activitat dels assentaments a Cisjordània i es facin concessions a Gaza sota la pressió de la comunitat internacional (inclosos els Estats Units), el nou govern mantindrà, en efecte, l’status quo i cal esperar que continuï la política de Netanyahu de gestionar el conflicte mitjançant una barreja de foment de l’activitat econòmica a Cisjordània i de dissuasió militar i de seguretat.

Una fase de proves per a les relacions entre àrabs i jueus

Cal no subestimar la importància d’incloure Ra’am al govern. Ha trencat el tabú de la participació política àrab als governs israelians, ofereix un nou començament per a les relacions entre àrabs i jueus i pot començar a deixar enrere dècades de discriminació contra els ciutadans àrabs d’Israel.

No obstant això, hi ha en joc quelcom que va més enllà de l’esfera econòmica i social. Com subratllen les tensions que van sortir a la superfície el mes passat, el conflicte entre Israel i Palestina continua essent el principal desafiament intern. Mentre els palestins de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est continuïn sota ocupació, els ciutadans palestins d’Israel encara sentiran la injustícia nacional.

En qualsevol cas, un govern sense Netanyahu serà una alenada d’aire fresc per a Israel. La foto de Yair Lapid, Naftali Bennett i Mansour Abbas signant l’acord és una imatge poderosa que demostra que les relacions poden canviar. Ara, tot i la inclusió del primer partit àrab en un govern israelià, sembla que canviaran poques coses per als palestins dels territoris ocupats.

 

John Strawson és professor honorari de lleis i director del Centre on Human Rights in Conflict, a l’East London University. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.