Ismael Vicedo: “La mobilització no pot ser només a Alacant, ens afecta a tots, és una qüestió de país”

Aquest dijous, el grup municipal de Vox a Alacant va acabar retirant del ple la declaració institucional que demanava a les Corts Valencianes de modificar la llei d’ús i ensenyament del valencià per excloure la ciutat de la zona de predomini lingüístic català i incloure-la a la zona castellanoparlant. Argumentava que havia arribat a un acord amb el Partit Popular perquè el canvi es fes a les Corts Valencianes. Però ahir, la portaveu del Consell, Ruth Merino, ho va negar i va dir que no declararan pas Alacant zona castellanoparlant. En parlem amb el professor Ismael Vicedo, membre de la junta directiva de la Cívica – Escola Valenciana a Alacant, que ens ajuda a posar context a la situació actual del català a Alacant, i què significaria que Vox aconseguís de fer prosperar la iniciativa. Vicedo alerta que, malgrat que els esdeveniments d’aquestes darreres hores podrien semblar bones notícies, cal estar a l’aguait. Tot plegat acaba de començar.

— Com valoreu el que va passar dijous? És una petita victòria?
—No és una derrota, però no crec que puguem dir que és una victòria, perquè no hem guanyat res. Al final, hem aconseguit de no perdre. A més, Vox diu que ho retiren perquè estan negociant una cosa amb el PP a les Corts Valencianes. Sembla que ells volen aconseguir-ho; per tant, la retirada del text no significa que això s’haja acabat. Ara, és important que el ple d’Alacant no votara que la ciutat deixe de ser de l’àmbit lingüístic del valencià, com recull la llei. Tot plegat seria una barbaritat, perquè l’argument de Vox és que a Alacant no es parla valencià i que la llengua s’imposa als centres, cosa que és falsa. A més, allò que defineix si ets de l’àmbit lingüístic del valencià o del castellà no és una fotografia fixa de quanta gent el parla aquell moment. És una qüestió històrica, cultural i lingüística. No pot ser que fem una enquesta a uns quants i, si surt que no parlen valencià, ho canviem.

—Per tant, això no s’ha acabat. Cal continuar les mobilitzacions?
—Sí. A més, cal deixar clar que al ple volien votar una declaració institucional, no era ni una moció. Això no té recorregut jurídic, no representa cap obligació per a ningú. L’Ajuntament d’Alacant no té competències per a decidir res d’això. Si ho volen canviar, necessiten fer canvis en una llei autonòmica. Passa que això ara es podria complicar molt més si PP i Vox, que són els qui ho poden fer, es plantegen de fer aquestes modificacions a la llei d’ús i ensenyament del valencià o volen que Alacant passe a ser una ciutat de l’àmbit lingüístic del castellà. Poden proposar, fins i tot, que es puga demanar l’excepció del valencià a l’escola. Per això és molt important que dijous aconseguírem una gran mobilització. Per exemple, Escola Valenciana vam obtenir més de setze mil adhesions al manifest “A Alacant, ens plantem pel valencià”. A més, totes les entitats que treballem per la llengua i la cultura a la ciutat hem construït un front comú potent. Totes les entitats vam treballar juntes amb la plataforma Alacant pel Valencià per donar una resposta de manera conjunta més enllà de les sigles. Això és molt positiu, perquè si el que diu Vox és cert, haurem d’estar molt a l’aguait. Si se’n surten, podria ser molt greu per a la llengua. Per exemple, jo tinc una filla escolaritzada, i vull que ella tinga les competències lingüístiques en valencià.

—Quines implicacions tindria, en el dia a dia, excloure Alacant de la zona de predomini lingüístic català?
—En el dia a dia escolar, tindria molts efectes. Si canvies això i modifiques la llei de plurilingüisme, no es faria valencià en el sistema educatiu a Alacant. O, a tot estirar, s’impartiria l’assignatura de valencià, però donarien l’opció que pogueren demanar l’exempció lingüística.

—Per tant, és un atac directe a l’escola.
—I tant! És un atac directíssim a l’escola i als drets lingüístics de la ciutat. Alacant ja està castellanitzada, i el coneixement de la llengua es manté gràcies a l’ensenyament. Si es treu això, serà molt complicat. Encara que les enquestes diuen que l’ús de la llengua és baix, també s’ha de valorar que quan se’ls pregunta si saben parlar, escriure i llegir en valencià, els percentatges són molt alts. Aquests coneixements no s’aconsegueixen dins les famílies, sinó a l’escola. Si ataquen l’escola, fulminen la llengua. Això que volen fer és una bomba contra la llengua. Si les famílies no tenen la capacitat de transmetre la llengua, cal que utilitzem l’eina que tenim per a mantenir-la, que és l’escola.

—És a dir, que en pocs anys podríem veure un gran retrocés de la llengua.
—La gravetat de tot plegat és enorme!

—Sempre hi ha aquesta idea que a Alacant no es parla català, però les mobilitzacions d’aquests dies també demostren que hi ha una gent molt conscienciada i mobilitzada.
—Sí, és cert que hi ha aquest mantra que no s’hi parla valencià. Jo parle valencià tot el dia. M’imagine que depèn amb qui parles. Amb mi, t’assegure que parlaries valencià tot el dia. En el meu centre educatiu es parla en valencià. Ara, és cert, la llengua majoritària de la ciutat és el castellà. Però el 20% dels alacantins parla habitualment en català. I el coneixement és molt més alt. Hi havia un president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que deia que ací hi havia molt “catalanocallat”. Al final, hi ha molta gent que s’ha acostumat que, com que tot el món li parla en castellà, entra els llocs directament dient “buenos días”, en lloc de “bon dia”. I quan fas el contrari, et sorprens de la quantitat de gent que et continua parlant en valencià. És un problema d’usos, fins i tot dels valencianoparlants. Però, és clar, hi ha zones de la ciutat on també perilla el castellà, eh? Te’n vas a la zona nord i tampoc s’hi sent parlar castellà, hi ha molta immigració. La realitat d’Alacant és plurilingüe, però plurilingüe de veritat. No s’hi parla només valencià i castellà, s’hi parlen moltíssimes llengües.

—Fins a quin punt la situació actual també és culpa del Botànic? Durant aquests vuit anys, cada vegada que Ximo Puig ha vingut a Alacant com a president ha parlat en castellà.
—Sí, Ximo Puig i qualsevol dels altres polítics. Passes d’Altea cap avall i tot el món que ve decideix parlar en castellà. I sempre fan servir eixe discurs que ho fan perquè els entenguen, com si no els entengueren en valencià. Volen aconseguir vots. M’emprenya molt, aquesta actitud.

—L’esquerra també té una part de culpa del que passa actualment, doncs?
—Quina pregunta que fas a un militant d’esquerres… Però si m’ho preguntes, t’ho diré. En les últimes eleccions, hi va haver molta gent d’esquerres que no va anar a votar. I ara hi ha molta gent que culpa els qui no van votar de tot el que fan Vox i el PP i els ho retreu. Però jo encara espere que els polítics facen una mica de crítica. Perquè si hi ha tanta gent que no va votar, deu ser per algun motiu. Alguna responsabilitat deuen tenir, ells. Per exemple, ara que parlem de la llengua, hi ha molta gent que es va enfadar molt amb la llei del plurilingüisme. Era gent que havia votat esquerres. No crec que els resultats només siguen per temes relacionats amb la llengua, però alguna motivació hi deu haver. Més enllà de culpar tota aquesta gent que no va votar, alguna responsabilitat deuen tenir, ells.

—Parlant de la llei de plurilingüisme. A VilaWeb vam parlar amb alguns professors de la zona que la criticaven molt. Deien que la llei havia aconseguit que es parlés menys català a les aules.
—Sí, jo tinc l’exemple de la meua filla. Ara fa primària i és una cosa, però en el moment que comence secundària serà diferent. No hi ha cap centre de secundària en tota la comarca de l’Alacantí que puga mantenir l’oferta de més del 50% que tenen a primària. Abans tenies una línia, que potser no era perfecta, però hi havia l’opció. La meua filla no té la possibilitat de continuar estudiant en valencià. Hi ha qui em defensarà que si agafa totes les optatives en valencià llavors sí que podrà. I si no vol estudiar això? Aquesta és la llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic.

—Fins a quin punt el País Valencià s’ha oblidat del sud? A voltes pot semblar que això només passi al sud.
—Això és una qüestió de país. Això ara passarà a les Corts Valencianes. La mobilització no pot ser només a Alacant, ens afecta a tots. Estic convençut que si el que va passar dijous hagués passat a València, la mobilització hauria estat molt més gran. Si s’hi hagués votat a favor, algú hauria proposat que la manifestació del Nou d’Octubre es fes a Alacant? Ho dubte. És una crítica que hem de fer a totes les organitzacions. Sempre fem la broma que quan tu puges a València hi ha una distància, però quan de València baixen a Alacant sembla que la distància siga més gran. Crec que és important que fem una reflexió global de país i ens mobilitzem tots. El que passa a Alacant és important. Nosaltres ens hem mobilitzat, hem anat units.

—Enmig de l’entrevista, ens arriba una última hora: la portaveu del Consell acaba d’anunciar que Vox no té raó i que no declararan Alacant zona castellanoparlant.
—Perfecte! Però això tampoc vol dir que tot estiga solucionat. Crec que el que volen és modificar la llei de plurilingüisme. Això és una reflexió personal, i no d’Escola Valenciana. Però crec que el Partit Popular no es clavarà en el merder de canviar les zones lingüístiques. Ells volen que hi haja llibertat lingüística. Ells tenen clares dues coses. Per una banda, el districte únic, que ajuda al fet que la gent puga anar a la concertada. I per una altra, la llibertat d’elecció. Volen que cadascú puga triar. Però en aquest discurs de la llibertat d’elecció, hi ha de ser el castellà i també el valencià. És anar a un model com si fora el de la doble línia que teníem abans. Però la doble línia no pot ser amb el 100% de castellà. Existeix l’anglès, per exemple. Que, de vegades, els qui defensen de poder anar a una escola en castellà sembla que s’obliden d’això. A més, hauran de fer, com a mínim, l’assignatura de valencià en valencià, no? Abans, per exemple, també s’havia de fer Coneixement del Medi en valencià. Per tant, supose que la modificació serà de la llei de plurilingüisme. De fet, el model actual, en realitat, és una mena de model de la doble línia. Però en lloc que hi haja doble línia en els centres educatius, hi ha doble línia als barris. Per exemple, en el centre de la meua filla es fa més del 50% de les classes en valencià, en canvi, en l’escola que hi ha al costat només s’hi fa un 30%. Per tant, els pares podem escollir fins a cert punt.

—Voleu dir que ens podríem trobar que el PP recupera la doble línia?
—O mantenir el que hi ha. Recuperar ara la doble línia seria molt complicat. El que té clar el Partit Popular és que aquest problema no hi és, a Alacant. Només cal preguntar-nos quants col·legis hi ha a la ciutat? Aproximadament, un centenar. Saps quants tenen més del 50% en valencià? Només tretze. Tu creus que això és un problema per a les famílies que volen portar els seus fills a escoles on es parla més castellà? El problema pel PP és el Baix Segura, que té mig milió d’habitants i no volen fer classes de valencià. Queda clar que aquí els deixaran l’excepció lingüística. Però a Alacant això no és un problema. Vox vol crear un problema, que és diferent. No crec que el PP vulga tenir problemes i que li puguem incendiar el carrer.