Irene Montero situa Catalunya al centre del torcebraç electoral amb Sumar

“El 9 de juny, vota intentar-ho. Vota caure, aixecar-se i tornar-ho a intentar.” Aquesta és una de les frases que acompanya l’espot amb què Podem demana el vot per a les eleccions europees i és també la intenció amb què s’hi presenta el partit. Podem es mesurarà la força per primera vegada a tot l’estat espanyol amb Sumar després del fracàs de la confluència. Serà una batalla cabdal en l’espai de l’esquerra del PSOE, una pugna per l’hegemonia sobre un electorat a què Podem no vol renunciar. La candidatura de l’ex-ministra d’Igualtat Irene Montero a l’eurocambra era l’esperança que ja van començar a projectar després del trencament amb Yolanda Díaz al congrés espanyol i la marxa al grup mixt dels seus cinc diputats, que van passar a ser quatre amb la renúncia a l’escó de Lilith Vestrynge. Podem, que havia qualificat de “vet injust” l’exclusió de Montero de les llistes de Sumar de les darreres eleccions espanyoles, ara prova de treure tant rèdit com sigui possible del seu capital polític per reflotar el partit.

Les eleccions gallegues i basques no van ser un bon preludi, però tampoc no van anar bé a Sumar. A les catalanes, Podem va decidir de no presentar-se, i els Comuns van perdre dos escons respecte dels que havien obtingut tres anys abans amb En Comú Podem. “En un moment d’incertesa i inestabilitat política a Catalunya, triem no col·laborar en la fragmentació de l’esquerra, perquè això només beneficia la dreta i l’extrema dreta”, deien en un missatge enviat als militants, després de constatar la impossibilitat de presentar-se en coalició amb els Comuns. Les bases de Podem van avalar la decisió en una consulta interna.

Ara entomen les europees com un ancoratge per a tornar a les institucions i reforçar-se organitzativament contra els qui en vaticinen la desaparició. Un intent que arriba deu anys després d’haver sorprès tothom en les europees del 2014. Feia quatre mesos que s’havien fundat, eren les primeres eleccions en què es presentaven i van ser quarts, amb cinc eurodiputats. Un resultat inesperat.

Montero batalla ara pel mateix electorat que la candidata de Sumar, Estrella Galán, experta en drets humans i secretària general de la Comissió d’Ajuda al Refugiat espanyola. Compta amb l’avantatge del grau de coneixement entre l’electorat de l’una i de l’altra, però amb la dificultat que Sumar s’ha imposat com la marca electoral de referència d’aquest espai. El PSOE, d’una altra banda, continua decidit a menjar-se electoralment la seva esquerra. Si Pedro Sánchez ja havia presentat aquestes eleccions com un plebiscit contra la dreta i l’extrema dreta en un intent d’aglutinar el vot útil, aquesta setmana hi ha afegit l’anunci del reconeixement immediat de l’estat palestí. L’enquesta pre-electoral del CIS estimava que Sumar podria obtenir 4 escons i, Podem, entre 2 i 3. Situava el PSOE com a primera força, amb 21-24 eurodiputats, seguit de prop pel PP (18-20).

Catalunya serà un dels territoris on el torcebraç entre Podem i Sumar serà més evident, amb Jaume Asens de candidat dels Comuns. Podem s’hi bolcarà, perquè els resultats generals poden dependre molt de què passi aquí. De manera que Montero espremerà la seva popularitat exercint de candidata directa. La coordinadora de Podem a Catalunya, Conchi Abellán, va de número 12 de la llista i Montero participarà en els debats més mediàtics, com ara el de TV3. Fa uns quants dies ja va protagonitzar un altre debat a la UPF i va ser en un acte a Sants. El míting central de campanya amb Montero, dissabte vinent, també serà a Barcelona. I abans d’això, dimecres, serà Pablo Iglesias qui participarà en un acte a Sants amb Abellán.

A més, els resultats que obtingui Podem a les europees seran especialment significatius per al futur a mitjà termini i llarg de Podem a Catalunya. Si les negociacions dels partits per a la investidura del pròxim president de la Generalitat no fructifiquen i hi ha una repetició electoral a la tardor, Podem sospesarà de presentar-s’hi. La direcció creu que la decisió de no concórrer-hi el 12-M ja va ser molt difícil, i fa una lectura dels resultats favorable a intentar-ho per l’ascens de la dreta i l’extrema dreta parlamentària. “L’esquerra que es presentava no ha mobilitzat tot l’electorat d’esquerres”, diu Abellán en declaracions a VilaWeb. “L’esquerra ha de sortir a votar perquè, si no, avança la dreta”, hi afegeix. A més, veu difícil que puguin recuperar la coalició amb els Comuns. Malgrat tot, s’han instat a negociar com ha de continuar a partir d’ara la seva relació política, que es manté als ajuntaments de grans municipis com ara Badalona i Sabadell. Serà després de les europees, quan els uns i els altres s’hagin pres la mida a les urnes.