L’IPC es modera per quart mes consecutiu, fins al 6,8%

  • L’avanç de l’índex de novembre baixa mig punt interanual, per l’abaratiment de l’energia, però el subjacent puja al 6,3% · Avui els factors més inflacionistes són els alimentaris. Finalment, les pensions contributives creixeran al voltant del 8,5%

Jordi Goula
29.11.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La inflació anual estimada de l’IPC aquest mes de novembre és del 6,8%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç que, si es confirma, significaria una disminució de mig punt en la taxa anual, perquè a l’octubre aquesta variació va ser del 7,3%. La moderació positiva és deguda, principalment, a la baixada dels preus dels carburants i de l’electricitat, amb un abaratiment que supera el de l’any passat. També hi influeix, tot i que no tant, l’augment dels preus de la nova temporada del vestit i calçat, més moderat que el 2021. Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) puja d’una dècima, fins al 6,3%. Vet aquí la nota oficial, amb les mínimes explicacions habituals de cada mes, que ha passat l’INE aquest matí per comentar l’avanç de l’IPC.

D’entrada, hi ha dos fets que criden l’atenció. El més important és que la taxa anual es modera per quart mes consecutiu. Al juliol era del 10,8% i ara és del 6,8%, és a dir, són quatre punts menys, amb una mitjana d’un punt per mes. A més, la moderació dels preus empeny la taxa interanual al nivell més baix d’ençà del gener, just abans de la invasió russa d’Ucraïna, quan l’IPC marcava el 6,1%.

El segon punt destacat és que l’IPC total s’acosta molt al subjacent. Si el total, en termes interanuals, baixava de 0,5 punts, el subjacent pujava una dècima. Pensem que la diferència entre ambdues dades era de 4,7 punts percentuals al juliol i ara és de 0,5. Aquest acostament vol dir dues coses. La primera, i més important, que l’escampall que hi ha en la pujada dels preus ja és molt fort en tots els sectors de l’economia. Encara que algunes autoritats diguin que no hi ha hagut efectes de segona ronda (els produïts sobretot per l’augment de salaris), les xifres semblen apuntar en direcció contrària. Tampoc no es poden descartar algunes recuperacions –si bé molt minses– en alguns marges empresarials.

El segon fet destacable és que a aquesta inflació –és el nucli dur– li costarà més de baixar, però tampoc no s’ha de fer encara un drama del 6,3%, perquè fa quatre mesos que pràcticament no es mou d’aquest nivell, entre el 6,2% de l’octubre i el 6,4% de l’agost. Evidentment, haurem de tenir les dades completes i detallades de les pujades per productes, abans d’avançar qualsevol comentari més concloent. Ara per ara, l’única cosa que podem dir és que no agrada aquest acostament entre els dos índexs i que mostra que el nucli dur s’ha estabilitzat, perquè no baixa… però tampoc no creix.

La baixada dels carburants ha estat clau en el replegament de l’IPC. Del dia 10 de novembre fins ahir, dia 28, tant la benzina de 95 com el dièsel han baixat de preu: un 4% i un 8%, respectivament. L’abaratiment no és estrany, perquè el preu del petroli també cau de manera brusca, tot i que la baixada ha trigat a arribar a les estacions de servei. Aquesta setmana el barril de Brent balla entorn de 85 dòlars, el nivell més baix d’ençà del gener, abans que esclatés la guerra d’Ucraïna. I la baixada registrada durant tot el mes ha estat d’un 13%.

Amb aquestes dades a la mà, no podem deixar de banda els aliments. Els efectes de la inflació alimentària a tot l’estat espanyol es fan notar. Com que gran part dels costs energètics es moderen, el grup dels aliments és ara com ara el principal factor inflacionista a l’IPC i és decisiu a l’hora de fixar la resistència, a fi que els preus es moderin més de pressa. Recordem que els aliments van pujar d’un 2,3% mensual a l’octubre, però arrosseguen un fort augment del 15,4% en termes interanuals, el nivell màxim del gener del 1994 ençà. Veient la baixada mensual de l’IPC del 0,1% al novembre i valorant la caiguda important dels carburants, no seria gens estrany que els aliments haguessin tornat a pujar amb certa força aquest mes.

I, finalment, la dada d’avui era crucial perquè l’IPC del novembre és la guia de la pujada de les pensions contributives de l’any. Recordem que el càlcul es fa amb la mitjana de tots els augments d’aquests darrers dotze mesos que acaben ara al novembre (quan la xifra sigui oficial, el 14 de desembre, és clar). I l’alça que avui es pot calcular és del 8,46%, és a dir, el 8,5% que ja havia estimat el govern espanyol en el pressupost de l’estat. És la pujada més alta d’aquests últims anys. El Banc d’Espanya calcula que cada dècima d’augment implica un cost de 180 milions d’euros. Fent servir aquestes estimacions, el cost de la pujada de les pensions en un 8,5% voltaria els 15.300 milions.


Tampoc no podem passar per alt que els preus industrials, que acostumen a ser un termòmetre avançat de l’IPC, van baixar el mes passat a l’estat espanyol. L’índex total baixà del 35,6% del setembre al 26,1% de l’octubre. Una davallada enorme, afavorida per l’índex del preu de l’energia, que va caure del 84% al 54% en un mes. D’aquesta manera, l’índex corresponent només als productes industrials va passar del 14% al 13,2%. És una dada que cal valorar d’una manera moderadament positiva. Com també, però amb molta mesura, la moderació de la inflació alemanya, que aquest mes ha estat del 10%, en contrast amb el 10,4% de l’octubre. Una moderació que, ara que entrem a l’hivern, veurem si té continuïtat o no.

En definitiva, la dada de la inflació a l’estat espanyol, malgrat ser encara molt alta, segueix el bon camí de baixada d’aquests últims quatre mesos, ajudada pels preus energètics. Quant al desembre, si continua la baixada dels carburants –cosa que encara s’ha de veure–, l’IPC podria tornar a baixar en termes interanuals, sempre que l’augment mensual no arribi a l’1% que va pujar el mateix mes de l’any passat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes