Investiguen Carmen Cabezas i tres càrrecs de Salut pel retard en la vaccinació a policies i guàrdies civils

Un jutjat admet una querella de Jucil i Jupol després que el Suprem veiés "discriminació" en l'actuació de Salut

VilaWeb
ACN
26.05.2022 - 14:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un jutjat de Barcelona citarà a declarar com a investigats quatre alts càrrecs del Departament de Salut pel retard en la vaccinació contra la covid dels guàrdies civils i policies espanyols destinats a Catalunya. Jucil i Jupol, entitats afines a Vox, van demandar la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel retard, i el tribunal i el Suprem van considerar que s’havia discriminat aquests agents policials. Ara un jutjat ha admès a tràmit una querella contra Carmen Cabezas, actual secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut; Sara Manjón, directora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut; Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament; i Adrià Comella, director del CatSalut.

“La sentència del TSJC no només ens donava la raó, sinó que a més a ulls de la justícia i de la societat a general, quedava fonamentat que la Generalitat ha esquivat i ha incomplert de manera inqüestionable les seves obligacions posant-hi excuses. Ara, serà de nou la justícia la que assenyali si s’han de depurar responsabilitats per part dels responsables públics del sistema de salut de Catalunya”, ha declarat la secretària provincial de Jucil a Barcelona, ​​Milagros Cívico.

El desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC va considerar que Salut havia retardat injustificadament la vaccinació dels agents estatals per darrere dels mossos d’esquadra i policies locals. La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l’alt tribunal espanyol va rebutjar també el recurs. La sentència del TSJC tenia en compte que “les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021”, mentre que els agents dels “cossos nacionals” no hi van tenir accés fins al 12 de març. “És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent. Sobra dir el caràcter fonamental, de supervivència realment, de la celeritat de vacunació per a un personal exposat de manera constant al contacte proper amb el ciutadà”, assenyalava la decisió.

El TSJC feia referència a un informe del mateix Departament de Salut, de data 25 d’abril del 2021, on s’especificava l’estat de vacunació dels diversos cossos entre el 24 de març i el 22 d’abril del 2021. “Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l’origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d’abril del 2021”. En el període del 10 de febrer al 27 d’abril del 2021, dels cossos estatals van ser vacunades 714 persones. En canvi, en 9 dies des de la mesura cautelar adoptada en la causa, és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vacunar 4.806 persones.

És per tot això que el tribunal apuntava a possibles responsabilitats penals d’alts càrrecs de Salut, com l’exconsellera Alba Vergés i altres.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes