La invasió subtil del ‘muffin’, el ‘brunch’ i les ‘tote bags’, a la manera de Calders

  • Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el 'muffin' del cap. Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar; era una invasió subtil en el català

Gemma Pasqual i Escrivà
11.06.2024 - 21:40
VilaWeb

A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer una catalana desconcertant. A l’hora d’esmorzar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que, tot i semblar una catalana de tota la vida, parlava un idioma que no reconeixia.

En compte de demanar una magdalena, va dir “vull un muffin”. Vaig pensar que feia broma, però no, ho deia seriosament. Després va afegir: “Demà faré un brunch amb les meves amigues”, i vaig quedar-me sense paraules.

D’altra banda, parlava el català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra d’accent foraster. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall d’anglès. M’explicava que només utilitzava tote bags. “Són molt més pràctiques i sostenibles”, deia, mentre m’ensenyava la seva, decorada amb una frase inspiradora: “Keep calm and speak catalan”. “Faig shopping al mall. Busco les últimes trends en moda i després m’aturo al coffee shop per prendre un latte». Finalment, em va parlar del networking, cosa que va fer que em sentís encara més desfasada.

També em va comentar que l’antic despatx de l’ajuntament, que feia anys que estava en desús, s’havia convertit en un espai de coworking. “Abans treballava als negocis familiars, però ara sóc freelancer. Al coworking compartim idees mentre bevem espresso i fem brainstorming. És un ambient de col·laboració increïble”, em va dir amb entusiasme.

Jo pensava que aquell dona devia ser representant o venedora d’ordinadors, productes importats, o alguna cosa similar. Vaig provar tots aquells temes i ella els apartà amb un ample moviment del braç. “Sóc professora de ioga”, em va dir, aclarint el meu error. Feia sessions de mindfulness i wellness.

Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el muffin del cap. Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar; era una invasió subtil en el català.

I així, sense adonar-nos-en, el català va canviant a mesura que més i més paraules angleses s’escolen en el nostre dia a dia. Tal com va predir Pere Calders, una invasió subtil pot canviar-ho tot en la nostra llengua, i nosaltres només podem mirar amb incredulitat com el muffin, el brunch, les tote bags, el mindfulness i el networking conquereixen la nostra vida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any