Íñigo Errejón deixa la política institucional sobtadament

El portaveu de Sumar al congrés espanyol, Íñigo Errejón, ha anunciat que deixaria l’escó i la política. Ho ha fet públic en una carta a X. La dimissió arriba després de la publicació anònima a les xarxes socials en què una dona ha denunciat maltractaments per part d’un “polític que viu a Madrid”. En el comunicat, Errejón no fa cap esment explícit d’aquest cas, però sí que ha dit que havia estat una etapa dura i apassionant, i ha matisat: “Amb encerts dels quals estic orgullós i errors que espero contribuir a reparar amb aquesta decisió.”

Tot plegat va començar amb una publicació de la periodista Cristina Fallarás a Instagram que recollia la denúncia anònima d’una dona que narrava els episodis masclistes d’un “polític que vivia a Madrid”. Més endavant parlava d’aquest polític com “l’indignat social” que “mai treia el cap els dies del 8-M”. Això va començar a circular per les xarxes i la gent va començar a assenyalar Errejón. La denunciant el definia com un maltractador psicològic, “un veritable psicòpata, un monstre”.

L’actriu i presentadora Elisa Mouliaá ha estat, a través de les xarxes socials, la primera persona que surt de l’anonimat per denunciar els comportaments masclistes d’Errejón. “Hola, jo soc víctima d’assetjament sexual per part d’Íñigo Errejón i vull denunciar-ho”, ha dit a X.

Segons que ha avançat el diari Público, Sumar sembla que estudiava de prendre una decisió política i col·lectiva al respecte. De fet, la dirigent del partit Yolanda Díaz ha assegurat que Errejón ha deixat tots els càrrecs i ha abandonat la política “com a resultat del procés” d’investigació iniciat per Sumar.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Cristina Fallarás Sánchez (@cfallaras)

A la carta pública, Errejón diu que aquestes darreres setmanes ha anat pensant que havia de prendre algunes decisions importants. “Avui ha arribat el dia de fer-ho”, diu. En el text, diu que ha tingut el privilegi de defensar les idees que considera “més boniques i justes” en una de les dècades “més intenses, però també més dures de la política espanyola”. Això diu que li ha valgut experiències, aprenentatges i motius d’orgull, però també “una mena de vida, quotidianitat, una subjectivitat, una mena de vincles amb l’àmbit públic, amb la fama i amb la resta que passen factura”.

Explica que el ritme i l’estil de vida en la primera línia política li han desgastat la salut física i mental i l’estructura afectiva i emocional. “Fa temps que treballo en un procés personal i d’acompanyament psicològic, però la veritat és que per avançar i per a cuidar-me, necessito abandonar la política institucional, les seves exigències i els seus ritmes. […] En la primera línia política i mediàtica se subsisteix i s’és més eficaç, almenys així ha estat el meu cas, amb una manera de comportar-se que s’emancipa a vegades de les cures, de l’empatia i de les necessitats dels altres.”

pic.twitter.com/MK2wdTKZyv

— Íñigo Errejón (@ierrejon) October 24, 2024

“Després d’un cicle polític intens i accelerat, he arribat al límit de la contradicció entre el personatge i la persona. Entre una manera de vida neoliberal i ser portaveu d’una formació que defensa un món nou, més just i humà. La lluita ideològica és també una lluita per a construir maneres de viure i relacions més bones, més cuidades, més solidàries i, per tant, més lliures. No es pot dir a la gent que voti diferent de com es comporta en la vida quotidiana”, diu.

Fundador de Més País i una de les figures destacades del naixement de Podem, Errejón ha estat una veu significativa en la política espanyola, conegut per les seves propostes progressistes i per haver encapçalat un espai polític alternatiu d’esquerres.