La informació clau i qui és qui per a entendre l’escàndol de la DGAIA

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) s’ha situat en l’ull de l’huracà per un bon grapat d’irregularitats i escàndols que esquitxen l’organisme, que depèn del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

L’escàndol més recent es va fer públic fa pocs dies: la xarxa de pederàstia encapçalada per l’agressor d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA. El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que ja ha enviat a judici l’home per haver violat de manera continuada la menor i haver-la prostituïda durant dos anys, investiga ara en dues altres causes quinze homes més per fets similars i vinculats al primer acusat, per a qui la fiscalia demana 107 anys de presó. El cap de la trama i un altre investigat són en presó preventiva d’ençà de l’abril de l’any passat.

En aquest cas, el govern ha obert un expedient per a revisar l’actuació de la DGAIA. Alhora, la Sindicatura de Greuges també ha obert una investigació per a esclarir els fets.

Irregularitats en els contractes

Però hi ha més qüestions alarmants: les irregularitats detectades en els contractes de les empreses que presten servei a la DGAIA. L’organisme contracta –habitualment, per mitjà de concursos públics– un bon grapat d’empreses i entitats del tercer sector per a la gestió i prestació de serveis socials, especialment, en l’àmbit de l’acolliment residencial, l’acolliment familiar, l’atenció especialitzada a menors tutelats, i en serveis d’intervenció socioeducativa.

La majoria dels contractes investigats estan relacionats amb la Plataforma Educativa, un grup d’entitats del tercer sector que treballen en l’àmbit dels serveis socials, especialment, en la protecció a la infància i adolescència, inclusió social, formació, ocupació i emprenedoria social. Els periodistes d’Octuvre han destapat molts detalls al voltant de les irregularitats que hi ha hagut a la Plataforma Educativa.

Les irregularitats s’han destapat arran d’una denúncia que un treballador de la Fundació Resilis, que depèn de la Plataforma Educativa, va presentar a l’Oficina Antifrau. Dijous, el denunciant va parlar per primera vegada a La tertúlia proscrita.

En Roger –nom fictici– va denunciar un presumpte frau en la gestió dels ajuts econòmics destinats a joves extutelats. Va detectar casos en què hi havia joves que constaven com a residents en pisos de la fundació (i cobraven per aquestes places), però en realitat vivien i treballaven en uns altres llocs, com ara, València, cosa que feia que no tinguessin dret a l’ajut. Quan en Roger va voler avisar els seus caps de les irregularitats, li van prohibir d’explicar-ho en els informes i van mirar cap a una altra banda. Lluny de fer-li cas, va començar a rebre assetjament laboral. “Se’m va marginar i se’m va apartar i se’m va començar a fer el llit”, explica en Roger.

Finalment, ho va denunciar a la DGAIA, a l’Oficina Antifrau i a la Sindicatura de Greuges. La DGAIA va fer-li saber que ho veia tot en ordre, i que no ho investigaria. En canvi, Antifrau i la Sindicatura hi han trobat irregularitats. Per això, en Roger s’ha convertit en un testimoni protegir del cas.

Però ell no és pas l’únic que ha denunciat aquests casos. Uns altres treballadors han fet arribar més denúncies d’irregularitats, que s’investiguen. A més, l’abril de l’any passat, la Sindicatura de Comptes ja va alertar de disfuncions en contractes. Va fer públic un informe del període 2016-2020 en què concloïa que la DGAIA havia prorrogat uns quants contractes sense haver signat cap document de pròrroga, tot i que es van continuar prestant els serveis. També es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018 sense que es complissin els motius recollits legalment. A més, es van incloure modificacions del règim econòmic que van comportar una alteració significativa dels contractes originals.

“Transformació profunda” de la DGAIA i comissió d’investigació

Arran del cas de la menor violada, la Generalitat ha anunciat que seria acusació particular en el procés judicial. Ho va fer públic la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, dijous. “El govern està totalment compromès a posar fi a la xacra social de la violència contra la infància”, digué. La consellera també va considerar que era evident que la DGAIA necessitava una transformació profunda, i que presentarien un pla de transformació de l’òrgan.

La consellera, que ha dit que arribarien fins al final en el cas de les agressions sexual a la menor, també ha anunciat que compareixeria al parlament per detallar les conclusions de l’expedient que ha obert la DGAIA per a investigar la cronologia dels fets, identificar mancances en els procediments habituals i reforçar els mecanismes de protecció dels infants víctimes de violència sexual.

Mentrestant, els grups parlamentaris del PSC, ERC i els Comuns han pactat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’activitat de la DGAIA, que haurà d’aprovar el parlament. Però aquests tres partits ja feia temps que estaven advertits que hi havia irregularitats en la DGAIA.

El 21 de novembre del 2024, la sindica Maria Àngels Cabasés va presentar en la Comissió de la Sindicatura de Comptes, al parlament, davant dels diputats, tots els detalls de l’informe sobre de fiscalització corresponent als exercicis 2016-2020. Després, els partits tenien l’opció de fer propostes de resolució a fi que el govern apliqués les recomanacions que havia exposat la síndica. Això es va debatre en la comissió del 16 de gener d’enguany.

Aquell dia, ERC no va presentar cap resolució perquè s’hi va oposar, al·legant que l’informe era mal fet. Segons el diputat Albert Salvadó, l’informe no presentava una versió acurada de la realitat: “A parer nostre, contribueix a fer el joc a l’extrema dreta menystenint el dret fonamental d’acollida dels menors”, deia. El PSC i els Comuns, que es van mostrar partidaris del document d’un bon començament, finalment també van votar en contra de les resolucions dels altres partits, Junts i el PP.

Arran d’això, el diputat de Junts Jaume Giró es va queixar de manca de coherència. I la diputada del PP Míriam Casanova va reclamar valentia. Aquests dos partits, Junts i el PP, també volien crear una comissió d’investigació sobre la DGAIA, però el PSC, ERC i els Comuns es van avançar.

Sigui com sigui, ara els partits volen que la comissió estudiï la “tensió” en el sistema de protecció de menors i els consegüents contractes d’emergència, a més del cobrament de prestacions i els mecanismes de control. També volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada per la DGAIA, i la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

Concretament, la comissió investigarà el període comprès entre l’any 2011 i enguany. En aquests catorze anys, hi ha hagut governs ben diversos, sis consellers, vuit directors generals de la DGAIA i desenes d’entitats, però n’hi ha una de molt assenyalada pels contractes irregulars: Plataforma Educativa.

Plataforma Educativa: deu entitats del tercer sector i 300 milions d’euros

La Plataforma Educativa té la seu a Girona i agrupa una desena d’entitats i impulsa projectes de transformació social vinculats a la protecció dels drets de la infància, la inclusió laboral, l’acompanyament de col·lectius vulnerables i la cooperació internacional. Segons que recull Octuvre, entre els anys 2016 i 2023, el conjunt de les entitats van gestionar més de 300 milions d’euros.

Entre les entitats que formen part de la Plataforma Educativa, hi ha la Fundació Resilis, que encapçala l’atenció a la infància i adolescència en situació de risc, i la Fundació Astres, que dóna suport a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental per promoure’n l’autonomia, tot gestionant serveis residencials, ocupacionals i d’autonomia personal. També hi destaca la Fundació Gentis, especialitzada en formació, orientació i inserció sociolaboral; la Fundació Infància i Família, que treballa amb famílies vulnerables i infants, tot fomentant l’acolliment i els drets de la dona; la Fundació Utopia, que desenvolupa projectes de cooperació i educació pel desenvolupament a diversos països; Idària, que defensa l’ocupació verda i la sostenibilitat; i Eina Activa, centrada en l’economia circular i la gestió de residus amb finalitat social.

Hi ha tres entitats més: Fundació El 7, que treballa per la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual; la Fundació FASI, que ofereix serveis de suport a infants i joves en situació de risc social; i l’Associació Acciona’t, que mobilitza el voluntariat i la participació ciutadana com a motor de transformació social, amb una xarxa de més de 200 voluntaris actius.

El director general de la Plataforma Educativa, d’ençà del 2006, és Jordi Pascual. És educador social de formació i la seva trajectòria al sector va començar a final dels anys vuitanta com a educador en infància de risc i va continuar amb la gerència de l’Associació 3 Esses, embrió de l’actual Plataforma Educativa. També és vocal del patronat de quatre entitats que formen part de la Plataforma: Resilis, Astres, Gentis i Utopia.

El sotsdirector general de la Plataforma Educativa és Ricard Calvo, precisament, ex-director de la DGAIA entre els anys 2016 i 2017, mentre el Departament de Drets Socials el pilotava la consellera Dolors Bassa (ERC). Abans de ser al capdavant de la DGAIA, Calvo havia estat director adjunt de la Fundació FASI (2010-2016), gerent de la Fundació Resilis (2007-2010), gerent i tresorer de la Plataforma Educativa (2004-2007) i director del CRAE Sant Daniel (1996-1998). També havia estat vice-secretari i conseller d’Eina Activa. A més, va ser regidor del grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Girona. Després de deixar la DGAIA, Calvo va tornar a la Plataforma Educativa.

L’etapa de Calvo va ser polèmica, sobretot perquè el sindicat CGT va denunciar que el retorn de Calvo a la Plataforma Educativa evidenciava una porta giratòria entre l’administració pública i el tercer sector, i perquè durant el seu mandat es van adjudicar contractes per valor de cent milions d’euros a entitats vinculades a la fundació. Antifrau va obrir una investigació per suposades adjudicacions irregulars a entitats amb les quals mantenia vincles laborals. Segons la CGT, la reincorporació vulnerava clarament la llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, que impedeix de treballar durant dos anys en empreses a les quals el govern ha atorgat contractes.

Del 2011 al 2013, CiU i dos directors

Malgrat que la Sindicatura de Comptes analitza el període 2016-2020, la comissió d’investigació impulsada pel PSC, ERC i els Comuns vol començar a indagar a partir de l’any 2011.

Aquell any, entre el gener i el juliol, la directora general de la DGAIA era Anna Solés. Fou nomenada al capdavant de l’organisme després d’haver exercit com a responsable d’aquest mateix àmbit als serveis territorials de la demarcació de Girona.

Diplomada en treball social, Solés ja comptava aleshores amb una llarga trajectòria en el sistema de protecció a la infància, amb experiència destacada com a responsable de l’Àrea d’Atenció al Menor de la Conselleria de Justícia a Girona, coordinadora de l’Equip d’Atenció a la Víctima i subdirectora del centre educatiu Montilivi. El govern va enquadrar el seu nomenament en el context del desplegament de la llei de la infància –impulsada i aprovada l’any 2010– i els envits associats a la lluita contra el maltractament infantil, la pobresa i la millora dels sistemes d’acollida.

Entre el juliol del 2011 i el febrer del 2013, el director general fou Josep Lluís Ortuño. És doctor en economia per la Universitat Abat Oliva CEU i té un màster en estudis humanístics i socials. Actualment, exerceix d’assessor financer. Tant Ortuño com Solés van ser nomenats per Josep Lluís Cleries, que aleshores exercia de conseller de Benestar Social i Família amb Convergència i Unió (CiU). Cleries ha estat senador al senat espanyol durant onze anys, els darrers, amb Junts per Catalunya.

Del 2013 al 2016, el darrer càrrec del govern de Mas

Entre el febrer del 2013 i el gener del 2016, la directora general de la DGAIA fou Maria Mercè Santmartí, vinculada a CiU. Llicenciada en veterinària per la Universitat de Saragossa, ha ocupat més càrrecs a la Generalitat de Catalunya. També ha estat delegada de Benestar Social a les Terres de l’Ebre (2001-2004), directora general de Pesca i Afers Marítims (2011-2013) i dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Barcelona (2016-2022).

El maig del 2022 va ser nomenada directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, tot i que en fou rellevada l’octubre del mateix any, quan Junts per Catalunya va decidir de sortir del govern. A la DGAIA, Santmartí fou nomenada per la consellera Neus Munté.

Del 2016 al 2018, dos directors en l’etapa de Junts pel Sí

Durant l’etapa de Junts pel Sí a la Generalitat de Catalunya, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies era Dolors Bassa. En dos anys, hi va haver dos directors generals. El primer, Ricard Calvo, provenia de la Plataforma Educativa, de la qual forma part ara mateix. Calvo va deixar el càrrec a començament de l’agost del 2017 i el va rellevar Georgina Oliva.

En aquesta etapa, mentre Calvo i Oliva eren ser al capdavant de la DGAIA, la Sindicatura de Comptes va detectar que l’organisme havia prorrogat uns quants contractes sense haver signat cap document de pròrroga, tot i que es van continuar prestant els serveis. Entre el 2017 i el 2018, també es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis sense que es complissin els motius recollits legalment.

Oliva és llicenciada en sociologia per la UB i ha treballat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, primer com a tècnica d’Infància i Dona i, després, com a coordinadora del Model Integral d’Atenció a la Infància i Adolescència a la ciutat de Barcelona. Oliva ha ocupat uns quants càrrecs de responsabilitat a les JERC i a Esquerra Republicana i també va ser diputada al congrés espanyol entre el novembre del 2006 i el gener del 2008, en substitució de Joan Puigcercós.

Oliva va ser al capdavant de la DGAIA de l’agost de 2017 al novembre del 2018. Aleshores, va exercir de secretària d’Infància, Adolescència i Joventut fins el maig del 2021. Després, va fer el salt al Departament d’Igualtat i Feminisme de la consellera Tània Verge com a secretària general.

Del 2018 al 2024, l’etapa de Junts i ERC

Entre l’octubre del 2018 i el setembre del 2024, durant el govern de coalició de Junts i ERC i, després, el govern d’ERC tot sol, la directora general de la DGAIA sempre fou la mateixa: Ester Sara Cabanes. És en aquesta etapa quan es va destapar el cas dels abusos sexuals a la nena de dotze anys. Concretament, l’any 2021. I la Sindicatura de Comptes, en l’informe, també deixa clar que hi va haver irregularitats en els contractes, com a mínim, fins a l’any 2020.

Sara és diplomada en treball social per l’Escola Universitària de Treball Social de Tarragona i màster en logopèdia per la Universitat de Vic, i de l’any 2003 al 2018 va ser la responsable de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència a les Terres de l’Ebre. Anteriorment, entre l’any 1999 i el 2003, va ser educadora a la Unitat Bàsica d’Atenció Social Primària (UBASP) de l’Ajuntament de Tortosa.

Sara ha conviscut amb tres consellers diferents: Chakir El Homrani (ERC), entre el maig del 2018 i el maig del 2021; Violant Cervera (Junts), entre el maig del 2021 i l’octubre del 2022; i Carles Campuzano, que el president Pere Aragonès va nomenar quan Junts va abandonar el govern.

Del 2024 a l’actualitat, el PSC i dues destitucions pel mig

D’ençà que el PSC va entrar a la Generalitat, l’agost de l’any passat, la situació a la DGAIA ha estat molt convulsa. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, va encetar l’etapa amb Maria Isabel Carrasco al capdavant de l’organisme, però el sisme no va trigar a arribar. Nou mesos després del nomenament, la consellera va escapçar de ple la direcció, i va destituir Carrasco i també el subdirector general de la DGAIA, Joan Mayoral.

La destitució va fer-se pública el 24 de març, l’endemà de l’emissió del reportatge Fora de joc, al programa 30 minuts, sobre la situació dels menors no acompanyats que han arribat a Catalunya d’ençà del 2018, especialment aquells que, en assolir la majoria d’edat, han quedat fora del sistema de protecció, i en què diverses personalitats qüestionaven les mesures de la DGAIA. No obstant això, el govern va justificar la destitució dient que l’organisme havia de començar “una nova etapa” que requeria “un perfil gerencial, amb capacitació de reorganitzar l’àrea i els recursos”.

D’ençà de final de març, el director de la DGAIA és el sociòleg Josep Muñoz Luque. Fins aleshores, Muñoz treballava com a gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona i ensenyava l’assignatura de serveis socials al màster de polítiques públiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

L’anterior directora, Isabel Carrasco, diplomada en treball social, tenia més de trenta anys d’experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència, amb una trajectòria com a treballadora social al Consell Comarcal del Baix Penedès i al Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Tarragona. Fins al nomenament, era la cap de servei de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència al Camp de Tarragona.

En l’etapa de la consellera Martínez, ha esclatat de ple l’escàndol de la xarxa de pederàstia. Ahir, en una entrevista a Els matins de TV3, la consellera Martínez va dir que feia poc que s’havia assabentat del cas de la nena de dotze anys i que l’anterior conseller, Carles Campuzano, i el seu equip no l’havien informada específicament sobre aquest tema quan van fer el traspàs de carteres a l’estiu.

La consellera va tornar a dir que calia una revisió estructural profunda de la DGAIA, marcada per dèficits estructurals i altres polèmiques, i que el seu departament havia estat el primer de fer un canvi al capdavant de la DGAIA després de sis anys de continuïtat. “Ella va intentar procedir amb els canvis necessaris, però en un moment donat ens vam adonar que no ens servia una línia continuista de les pràctiques i de la manera d’operar de la DGAIA, sinó que necessitàvem un canvi profund”, va dir en referència a Carrasco.

Segons Martínez, Josep Muñoz treballa en un pla de transformació que es farà públic aviat i del qual s’han fet algunes correccions. Per exemple, ha dit que alguns errors en la gestió de la contractació de places ja s’han resolt, perquè s’ha passat d’un model de contractació a concert de places, i que també s’han posat en marxa accions correctives en el cas de les prestacions.

🔴 "Hem de redoblar els esforços i revisar aquest cas per veure com podem reformar tot el sistema de protecció a la infància"

Mònica Martínez Bravo (@monicambravo), consellera de Drets Socials (@dsocialscat)#ElsMatins3Cat

▶ https://t.co/V2FrF4nin3 pic.twitter.com/Comx6UXQzp

— Els matins TV3 (@elsmatins) May 16, 2025