La inflació passa factura a les exportacions

A Catalunya, el creixement en volum sobre l'any passat és molt reduït del gener al setembre · El de Madrid, en canvi, augmenta a un ritme espectacular, gràcies a les fortes vendes d'electricitat a l'estat francès i a Portugal

Jordi Goula
21.11.2022 - 19:50
Actualització: 21.11.2022 - 20:47
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les exportacions de mercaderies van créixer d’un 19,5% interanual a Catalunya al setembre. Per destinació econòmica, van augmentar les exportacions de tots els béns: les de consum, d’un 39,3%; les de capital, d’un 15,5%; i les d’intermedis, d’un 8,7%. Aquesta és la notícia –breu, com sempre– que ha publicat l’Idescat aquest matí. És a dir, les vendes a l’exterior continuen a un bon ritme… però molt inferior del que diuen les xifres. Per què? Molt senzill, perquè les dades de duanes es donen en preus corrents, però si hi apliquem la inflació (aproximada, en termes de preus unitaris), l’augment és molt més reduït.

La secretària d’estat de Comerç espanyola, Xiana Méndez, s’ha referit a les dades a l’estat espanyol. “Continua una tendència semblant a la dels mesos anteriors, amb les exportacions que creixen a un ritme interanual elevat en termes nominals –ha dit–. A més, l’evolució en volum de les exportacions i les importacions és favorable, atès que continuen en augment.” Molt més reduït, cal afegir-hi. A tot l’estat espanyol, han crescut d’un 22,2%, però quant a volum, el creixement ha vorejat el 3,5%. Per tant, es pot extrapolar que a Catalunya deuen haver pujat d’un 2%.

En conseqüència, continuem pujant, però cada vegada amb un ritme més moderat. Els productes químics, els béns d’equipament i els de la indústria alimentària continuen encapçalant les exportacions catalanes. Però, mentre els cotxes han crescut d’un 135% anual, els productes químics han baixat d’un -2,7% i els alimentaris han pujat d’un 17%. L’augment espectacular dels cotxes és perquè la producció del sector travessa un període molt irregular. En el període gener-setembre, l’augment es redueix al 5%, el químic puja d’un 23% i l’alimentari d’un 14%. Sempre tenint en compte que caldria reduir la xifra pels preus corresponents, cosa que no podem fer perquè no hi ha dades detallades de cada sector per a aplicar-les.

El sector alimentari és el que segueix una tendència més uniforme i sembla que les coses continuaran igual fins a final d’any. En parlo amb Marc Oliveras, que és el director de l’àrea de coneixement de Prodeca, l’empresa de la Generalitat que es dedica a la promoció dels productes agroalimentaris. Em comenta que, malgrat l’augment en termes monetaris, en volum hi ha hagut una baixa del -2,6% al setembre –a tot l’estat espanyol ha estat d’un -3,7%. Sobre les empreses del sector, em diu: “En aquests moments sobretot s’han d’assegurar el subministrament i estan disposades a pagar el preu que demanin els venedors.” I afegeix: “Calculem que, en volum, les xifres de final d’any seran molt semblants a les del 2021, si bé cal tenir en compte que en subsectors com el de la fruita la mala collita frenarà el volum exportat.” L’aspecte més positiu que destaca és aquest: “Com més va, més empreses del sector exporten i comencen a revifar-se alguns mercats molt aturats, com Mèxic i els asiàtics.” A la Xina, em diu, han baixat les vendes pel porcí, que havien remuntat molt més del que és normal, mentre allà tenien la pesta. “Però la resta de sectors van igual o millor que l’any passat.”

Sobre aquest aspecte, hi ha un punt que crec molt interessant, i potser se’n parla poc: l’activitat del port de Barcelona. Un portaveu de la institució m’explica que del gener a l’octubre ha registrat un creixement del 8,1% respecte del 2021 en tràfic total de mercaderies i del 2,4% en tràfic de contenidors. Tràfics com el d’automòbils (7,2%) i el de ferris (67,4%) també han tingut resultats positius durant aquest període. El tràfic total ha estat de 59,5 milions de tones i el de contenidors ha superat els 3 milions de TEU (la unitat de mesura usada, equivalent a vint peus). La xifra global es considera bona, perquè supera d’un 3,2% la del mateix període del 2019, abans de la pandèmia.

El punt més negatiu és que, malgrat la recuperació dels cotxes l’últim any, encara som molt lluny del 2019. En aquests deu primers mesos, l’exportació de vehicles ha estat d’un 32% inferior a la de l’any de referència esmentat.

Trobo interessant parlar d’un fet addicional: la participació de les exportacions catalanes dins el total de l’estat ha baixat en un any del 24,3% al 23,7%. I cal veure per què. La clau està en la forta pujada de la participació de Madrid, que en aquest període ha pujat del 13,5% al 17,1%. Què ha passat? A què és deguda aquesta pujada? Doncs a les exportacions energètiques, sobretot electricitat. Pensem que les exportacions d’electricitat de l’estat espanyol a l’estat francès s’han enfilat a nivells màxims d’ençà de l’entrada en vigor de l’excedència ibèrica, el mecanisme per a limitar el preu del gas natural per a l’electricitat i abaratir el rebut de la llum, cosa que amorteix l’efecte de la mesura perquè eleva el preu de l’electricitat a l’estat espanyol, segons l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica (AELEC). Basant-nos en dades de Red Elèctrica Española (REE), al setembre es va arribar al límit de l’operativa en les interconnexions entre tots dos països, que van funcionar a la màxima capacitat durant el 99% de les hores de tot el mes per a enviar electricitat al mercat francès. Recordem que l’estat espanyol es troba obligat a comprar electricitat a tots els països amb què està interconnectada, a causa de l’aturada de més de la meitat de les nuclears, per motius diversos.

Per una altra banda, l’estat espanyol també augmenta les exportacions d’electricitat a Portugal, i arriba a assolir una quarta part de la demanda elèctrica del mercat portuguès. Portugal és un país molt dependent de la producció de les centrals hidroelèctriques, i enguany es ressent dels efectes de la sequera, de manera que es troba obligat a comprar electricitat al mercat espanyol per garantir-se el subministrament.

I vet ací l’explicació. Les exportacions elèctriques que a Madrid apareixien sempre com a poc importants, resulta que del gener al setembre representen el 20% del total de les “seves” vendes a l’exterior. Ah! I amb un creixement anual espectacular, del 259%. L’emplaçament de les seus de les grans elèctriques n’és la responsable. Compte, doncs, si mai hi ha ningú que digui –tot podria ser– que les exportacions de Madrid creixen molt més de pressa que no les catalanes. Enguany el ritme d’augment gairebé triplica el català. Estatísticament és cert, però ja en sabeu la raó.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes