La indústria, davant un final d’any complicat

  • L'índex interanual de producció industrial del mes d'octubre torna a baixar a tot l'estat espanyol i es manté a Catalunya · Les primeres dades que assenyalen els directors de compres per a l'activitat del novembre sobre el sector tampoc no són gaire positives

Jordi Goula
05.12.2023 - 19:50
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Aquest matí, l’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha presentat les dades de la variació mensual de l’Índex de Producció Industrial (IPI) entre els mesos de setembre i octubre. Eliminant els efectes estacionals i de calendari, la baixada és del −0,5%. Aquesta taxa és 1,6 punts inferior a l’observada al setembre. Tots els subsectors presenten taxes mensuals negatives, tret d’energia (0,4%). Els màxims descensos són en béns d’equip (−1,8%) i béns intermedis (−1,2%). En termes anuals, a l’octubre presenta una variació de −1,5% respecte del mateix mes de l’any anterior. Aquesta taxa és 0,3 punts inferior a la registrada al setembre. En resum, segons l’IPI entrarem a la recta final de l’any amb un problema que es diu indústria. De fet, d’ençà del mes d’abril, les taxes interanuals desestacionalitzades de l’índex presenten baixades consecutives, a escala de tot l’estat espanyol.

El cas català és una mica diferent del de tot l’estat. L’IPI corregit d’efectes de calendari es manté estable (variació interanual del 0,0%) l’octubre del 2023. Per grans subsectors industrials, augmenten l’energia –d’un 5,5%– i els béns d’equipament –d’un 4,7%–, juntament amb els béns de consum durador –amb un 8,2%. En canvi, disminueixen els béns de consum no durador –d’un 2,1%– i els béns intermedis –d’un 1,5%. En definitiva, a casa nostra, aparentment, no pinta tan malament, però els cotxes encara han estat un suport important a les xifres totals.

I, segons que hem sabut avui gràcies als directors de compres (PMI) sobre la marxa del mes de novembre a l’estat espanyol, les coses, lluny de millorar, sembla que es poden haver complicat una mica més. El sector manufacturer espanyol –diuen– “va continuar en territori de contracció al novembre”. En realitat, la producció, les noves comandes i l’activitat de compres van disminuir respecte de l’octubre. En conseqüència, les empreses van optar per racionalitzar les operacions de les plantes, i tant les existències com l’ocupació es van tornar a reduir al novembre. En un context d’incerteses polítiques i econòmiques persistents, l’optimisme sobre el futur va continuar essent moderat.

Com no pot ser altrament, les comandes són les que marquen el pas a les empreses. I tant la producció com les noves comandes van caure bruscament al novembre. Quant a la producció, les últimes dades indiquen la contracció més pronunciada del 2023 i representen la setena caiguda mensual consecutiva (com hem vist a l’IPI). Evidentment, les empreses enquestades van vincular àmpliament el deteriorament de la producció amb la manca de càrrega de treball a les plantes. S’informa que les noves comandes rebudes tornen a caure i estenen el període actual de contracció a vuit mesos.

Les empreses manifesten, per una altra banda, que els mercats dels productes, tant dins l’estat espanyol com a fora, continuen tenint alts nivells d’incertesa i manca d’interès pel risc. I un fet que em sembla molt greu, però amb el qual sembla que ens haurem d’anar acostumant, és que es confirmen les dificultats per a captar negocis a l’estranger. Al novembre van disminuir les noves comandes d’exportació per vint-i-unè mes consecutiu.

La solució a l’alentiment, en bona part, ha de venir de fora i, tal com diuen els directors de compres (PMI) sobre la situació a la zona euro, no ens fa ser optimistes, si bé, tot s’ha de dir, la situació tampoc no empitjora. Segons l’informe, el sector manufacturer de la zona euro va continuar abocat a una desacceleració al novembre, però les contraccions de la producció, les noves comandes, l’activitat de compra i els estocs es van alentir. En canvi, la confiança empresarial va augmentar una mica, fins a assolir el màxim de tres mesos. No obstant això, la dotació de personal a les fàbriques de la zona euro es reduí per sisè mes consecutiu i la minva d’ocupació es va accelerar fins a assolir el nivell més pronunciat d’ençà de l’agost del 2020.

Em sembla interessant la puntualització que en fa el director de la publicació: tot i que la desacceleració s’estén a tota la zona euro, la dinàmica difereix entre les quatre principals economies de la unió monetària. Alemanya es destaca com l’únic país on la caiguda de la producció es va alentint, però a la resta dels països hi ha un aprofundiment de la crisi. “Quant a les noves comandes, Alemanya, França, Itàlia i Espanya van experimentar una desacceleració en la disminució, però en graus diferents. Aquests moviments heterogenis mostren que la recuperació, a parer nostre, començarà finalment l’any vinent, si bé podria trobar una certa resistència a l’hora de guanyar impuls.” I afegeix: “Un baròmetre crucial per a l’inici de la recuperació probablement serà un moviment ascendent més sincronitzat dels índexs PMI d’aquestes economies, cosa que conduirà a un impuls recíproc entre els països que es reforçarà a si mateix.”

No podem oblidar que tot aquest alentiment té lloc enmig d’una transformació molt important del sector. Segons un estudi sobre el canvi d’escenari internacional per a la indústria, fet per la consultora KPMG aquest estiu, el 92% de les empreses revisa les cadenes de subministrament amb mesures centrades especialment en els proveïdors (diversificació, més proximitat…) i en la recerca de seguretat (augment d’existències).

Una altra conclusió era titulada “Ni globalització ni desglobalització: regionalització”. Tot fa pensar que aquest és el rumb cap on tendeix l’economia mundial els anys vinents, segons que preveuen la majoria dels directius. Saben que la digitalització serà clau per a millorar l’eficiència del procés d’internacionalització i també per a reduir-ne l’impacte ambiental.

Semblantment, escrivia ahir Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, que l’estat espanyol, com més estats desenvolupats, s’ha proposat d’augmentar el pes del sector industrial en l’economia i acostar-lo al que tenen Alemanya i els països bàltics. I afirmava: “No serà una tasca fàcil si no evolucionem del concepte tradicional d’indústria al d’indústria tecnològica. El sector industrial creixerà en àmbits com la tecnologia, la robotització, la digitalització i els serveis complementaris com la logística, el manteniment, el disseny, l’enginyeria.”

Venia a dir que la indústria ha de créixer “fora de la indústria”, tal com ara la coneixem. És a dir, ho farà, sobretot, en serveis professionals que són els que li aportaran valor afegit. I de retruc això farà que la indústria també sembli que crea menys ocupació, si mantenim l’estructuració estatística actual. És un advertiment per als qui analitzin i valorin la situació del sector sense tenir en compte aquests canvis. Només puc dir que hi estic totalment d’acord. Ah! I afegeix que “les dades posen de manifest que aquest procés de transformació ja ha començat”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any