Si ens indigna això que explica Villarejo, ens haurien d’indignar els polítics catalans

Què caram fan els polítics independentistes catalans jugant a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta?

Vicent Partal
13.01.2022 - 08:02
Actualització: 13.01.2022 - 09:02
VilaWeb
Una imatge de la Rambla de Barcelona, dies després de l'atemptat.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El periodista del Punt Avui Jordi Panyella, un company d’un rigor i una qualitat professional indiscutibles, publicarà la setmana vinent un llibre d’aquells que són definitius, que ja he tingut la sort de poder llegir. Causa general (Angle Editorial) estudia i documenta minuciosament la repressió espanyola contra Catalunya en el període que va del 2009 al 2021. Panyella no solament ha fet una cronologia detallada dels fets, sinó que ha identificat 2.562 represaliats i n’ha entrevistats dotzenes, tot explicant les seues històries. Quan hom li demana quan s’acabarà tot plegat, s’expressa així: “Penso que la fi de la repressió només s’aconsegueix amb una Catalunya independent. És l’única manera, perquè no s’aturen en la persecució del fet identitari, com veiem en el cas de la llengua. Per tant, la solució és la constitució d’un estat independent, que ho respecti tot, fins i tot els que no hi estan d’acord.”

La lectura del llibre de Panyella aporta moltes claus i és molt aclaridora en relació amb el fenomen que vivim, què és això que tenim exactament al davant. Hi ha descripcions d’escenes, com una entre Pablo Llarena i Daniel Baena, que valen gairebé per a explicar-ho tot. Però avui m’agradaria destacar-ne un paràgraf concret, perquè crec que il·lumina la incongruència monumental de la classe política catalana. Diu Panyella: “Quan l’estat escomet no actua identificat amb cap sigla política, ho fa mogut per la convicció profunda que cal preservar un status quo, unes institucions i un ordenament jurídic que li donen forma i el legitimen. L’Estat espanyol no és ni la gent de dretes del Partit Popular, ni els socialistes que s’hi alternen en el poder, és una cosa molt més gran, més vasta, un sistema complex de dimensions inabastables. És un ADN polític, un anhel patriòtic i un estatus econòmic compartit per uns pocs milers de privilegiats, és una elit que disposa de les altes institucions, la gran banca, les grans empreses i el sistema de partits polítics per perpetuar-se en el poder i, a la vegada, perpetuar, també, el model d’Espanya que tant els afavoreix.”

Aquest retrat, i ara ja parle jo, és molt precís. Espanya és això. Al paquet, jo hi afegiria els grans mitjans i una esquerreta presumptament revolucionària però devotament “nacional” que sempre trau profit del conflicte, però en tot cas seria una qüestió de matisos. Això és Espanya i aquesta Espanya, com a tal, és la que desencadena la repressió. Perquè no és una part només –el PP, la dreta, com vulgueu dir-ne– que pren la decisió d’atacar violentament Catalunya per perpetuar-se en el poder. En viuen tots, d’aquest poder, i per això tots el defensen. Començant pel Partit Socialista.

La incongruència, la pregunta, és: i aleshores què caram fan els polítics independentistes catalans jugant a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta? Com pot ser que per donar suport al govern de Madrid o per manar a la Diputació de Barcelona, l’un partit o l’altre dels que es diuen independentistes, fent de crossa del PSOE facen de crossa d’aquest estat que “quan escomet no actua identificat amb cap sigla política”.

A hores d’ara i amb tot el que ha plogut aquests darrers anys simplement no és possible que els dirigents d’Esquerra, Junts o la CUP ignoren això que explica tan bé Panyella: que l’estat espanyol quan escomet no actua identificat amb cap sigla política. Com tampoc no poden ignorar que la repressió no s’acabarà si no és amb la independència. De manera que, a partir d’aquestes dues constatacions, crec que els hem de demanar per què s’indignen d’una manera tan teatral amb tot allò que puga dir Villarejo sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, com si aquesta acció concreta es pogués desvincular de l’escomesa de l’estat, mentre són incapaços de mirar en conjunt la realitat d’Espanya –mirar què és i què fa Espanya– i actuar en conseqüència. I, després de demanar això, indignar-nos nosaltres, en tot cas i també, però per tot allò que ens fan ells.

PS. I en aquest punt concret, què més voleu, si la cosa és tan escandalosa? El PSOE ha blocat una vegada i una altra les investigacions sobre el cas. I us penseu que ara, per això, els polítics catalans trencaran tots els pactes que sostenen amb aquest partit?

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
12.01.2022  ·  22:14

Els polítics catalans no trencaran amb l’esquema de poder de l’estat espanyol perquè ells també se’n beneficien.

Ho podria elaborar més però no ho faré. És així de clar.

Mj Pujals
Mj Pujals
12.01.2022  ·  22:25

La qüestió és: En una Catalunya independent tindríem uns polítics decents??

Núria Coma
Núria Coma
12.01.2022  ·  22:27

No hi ha gaire a afegir.
Els polítics catalans ens fan vergonya.
No tenen dret a fer el què fan i nosaltres tenim l’obligació de recordar-los cada dia, que així no.
També estem fallant com a poble. Per cansanci, emprenyaments, desil·lusió, decepció…en tenim moltes de raons, però no podem posar-nos al seu nivell.
Ara més que mai hem d’agafar les regnes de Catalunya els qui les tenen no les mereixen

Jaume Bonet
Jaume Bonet
12.01.2022  ·  22:28

Cap estat no fa atemptats de falsa bandera contra els seus propis connacionals … l’estat espanyol tampoc … Si fan atemptats de falsa bandera contra els catalans és perque tenen claríssim que són una altra nació …
Cita el tuit
Jaume Bonet Moll
@jaumemoll
· 11 de jul. de 2021
1715“…introducir la lengua castellana en aquel País…Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular…y mas quando el genio de la Nacion como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País…”Archivo Histórico Nacional
Mostra el fil

Josep Usó
Josep Usó
12.01.2022  ·  22:32

Els polítics catalans (amb algunes excepcions) viuen del mateix que els polítics extremenys. Del sou que els paga qui mana per a que ho mantinguen tot sota control. I, en general, si una cosa està clara és que fora del càrrec viurien molt pitjor. En cas contrari, no farien de polítics. En realitat, no fan política. Fan teatre; però també són uns actors pèssims. Alguns, pitjor que en Sánchez. I això ja és…

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
12.01.2022  ·  22:40

La Generalitat,el Parlament,i tot el que d’ells penja,ja no son útils.Desmontem-los i fem quelcom nou,amb noves normes de funciónament.En dues paraules; fem la independencia!!.

Matilde Font
Matilde Font
12.01.2022  ·  22:43

Res més a afegir a l’editorial d’avui.

Joan Benet
Joan Benet
12.01.2022  ·  22:48

Els hi va el modus Vivendi, i ja em diràs de què més es podrien guanyar la vida alguns d’ells…
Ens hem de desempallegar de aquests partits-oficina d’ocupació.
Per les properes eleccions espero que hagi alternatives, les que siguin. Albano Dante, Antonio Baños, Graupera, Germà Bel…

Daniel Mas
Daniel Mas
12.01.2022  ·  22:55

Cada vegada queda més clar que aquests polítics són posats des de Madrid. Ells decideixen qui és polític a Catalunya i quin càrrec ha d’ostentar. Ens podem enganyar pensant que els hem votat. Però des del 155, no crec ni que quedi clar com es conten els vots, ni qui els conta. El peix ens ve venut.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
12.01.2022  ·  22:59

Com tantes altres editorials, porta a la mateixa conclusió i a la mateixa pregunta: com construir una força alternativa als partits “oficials”?

jaume vall
jaume vall
12.01.2022  ·  23:03

Mesells, cínics, vividors o covards?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.01.2022  ·  23:15

En efecte.
TOTS els partits.
ERC, JUNTS, CUP, Demòcrates de Cat.

Tots han traït Catalunya.

I anar passant generacions durant segles de genocidi cultural.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.01.2022  ·  23:19

Exacte Partal: què fan els politics independentistes volen fer creure que a España hi ha uns “bons” i uns “dolents”? Això és absurd, entre altres coses perquè els fets ho desmenteixen rotundament. Què fan els bons? el mateix que els dolents, si examinem fredament els fets. Com deia molt bé Xavier Roig, la politica catalana està colonitzada per l’espanyola i els seus partits. I els partits catalans, inclosos els independentistes, no són capaços de superar aquesta colonoització, ni tan sols a nivell mental i analitic. Els nostres politics són en general uns venuts a l’amo colonitzador.

El més greu és que alguns s’ho creuen de veritat que a España hi ha bons i dolents, emparats en un fals bonisme o “franciscanisme”: cal que estimem al germà llop! cal que estimem al germà P.Sànchez! Tots som germans, és clar…Però farien bé de recordar que, posats a tenir esperit cristià, Crist va expulsar de mala manera als mercaders del Temple, violentment fins i tot. Deixo a l’intel·ligent lector descobrir qui són els mercaders del temple en el nostre cas….

joan guinarda
joan guinarda
12.01.2022  ·  23:31

Sí, tots els partits son culpables. D’acord. Però, qui co*y els ha votat??? I pitjor encara: Quants els tornaran -tornarem- a votar?

Ed Garrido
Ed Garrido
12.01.2022  ·  23:51

A un bandol de la trinxera hi tenim gent honesta i valenta com el Sr Partal, Octuvre i el Professor Cotarelo, i a l altra hi tenim el Govern de Pineda (ER, JxC i la Cup), Tv 3 Ferrovial, el diari Ara, l Abacus i el Gandhi catala de pa sucat amb oli. Aquest es el camp de batalla.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
12.01.2022  ·  23:54

Per si algú encara no l’ha vist, poso a la seva disposició aquest videu, de títol, La Mentida:
https://lamentida.cat/

Ferran Escamilla
Ferran Escamilla
13.01.2022  ·  00:03

Aqui toquem el moll de l’os.
Acceptem que aquí a Cat., també hi tenim unes èlits -stablishment- que també té un “statu quo” a protegir.
Això inclou poders en àmbits polítics, econòmics, als mitjans,… igual que a l’estat espanyol, de fet, podriem dir que en formen part també, encara que a vegades d’amagat. Son en definitiva la Cort del Regne i fan el que calgui per preservar els seus privilegis.
Però no siguem tan derrotistes per imprecisos i no caiem en l’errada de posar a tothom al mateix sac.
No és de rebut i és molt injust per els qui encara conserven l’honestedat com a principi intocable, que n’hi han. I n’hi han molts, que estic segur que tots sabriem identificar dins les files del partits i que tard o d’hora prendran l’iniciativa quan els esdeveniments i suports els hi ho permetin.
Estic segur que no cal enumenar-los. Més o menys, tots els tenim identificats i hem d’entendre que a hores d’ara no poden liderar la “revolució” amb tot en contra, però donades les circumstàncies, arribat el moment -o moments- que tots, espero, sabrem identificar, emergiran, lideraran i arrossegaran a la resta que ja no podra seguir posant el fre, pel que considerin ja imparable.
Confiem-hi i estiguem emetents als esdeveniments, seguim a les assossiacions civils i a les consignes de la lluita de l’exili, que és on es juga la partida i on tenim les oportunitats guanyadores i aprofitem-les.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
13.01.2022  ·  00:11

A les últimes eleccions ja me vaig passar a votar Primàries

Víctor Torguet
Víctor Torguet
13.01.2022  ·  00:18

Deixem de pensar a votar els actuals partits “fake-indepes”. Hem de crear un partit nou i comunicar bé perquè les persones que segueixin temptates de seguir votaper la seva pròpia naturalesa de polític professional.nt els actuals “fake-indepes” facin el canvi.
Hi ha tanta argumentació per accelerar la marxa cap a la independència que em faig creus veient com els actuals fake-lndepes l’amaguen.
No serà gens fàcil. Tota la maquinària del col·laboracionisme institucional anirà a sac contra el nou partit. Però no tenim cap altra alternativa.
Els polítics indepes actuals estan en plantilla de l’administració colonial i no volen perdre la feina ni deixar de tocar diners públics. A banda de que estan tots amenaçats i cagats de por per la seva pròpia naturalesa de polític professional.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
13.01.2022  ·  00:35

Ens estem quedant sense alternatives. Necessitem una força de païs transversal i realment independentista que cregui en l’ 1O com a data fundacional de la independència. Els partits que hi ha al poder no ens representen. Sobretot ER amb la farsa de la taula. Han regalat els pressupostos a Madrid i ara el govern de Sanchez ja té 2 anys de coll i ” donde dije digo, digo Diego”. Ni reforma de la llei de sedició, ni de les injúries a la corona, ni protecció del català, ni llibertat de presos i exiliats, ni fi de la repressió ni res de res..L’ Estat ho té claríssim i com molt bé diu l’ article, no hi ha bons i dolents, tots són la mateixa cosa i remen en la mateixa direcció.Tots són l’ enemic de Catalunya. Prou de tebiors. S’ ha de tenir clar el diagnòstic per curar la malaltia..

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
13.01.2022  ·  00:35

Una “classe política” apessebrada a la menjadora del partit, sense història laboral prèvia i amb cap eixida laboral fora del pessebre polític, perquè des-de ben joves no han fet altra cosa que medrar dins del partit, arrossegant-se i llepant el cul del cap de torn i del règim, no farà cap independència ni cuestionarà l’ordre establert. Els hi va el sou i les gratificacions.

Rosa Ribe
Rosa Ribe
13.01.2022  ·  00:48

Llegint l’article s d’en Partal i després escoltant la consellera de cultura en el mes3/24…. Hi ha tanta incongruència …., com pot ser, que coneixent l’actuació d’aquest estat que abusa i ens ataca sempre tant com pot…., avui sembla que aquí la gran preocupació sigui quants parlem en català..,
Crec que s’ha de lluitar per la llengua.., però em dona la sensació que ara ho amaguem tot derrera la llengua, que ho fan servir d’escusa per no actuar devant d’aberracions com el 17A.., que ho utilitzen per blanquejar la inoperància ..

Jordi Nogués
Jordi Nogués
13.01.2022  ·  00:52

Un pensament clari i sense embuts, un cop més ,Sr. Partal. Això de la repressió i tota mena de guerres brutes no s’aturara mai, mani qui mani. Ells ho tenen claríssim! Hauriam de tenir la història molt present. El problema es quan deixarem de queixar-nos amb llagrimetes i ens posem en peu d’una vegada.

Núria Castells
Núria Castells
13.01.2022  ·  01:01

Va ser un MHP de la Generalitat -que no era “polític d’ofici”!- l’únic que va dir les coses clares… un cop ja era, pràcticament, fora d’escena:
‘He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia’.

Quim Torra, des del cim del poder autonòmic… va “necessitar arribar” a la conclusió! I això perquè no era un polític de partit i, presumptament, no sabia DEL TOT el pa que s’hi donava.
Però, evidentment, els polítics d’ofici -de partit- saben que no hi ha partits espanyols bons i dolents! Que tot és una escenificació per mantenir l’establishment a costa del que calgui.
CAP polític veterà pot ignorar-ho.

I, doncs, juguen el joc perquè s’hi avenen. Perquè s’hi guanyen molt bé la vida i no els cal treballar gaire. Tenen bona nòmina, visibilitat i aliment per a l’ego, prebendes, jubilació màxima garantida i etc. (Alguns, potser, perquè confien en poder fer “alguna cosa”…)
La festa la paguem nosaltres, el poble. I, si som catalans, la paguem doblement.

Només puntualitzar que crec que molta gent “del carrer” sí que no que sap -o no sabia- que la política habitual és una pantomima. O no sabia fins a quin punt, en tot cas.
El 2017 i següents ens han llevat la bena dels ulls. I aquest procés, dolorós però totalment necessari, és el que ha d’encaminar-nos cap a exigir comptes als “nostres” polítics. I a desplaçar-los quan calgui.
Si aquests anys no han servit per a obrir-nos els ulls, la derrota és segura. Perquè seguir pel camí que anàvem no porta on volem anar.

Ho dic en descàrrec de la gent “que els votàvem”. Nosaltres -com el president Torra- també hem necessitat el nostre temps per arribar a conclusions.
Ara, només cal actuar en conseqüència.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.01.2022  ·  01:08

LA INDIGNACIÓ MÉS OPORTUNA
Ja està bé que avui Vicent Partal ens recordi com ens indigna això que explica Villarejo, i com ens hauria d’indignar que els polítics independentistes catalans juguen a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta, però l’editorial, tot i ser oportuna, es queda a mig camí.
La indignació més oportuna no la trobem en la confessió de Villarejo, ni tampoc el punt de vista miop dels polítics independentistes catalans.
El que més m’indigna son els ciutadans que ho fan possible i permeten que perduri el despropòsit.
Fa més de deu any, des del moviment d’indignats del 15-M es va expressar un sentiment d’enuig inters i la proposta d’una democràcia més participativa va seduir a la població, però després han seguit votant als mateixos.
Sempre torno a confiar que la població no torni a votar cap dels grups polítics amb un punt de vista tan miop com els que governen fins ara.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
13.01.2022  ·  03:39

Els polítics fan la representació d’una obra teatral l’objectiu del qual és obtenir el màxim de poltrones possibles. Són persones mediocres sense principis que tant els hi fa representar un paper o altre. Representar ser de dretes o d’esquerres. Representar ser constitucionalista o independentista. Òbviament, es tracta d’una obra de teatre dirigida pels qui tenen les claus del teatre i hi ha unes línies vermelles que no es poden travessar sota cap concepte. Malauradament, el sentiment nacional és el que, de forma cíclica, posa en perill la viabilitat del teatre. Molt especialment el nacionalisme català. I cal combatre’l.

Que cíclicament el nacionalisme català posi contra les cordes aquesta representació teatral no és pas gràcies als mediocres polítics actors que fan el paper d’independentistes. Sinó que és gràcies al poble català. I la qüestió és com podem rebentar aquesta obra teatral? Votant actors actuals? Si fem el mateix, obtindrem el mateix. Cal canviar les regles de joc.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
13.01.2022  ·  06:19

Agafem consciència que aquests dirigents que tenim ara, estant posats amb el 155 i són servidors de l´estat espanyol; per això han aconseguit 3 anys de pau .
Per avançar cal passar per sobre amb un front social i de cara a la DUI. O carrer o submissió.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
13.01.2022  ·  07:32

Són còmplices de terrorisme, com ells diuen sovint.

Albert Miret
Albert Miret
13.01.2022  ·  07:47

Espanya és un guinyol de malfactors que els polítics catalans no han entès mai. Un guinyol, en què cap dels personatges s’entén per si sol: El dimoni, la bruixa, el guàrdia civil, el curt del poble i el que “se va a buscar una paella per fotre-li pel cap al guàrdia civil”, però que el resultat és sempre el mateix: simular que el bo -que són ells- sempre guanyen sobre el que els molesta des de fora del guinyol.
La descripció que en va en Vicent del que escriu en Jordi Panyella és un retrat fidel de la realitat que passa des de temps immemorial en aquesta tristíssima península tan abandonada d’Europa. És pel fet que no actuen mai com a polítics, sinó com a poble colonial que necessita la unitat de tots els que ells consideren espanyols i especialment els catalans per a mantenir una imatge de riquesa i luxe que imaginen que és valorada pels països que l’envolten. Aquí, mentrestant, els “polítics” que tenim malden per a vèncer al partidet del costat amb qualsevol arma, inclosa la traïció al poble que alguns d’ells creuen representar. Ahir, em feia un tip de riure (per no plorar) escoltant el discurs del president de torn explicant a madrid que els salvin seient a la puta tauleta, sense argument, sense exigència de res, només la presència dels amos, per a simular-nos a nosaltres que tenien d’antic un programa de govern que mai han tingut, perquè començava i acabava ocupant la poltrona d’una generalitat buida de contingut i res més. Aquesta situació ens confirma sense embuts que la nostra independència no vindrà ni serà ajudada pels “polítiquets” sinó que s’haurà de guanyar al carrer amb l’esforç i l’entrega que calgui, i caldrà lluitar no només contra espanya, sinó també contra els partidets catalanets i les seves estúpides i suïcides guerretes i traïcions.

Dario Beksic
Dario Beksic
13.01.2022  ·  07:56

Bon dia.

Aquest editorial no pot ser més encertat. La història ja ens dóna exemples, com el de la meva mestra d’anglès quan era petit a Croàcia – és sèrbia i és de les persones més bones i dignes d’estimar que conec. I me la segueixo estimant. Tanmateix, ara fa trenta anys no hi havia cap dubte que contra aquell estat iugoslau usurpat pel règim serbi només es podia lluitar fins al final. La bona gent “de l’altre bàndol” ja va aparèixer defensant el nostre país (que també és seu), sense haver-los d’esperar. I la resta segueixen delirant de la seva “gran Serbia” i segueixen ser irrellevants (en això, els alemanys ho tenen millor gràcies a la seva desfeta total i reconstrucció moral a mans de la gent com un tal Willy Brandt).

Pel que fa els nostres politiquets actuals, allò que fa temps que dic – el problema és que en aquest país ser-ne traidor surt de franc, quan no dóna beneficis.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
13.01.2022  ·  08:14

A les properes eleccions que hem de fer votar aquests partits instal’lats en el sistema, son partits mediocres sense escrúpols apoltronats i anar xuclan de la mamella, mentre el poble és va enfonsant i enpobtint gràcies aquests deseprensius.
Catalans renegats.

Salvador Molins
Salvador Molins
13.01.2022  ·  08:14

INDEPENDÈNCIA

L’objectiu està marcat:

Reafirmar 1r octubre. Completar la DUI

Viure la Llengua. Edificar la República. Passar d’Ñ.

Coordinar nous capdavanters veritablement independentistes en un nou projecte unitari, un SNP.CAT per a les properes eleccions a la Colònia.

Com precipitar el compromís de nous capdavanters lleials a l’objectiu.

El camí és a Waterloo, comença amb la primera institució de la Incipient República Catalana Independent, o sigui que comença amb el CxR i l’Assemblea de Representants.

La Generalitat sotmesa a Ñ s’hi ha d’adequar. Si no ho fa esdevé retardatària, com encertadament digué el MHP Torra “el principal obstacle”

Anàlisis del dia a dia de la Colònia:

Passem d’Ñ i de tots els que li fan costat com ho estant fent ara mateix els nostres propis partits.
Molt bé els anàlisis i opinions de tots nosaltres, però primer de tot reafirmem i comprometem-nos amb el Mandat del 1r d’octubre i en completar la DUI. Tots estem d’acord que sense la Independència la persistent guerra continuarà i la repressió augmentarà destruir-nos per dintre.
El que diu Ferran Escamilla no es fa per generació espontània. Els capdavanters i polítics que s’adonen de la perversió actual en la que els nostres polítics i els seus partits no s’han mantingut clarament lleials al mandat del 1r d’octubre s:han d’implicar en una cosa nova, en la unitat veritable de tots o un partit nou. No tenim temps per esperar que les cúpules d’Er, Junts o CUP ens tornin trair i decepcionar. Quasi tots els comentaris d’avui, d’una manera o altra ens diuen això.

Carles Serra
Carles Serra
13.01.2022  ·  08:24

Com ja et feia esment Vicent a l’editorial d’ahir dimecres dia 12 de Gener; t’ha calgut 300 de colonització per part d’aquesta espaÑa que molt bé descrius en aquesta editorial?
Si vares llegir-te el llibre que ens vas recomanar El catalans apel·len a les nacions unides, no tens clar lo que han sigut els polítics d’ER? en Companys, Irla i ja que dir d’aquest gran traïdor d’en Tarradellas, bon amic del llibre i franquista Juan Carlos I, per això li va concedir un títol immobiliària.
Cal recordar Vicent el gran traïdor, d’un cinisme immens?
Llàstima que en aquesta editorial no fas esment també de la complicitat d’Òmnium, d’aquesta bleda solejada d’en Cuixart, i de l’ANC.
Molt d’acord amb el Sr. Josep Maria Martín 23:15

[Nota: aquest comentari contenia un insult directe massa greu contra una persona, que ha estat esborrat seguint les normes del diari i el criteri del director. Qualsevol comentari o discrepància sobre aquesta pràctica el podeu adreçar a director@vilaweb.cat]

Mònica Vidal
Mònica Vidal
13.01.2022  ·  09:08

La resposta al P.S. evidentment és “no”. Ja m’imagino la Marta Vilalta dient que ara toca “treballar”, que ja ens donaran algun dia explicacions. I la resta de polítics, no gaire millor. Força gest i zero continguts. I els comuns sortint en tromba per la paritat en el cos de bombers, perquè això és més important que la llibertat d’un poble, enmascarant la nula qualitat democràtica d’aquest país. Com deia l’altre dia el prof. Resina, un cop tens un país teu, el pots moldejar d’acord amb el teu sentir.

Montse Serra
Montse Serra
13.01.2022  ·  09:10

Aquesta descripció del Estat Espanyol: “És un ADN polític, un anhel patriòtic i un estatus econòmic compartit per uns pocs milers de privilegiats, és una elit que disposa de les altes institucions, la gran banca, les grans empreses i el sistema de partits polítics per perpetuar-se en el poder i, a la vegada, perpetuar, també, el model d’Espanya que tant els afavoreix.” podria definir la majoria dels estats,per no dir tots, i començant pels Estats Units. Potser l’Estat Espanyol ens repugna més per la seva deplorable historia, i pq ,malauradament ,hem sigut incapaços de deslligar nos en. En aquest mon has begut oli si ets Kurd, Palestí, Català, o pobles amb la mateixa sort.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
13.01.2022  ·  09:14

No serà que els polítics catalans formen part del sistema?

Eduard Serradell
Eduard Serradell
13.01.2022  ·  09:15

No hi ha polítics catalans. Reben sou d’Espanya i per tant són espanyols.

Haurem de començar a tallar caps.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
13.01.2022  ·  09:29

A mi no m’han agradat mai les generalitzacions indiscriminades que fiquen tothom al mateix sac. Jo no veig tots els polítics catalans actuant de la mateixa manera, com tampoc tots els partits polítics. Amb el PP al poder, atiant foc contra Catalunya i el seu estatut, els catalans i els partits catalanistes van saber veure que no hi havia més sortida que la independència. Però amb el PSOE al poder, un partit que no cal anomenar i tots els seus votants, que són una bona porció de catalans suposadament independentistes, han optat per tornar a creure que es pot arribar a algun tipus de pacte seriós amb l’estat espanyol. Però no tots els partits catalanistes ni tots els votants suposadament independentistes hem caigut en aquesta trampa. Ara, però, mana qui mana a la Generalitat i s’ha d’esperar que els caigui la bena dels ulls per tornar a seguir allà on vam quedar.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
13.01.2022  ·  09:46

Jo estic indignat des del 3 d’Octubre del 2017, quan els polítics no van fer el que van prometre.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
13.01.2022  ·  09:50

Teòricament tenim el 52% de vots independentistes i la majoria absoluta en escons.
El President Aragonès està perfectament ligitimitat per proclamar la Independència de Catalunya ja.
I doncs? A què espera?
Si no s’hi veu amb cor que plegui abans que el Deep State ens faci més mal.
El poble hi és.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
13.01.2022  ·  09:53

Opino com l’Agustí Delgado: jo veig polítics compromesos i altres no, però com els compromesos no poden tirar endavant sense els porucs això ens porta a estar lamentablement contínuament com gat i gos.
No hi ha un partit valent amb majoria absoluta, i com que la gent ha votat el que ha votat així ens va.
I sí, encara així es podria fer uns mínims que no es fan, però és clar són els pactes a que han arribat, sinó hi hauria un nou tripartit. Ens agradi O no és així.

Joaquim Soldevila
Joaquim Soldevila
13.01.2022  ·  10:02

No dic que per a tothom, però la política s’ha convertit en una feina com una altra. Això sí, no t’has de preocupar a final de mes per cobrar. Jo sé de gent que en tenen 50 i desde els 18 que estàn fotuts dins l’Ajuntament.
A aquesta gent la Independència els fa pànic, és quedarien sense feina i no saben fer res més que cops de colze per mantenir-se on són.
Independència i lleis noves, tota aquesta colla de xupons al atur.

Paola Polacco
Paola Polacco
13.01.2022  ·  10:26

Quan els catalans que valguin la pena faran una foguera a la majorìa dels seus polítics i donaran la batalla? Quan tot independentista, sobiranista, patriota està a la presó o a l’exili? Quan la seva llengua ha mort? L’excusa del no podem.. encara no podem.. no serveix de res. S’ha de poder – o de perir. Per vegades em desespero.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
13.01.2022  ·  10:29

Vicent, molt d’acord en tot. Només un comentari des del màxim respecte i la màxima educació: tinc la impressió, de ja fa temps, que us aneu acostant a poc a poc a les posicions que alguns, i ja em disculpareu la immodèstia, tenim clares de fa anys. Potser la vostra professió us obliga a avançar amb peus de plom alhora de fer asseveracions i us heu de refrenar fins que les coses no estan molt i molt clares (quan potser ja és una mica tard?). Sempre que us llegeixo aquestes crítiques diàfanament dures, inclús amargues, cap als partits catalans, no puc deixar de pensar com, sobretot des d’aquests partits però en general des de la quasi totalitat dels àmbits (també, poc o molt, des d’aquestes editorials), s’ha menystingut o no s’ha sabut/volgut veure o… potser hi havia qüestions d’índole més personal…no ho sé, però el que em sembla clar és que quan hi ha hagut qui ens hem organitzat per empènyer, des de fora i també des de dins, opcions electorals que podien trencar la primacia dels partits i fer sorgir noves veus, per exemple amb el Front republicà o amb Primàries, no ens n’hem sortit, en primer lloc perquè no ho hem sabut fer prou bé, això és evident, però en part també perquè alguns altaveus com el vostre van col·laborar a mig ignorar-les, no parlant-ne massa, tot i ser iniciatives que contenien concepcions de la democràcia participativa interessants, innovadores, i que el missatge que transmetien respecte la realitat nacional era, al meu entendre, molt clarivident i penso que força en la línia del que llegeixo aquests darrers temps a les vostres editorials (rupturisme, confrontació, llengua…). Inclús les encapçalaven gent (Albano, Graupera) amb discursos i idees clares i potents. No em refereixo, és clar, a que Vilaweb ni ningú s’hagués de posar “de part de”, per descomptat la independència de criteri ha de ser clau en un diari com el nostre, però sense altaveus que puguin fer entrar seriosament al debat opcions noves no hi haurà manera, com no n’hi ha hagut fins ara, de fer entrar nous actors electorals que puguin començar a fer forat enfront l’absolutisme dels actuals partits. Les eleccions dels darrers anys demostren, a banda d’altres coses, que el votant independentista és en general conservador, poruc, recelós, desconfiat… no li agrada que gent amb idees lliures i amb empenta pugui irrompre al panorama polític, altrament Pere Aragonès no seria president de la Generalitat ni les institucions no estarien plegades de Peres Aragonès. I sempre m’ha quedat la sensació, potser equivocada però és la que tinc, que la opció de Vilaweb de no fer gaire soroll amb aquestes noves veus, o el soroll mínim perquè no fos dit que s’ha ignorat del tot, el que va fer és un favor justament als partits de l’statu quo català, avui per avui magníficament apuntalats pel vot dels ciutadans.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
13.01.2022  ·  11:20

Desgraciadament els nostres politics ( ja alguns que no) però en general viuen encorats amb l´estat central, de paraula és diuen moltes coses però en fets ja no son tantes del que diuen. En el fons no els interessa trecar la relació amb el govern espanyol pels seus interessos de partit sous etc etc. Per aixo cada dia que passa és tant urgent la independència

david graupere
david graupere
13.01.2022  ·  11:21

Sols cal votar partits independentistes extraparlamentaris i àtomitzar l’espai: mantenir la majoria en vots i escons però amb una tirallonga de partits.

S’HA DE FINIR DEL TOT AMB EL SEU MONOPOLI REGIONAL. perquè de fet ells -a banda del cirquet del període electoral- treballen per mantenir-se en el sou-i-càrrec de les menjadores de la Generalitat Regional.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
13.01.2022  ·  11:28

Puntualitzant:
I – VICENT, el nombre de 2562 repressalitats (identificats), més tota la “calderilla repressiva” de detalls que senyales, són fruit de l’ADN d’Espanya=Estado Espanyol, de la seua “Unidad” de sempre, en favor dels de sempre, contra els de sempre i “caiga quien caiga”. Només la consciència del ser poble, d’estar històricament menystingut, intentat de fer desaparèixer assimilat per ella, pels seus interessos aliens, contra els nostres, és la força i la raó que, al carrer, pacíficament, ens portarà a guanyar. Potser sí, caldrà seguir a l’espera activa, amb consciència, valor i carisma de més d’un Puigdemont. I, aprofite: Enhorabona, no ex, sinó M. H PRESIDENT!

II – Mj PUJALS: ” En una Catalunya Independent, tindríem uns polítics decents?
Bona pregunta fas. La diferència és que dependrien de nosaltres mateix, no dels espanyols.

III – JOSEP M. MARTIN: Ens han traït, realment, tots els partits polítics catalans independentistes? Els ho preguntem a ells? Potser la por ens fa covards, a tots, a l’hora de posar-li el cascavell al gat. El que sí està clar és que si no estan disposats a fer possible la Independència i ser empresonats, millor que no s’hi presenten. Sense ells, amb els espanyols ja en tenim prou.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
13.01.2022  ·  11:46

Espanya està cometent un genocidi 2.0 contra els catalans.

Mentrestant Europa xiula i mira cap a un altre lloc i nosaltres ens dediquem a barallar-nos els uns amb els altres. El problema dels genocidis 2.0 és que no es poden treure als mitjans de comunicació imatges de camps de concentració i forns crematoris.

Pere Planella
Pere Planella
13.01.2022  ·  12:18

Un cop llegit l’editorial i tots els comentaris en certa manera també ens comportem com els polítics molt de bla bla, que fa Catalunya per els catalans bla bla bla, que podem fer els catalans per Catalunya, tenim eines molt poderoses son tant poderoses que son completament inatacables per l’enemic, primer, ens convé fer una passejada des de Alcanar a la Jonquera, segon i potser l’eina mes poderosa que tenim recolzar massivament el CxR, tots els que vàrem poder votar i els que no van poder fer el 1- O dons ara tenint una ocasió d’ or per donar continuïtat allò que vàrem fer, CATALANS JA SABEU QUE PODEU FER PER CATALUNYA, a no ser que vulgueu fer de polítics.

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
13.01.2022  ·  12:27

I justament aquest sentit d’Estat, el que va més enllà de les sigles polítiques, és el que falta a la gran majoria dels nostres polítics.

He trobat que aquest editorial es complementa molt amb el de l’historiador Sirera. Tots dos junts són el retrat perfecte de què tenen ells i no tenim nosaltres. No vull dir que haguem de tenir el que tenen ells, però sí ser-ne conscients i actuar en conseqüència.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
13.01.2022  ·  13:34

En general hi ha coincidències en les anàlisis sobre el paper poc exemplar dels partits polítics. Com que durant un temps vaig ser militant m’hi sumo.
Ara bé, parlem amb coneixement de causa?
Si em permeteu la “boutade”, potser aniria bé que totes les ciutadanes i ciutadans fessin una prestació social obligatòria durant un parell d’anys, com a militants, en un partit polític. Crec que, a part de vigoritzar aquestes estructures, serviria per aclarir les idees sobre quina mena de cosa són els partits polítics i què se’n pot esperar… i què no. La resta, cal treballar-la des de fora. Sempre cal treballar per avançar i per votar amb coneixement de causa.

Xavier Marcet
Xavier Marcet
13.01.2022  ·  13:47

He llegit els primers comentaris i un que m’ha fet molta gràcia ha sigut el de la *Mj Pujals* 12.01.2022 | 22:25 que diu “La qüestió és: En una Catalunya independent tindríem uns polítics decents?” i ara jo afegiria: “No cal preocupar-se dels polítics perquè ni nosaltres, ni els nostres fills ni nets arribaran a veure una Catalunya independent, mentre tinguem aquesta Ñ feixista i repressora que s’ajuda del CNI per ‘espantar’ els catalans” Recordeu que va dir un ministre Ñol: “de un atentado se puede salir, de España no se sale”. Fàstic.

Miquel Martí
Miquel Martí
13.01.2022  ·  14:19

M’ha agradat molt l’escrit de na Núria Castells.

Però hi ha una cosa una mica estranya que no acab d’entendre. En Vicent i na Núria ens animem a indignar-nos amb els polítics catalans que no s’indignen…
però la reacció més natural i lògica seria indignar-se primer directament amb l’enemic, que n’és el responsable. Tant de parlar de morts, i ara ens en planten 15 de cop que ni sabiem que hi fossin.

Supòs que tothom té dret a tenir por, i els polítics d’aquí han demostrat ser dels més porucs. Catalunya no hauria de negociar amb terroristes. Però cal tenir ben clar que l’enemic és la nació veïna, no els cagats de torn.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
13.01.2022  ·  14:45

Pel que fa a la independència, uns fan el teatre millor que els altres, però tots fan teatre. La política, almenys la que coneixem, i patim, és bàsicament això: imatge, escenificació, una foto, un tall molt ben triat al telenotícies, etc.
Només “dient coses”, “queixant-se” i “fent veure que estan molt emprenyats”, ja tenen els nostres vots. Per què haurien de canviar d’estratègia?

La proposta d’en David Graupere (11.21) és molt assenyada i segurament la única arma que tenim per a mirar de fer forat contra qui, a la pràctica, no són altra cosa que organitzacions de vividors professionals de la pagueta, agències de col·locació dels seus, altrament dits partits polítics.

“Sols cal votar partits independentistes extraparlamentaris i atomitzar l’espai: mantenir la majoria en vots i escons però amb una tirallonga de partits.”

El mal anomenat “Vot Útil” no ho és per res més que per a perpetuar tota aquesta colla de cobra-sous a les nostres institucions. Partits que van d’independentistes o de republicans* per aconseguir els nostres vots i després fan autonomisme pur i dur per no complicar-se la vida.

*JUNTS, ERC i CUP.

En Pere Planella (12.18) fantàstic també:

“CATALANS, JA SABEU QUE PODEU FER PER CATALUNYA, a no ser que vulgueu fer de polítics”

Alberto Giménez
Alberto Giménez
13.01.2022  ·  15:02

L’editorial de Vicente posa el dit a la nafra, de la mateixa manera que dos no renyen si un no vol pot afirmar-se que dues parts no negocien si un no vol per molt que proclami voler-ho, per guanyar temps.
La història demostra que aquest estat no negocia, amb l’excepció de quan és derrotat, com a Utrech.
Els fets, dilacions, continuïtat en les polítiques, governi qui governi són l’evidència que això avui segueix inalterable el patró històric. La seva prioritat no és la de resoldre el conflicte amb Catalunya, la que tenen és apuntalar el règim del 78, els fonaments del qual estan deteriorats i el pilar sobre el qual es va construir aquest règim, gràcies a una reforma per evitar un canvi real, molt allunyat geogràficament en aquests moments.
El procés català ha estat impulsat per la societat civil, els partits polítics han anat a remolc des del principi, a l’octubre van ser inactivitat per complir allò que la societat civil va determinar democràticament i avui són retrocés clar a l’autonomisme, és a dir col·laboració amb els que tracten de sostenir el 78.
La societat civil ha apostat per la democràcia més enllà d’un simple rètol, ara de seguir això així comprendrà que els partits polítics no aniran en la direcció que es va plantejar arran del raspallat del text a Madrid i torna a raspallar a un altre òrgan estatal de l’Estatut aprovat en referèndum pels catalans.
Quan aquesta comprensió es tradueixi políticament i la societat civil es torni a mobilitzar es farà un gran pas en la democratització de Catalunya i també de l’estat espanyol. És increïble però cert que l’esquerra, així es diuen ells, de l’estat no comprengui aquesta qüestió elemental.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.01.2022  ·  16:15

Efectivament, l’estat espanyol és una maquinària franquista que supera els partits, centrada en l’obssessió de la “unidad española,” que hem de llegir com a uniformitat espanyola. Estaríem més units sinó ens forcessin a ser uniformes.
La confrontació per part de la societat civil ha de ser doble: amb l’estat espanyol i amb el govern català. Encara que no tan aviat com voldríem, Catalunya acabarà sent independent. S’ha creuat la línia del no retorn.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
13.01.2022  ·  16:25

El pitjor enemic és el que diu que et representa, parla en el teu nom, i té el poder de decidir en nom teu.
I tot això ho fa en contra del que et va prometre quan et demanava el vot.

Francisco Arrebola
Francisco Arrebola
13.01.2022  ·  17:07

Si…Es clar que gairebé tots el polítics catalans independentistes són covards…febles…o directament cínics….No tenen nivell ni honestedat….Excepte alguns…..que ja veurem…..Pero la Onada de cambi els arrossegarà….

Joan Royo
Joan Royo
13.01.2022  ·  17:36

Indignats, aquesta és la paraula. Indignats amb un govern que ha traït els vots. La indignació s’ha de mostrar al carrer de forma clara contra el govern autonomista encapçalat per Aragonès (ERC), la participació de Junts i la complicitat de la CUP. Hauríem d’estar al carrer contínuament assenyalant-los com a botiflers en cada acció que facen. En aquests moments són l’enemic dins de casa. A què espera l’ANC per convocar manifestacions contra el govern autonomista? A què espera a mobilitzar la gent i boicotejar qualsevol acte on participen els membres d’aquest govern? Hem de fer-los caure la cara de vergonya i obligar-los a complir el que predicaven.

Joaquim-Jordi Salvany
Joaquim-Jordi Salvany
13.01.2022  ·  18:51

Totalment d´acord, especialment amb la visio compartida amb en Jordi Panyella del qué es Espanya i com actua quan reprimeix als catalans. Segueix faltant, com sempre, una definicio clara del que s´ha de fer per desempellagar-nos d’ aquests espanyols

PERE SIO
PERE SIO
13.01.2022  ·  19:32

Magnífic i clar editorial on es defineix el què és l’Estat espanyol i el model que no vol canviar.
Fins que la ciutadania catalana que avui está cansada, emprenyada i desmotivada no agafi les regnes, no aconseguirem mai la independència, única solució real.
Els partits catalans només serveixen per defensar els seus propis interessos (càtrecs, cadires i sous).

Francesc Josep Segarra
Francesc Josep Segarra
13.01.2022  ·  19:37

Quan parleu dels atemptats de Barcelona i Cambrils, sempre us deixeu Alcanar. També hi va haver morts (entre els terroristes). I ferits, tot i que no van ser greus, però n’hi van haver, com el palista que la cullera de la seva retro li va salvar la vida mentre feia tasques de desenrunament del xalet on els islamistes (per dir-ho d’alguna manera políticament correcta) prepararen tot l’arsenal per atemptar a Barcelona.

Francesc Navarro
Francesc Navarro
13.01.2022  ·  20:09

En Partal com quasi bé sempre, l’encerta de tot

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
13.01.2022  ·  20:10

Vàries coses: veig uns comentaris interessantíssims, com l’editorial, però són molt individuals; potser les coses canviaran el dia en que parlem de quelcom de la sectorial o la territorial si som de l’ANC, o del que està fent tal consell local si som del CxR. Una altra, potser ja és hora de treure el focus i el protagonisme als partits. Que vagin a remolc com ja ha dit algú. Necessitem la majoria absoluta i el 52%, però al meu veure, l’assoliment de la independència l’hauriem de fer les entitats com les que he anomenat. I un toc final de saviesa popular: “Si vols estar ben servit, fes-te tú mateix el llit”.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
14.01.2022  ·  09:45

Encertat editorial.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes