Una imatge de la Rambla de Barcelona, dies després de l'atemptat.

El periodista del Punt Avui Jordi Panyella, un company d’un rigor i una qualitat professional indiscutibles, publicarà la setmana vinent un llibre d’aquells que són definitius, que ja he tingut la sort de poder llegir. Causa general (Angle Editorial) estudia i documenta minuciosament la repressió espanyola contra Catalunya en el període que va del 2009 al 2021. Panyella no solament ha fet una cronologia detallada dels fets, sinó que ha identificat 2.562 represaliats i n’ha entrevistats dotzenes, tot explicant les seues històries. Quan hom li demana quan s’acabarà tot plegat, s’expressa així: “Penso que la fi de la repressió només s’aconsegueix amb una Catalunya independent. És l’única manera, perquè no s’aturen en la persecució del fet identitari, com veiem en el cas de la llengua. Per tant, la solució és la constitució d’un estat independent, que ho respecti tot, fins i tot els que no hi estan d’acord.”

La lectura del llibre de Panyella aporta moltes claus i és molt aclaridora en relació amb el fenomen que vivim, què és això que tenim exactament al davant. Hi ha descripcions d’escenes, com una entre Pablo Llarena i Daniel Baena, que valen gairebé per a explicar-ho tot. Però avui m’agradaria destacar-ne un paràgraf concret, perquè crec que il·lumina la incongruència monumental de la classe política catalana. Diu Panyella: “Quan l’estat escomet no actua identificat amb cap sigla política, ho fa mogut per la convicció profunda que cal preservar un status quo, unes institucions i un ordenament jurídic que li donen forma i el legitimen. L’Estat espanyol no és ni la gent de dretes del Partit Popular, ni els socialistes que s’hi alternen en el poder, és una cosa molt més gran, més vasta, un sistema complex de dimensions inabastables. És un ADN polític, un anhel patriòtic i un estatus econòmic compartit per uns pocs milers de privilegiats, és una elit que disposa de les altes institucions, la gran banca, les grans empreses i el sistema de partits polítics per perpetuar-se en el poder i, a la vegada, perpetuar, també, el model d’Espanya que tant els afavoreix.”

Aquest retrat, i ara ja parle jo, és molt precís. Espanya és això. Al paquet, jo hi afegiria els grans mitjans i una esquerreta presumptament revolucionària però devotament “nacional” que sempre trau profit del conflicte, però en tot cas seria una qüestió de matisos. Això és Espanya i aquesta Espanya, com a tal, és la que desencadena la repressió. Perquè no és una part només –el PP, la dreta, com vulgueu dir-ne– que pren la decisió d’atacar violentament Catalunya per perpetuar-se en el poder. En viuen tots, d’aquest poder, i per això tots el defensen. Començant pel Partit Socialista.

La incongruència, la pregunta, és: i aleshores què caram fan els polítics independentistes catalans jugant a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta? Com pot ser que per donar suport al govern de Madrid o per manar a la Diputació de Barcelona, l’un partit o l’altre dels que es diuen independentistes, fent de crossa del PSOE facen de crossa d’aquest estat que “quan escomet no actua identificat amb cap sigla política”.

A hores d’ara i amb tot el que ha plogut aquests darrers anys simplement no és possible que els dirigents d’Esquerra, Junts o la CUP ignoren això que explica tan bé Panyella: que l’estat espanyol quan escomet no actua identificat amb cap sigla política. Com tampoc no poden ignorar que la repressió no s’acabarà si no és amb la independència. De manera que, a partir d’aquestes dues constatacions, crec que els hem de demanar per què s’indignen d’una manera tan teatral amb tot allò que puga dir Villarejo sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, com si aquesta acció concreta es pogués desvincular de l’escomesa de l’estat, mentre són incapaços de mirar en conjunt la realitat d’Espanya –mirar què és i què fa Espanya– i actuar en conseqüència. I, després de demanar això, indignar-nos nosaltres, en tot cas i també, però per tot allò que ens fan ells.

PS. I en aquest punt concret, què més voleu, si la cosa és tan escandalosa? El PSOE ha blocat una vegada i una altra les investigacions sobre el cas. I us penseu que ara, per això, els polítics catalans trencaran tots els pactes que sostenen amb aquest partit?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.