Independentistes, però independents: les candidatures municipals lliures de quotes de partits

  • Neixen arran de les desavinences amb les formacions independentistes tradicionals i amb l'objectiu d'aglutinar el vot en blanc i la gent que se sent òrfena de partit

VilaWeb
Il·lustració d'una urna amb una manifestació independentista de fons (fotografia: Enric Galli).
Pol Baraza Curtichs
14.04.2023 - 21:40

Manca d’unitat estratègica del procés, malestar amb el paper i els posicionaments dels partits i un independentisme que avança sense un rumb fix. Són tres qüestions que es fan paleses en concentracions i manifestacions i que ara coincideixen amb una fita important, les eleccions municipals del 28 de maig. Enmig d’aquest rebombori, hi ha gent que ha decidit d’impulsar candidatures municipals que no depenguin dels partits independentistes tradicionals, és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya (Junts) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

N’hi ha de tota mena, cadascuna amb les seves peculiaritats, i estan repartides per tot el territori, però els uneixen dos fets: són independentistes i independents. Algunes són de nova creació, en format d’agrupació d’electors o partit, però també n’hi ha que són fruit d’escissions de formacions i que tenen el suport d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el moviment Primàries Catalunya. Són llistes cíviques formades per candidats sense interferències partidistes i que pretenen d’aglutinar el vot de la gent que se sent òrfena de partit i està decebuda amb el rumb de la política catalana. VilaWeb n’ha identificat en una trentena de municipis. Alguns exemples són Gelida per la República, Primàries Canet de Mar, Aixequem Tona, Montornès per la República, MO1-te pel Catllar, Independents pel Ripollès, Unides i Units per Alcoletge i Compromís i Acord per Torrelles.

Les formacions nacionals fa temps que tenen la maquinària a tot gas per a fer tantes candidatures com sigui possible, i ara, ja en plena precampanya, treballen a contratemps per deixar-ho tot dat i beneït. Els resultats d’aquestes eleccions no tan sols repercutiran en els municipis, sinó també en les administracions supramunicipals que es trien indirectament, com els consells comarcals i les diputacions, les cireretes del pastís. Les eleccions municipals són una de les fites electorals més importants. Els partits s’hi juguen el control del territori.

Nous actors polítics

El fenomen de noves candidatures es fa palès a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), en què Junts per Catalunya fou el partit més votat en les darreres eleccions municipals. Malgrat això, els resultats van permetre a ERC, el PSC i la CUP de fer un tripartit. Les tres formacions han fet valdre l’acord més d’una vegada tot reivindicant que han posat punt final a més de trenta anys de governs convergents. Ara per ara, no han confirmat si pretenen de revalidar el tripartit.

Però enguany, l’escenari electoral serà diferent. S’ha creat una nova candidatura, Independents per Sant Cugat, que es defineix com a plural, independent, transversal i independentista, i estarà encapçalada per Giuseppina Cariola. Segons els impulsors, la candidatura neix “per insatisfacció amb la deriva política de submissió catalana als partits espanyols, tant en l’àmbit nacional com municipal, com també amb la gestió que fa l’actual consistori en molts àmbits de la ciutat”. Un dels candidats és Artur Royo. “Vam engegar això el setembre de l’any passat, quan vam fer la presentació a la premsa. Feia uns mesos que pensàvem què podíem fer”, explica. A parer seu, els partits independentistes han malgastat el llegat del Primer d’Octubre i han facilitat que hi hagi poca mobilització. La majoria dels membres són socis de l’ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República: “Gent decebuda que no tenia la intenció d’anar a votar, o bé volia votar en blanc”. Aquest és, precisament, l’espai que volen ocupar, el de la gent que no té intenció d’anar a votar perquè no simpatitza amb cap partit independentista. 

Independents per Sant Cugat vol que es configuri un ajuntament independentista, i no pas el que hi ha ara, que creuen que ha emblanquit els partits del 155 fent el tripartit amb el PSC. “Nosaltres no hi pactarem mai. No creiem que siguin partits catalanistes, sinó que primer pensen amb Espanya. Junts, després, va pactar amb ells a la Diputació de Barcelona… Tant els uns com els altres han posat els interessos de partit per damunt del país”, apunta Royo. Fa vint-i-cinc setmanes que cada dissabte munten parades al carrer per explicar el projecte. Ara per ara tenen més de dues-centes adhesions. A diferència dels partits que depenen d’una estructura nacional, aquestes noves candidatures no tenen tant poder econòmic, i és per aquest motiu que han demanat suport econòmic als veïns un parell de vegades.

A Figueres (Alt Empordà), l’ajuntament és format per ERC –que té la batllia–, el PSC, la plataforma ciutadana Canviem Figueres –que a mitjan gener va anunciar que no es presentaria a les eleccions– i Guanyem Figueres –la marca blanca de la CUP. En aquest cas, també hi haurà un nou actor polític en les eleccions del maig. Serà Figueres per la República, que ha comptat amb el suport de l’ANC i s’ha adherit a Primàries Catalunya. Un dels impulsors és l’historiador Alfons Romero, que considera que Figueres ha fet un canvi qualitatiu a la baixa i que cal que hi hagi una altra opció política, que qualifica d’innovadora. “A Figueres, ERC governa amb el PSC. Tenim aquesta peculiaritat i les coses no funcionen. Junts també és peculiar. Hi ha una anomalia i la ciutat no va bé. La lectura que fem és que ja n’hi ha prou de donar confiança als partits tradicionals. Ens han enganyat com a figuerencs i com a catalans“, considera. A més, creu que la candidatura servirà per a fer un primer experiment en relació amb la llista cívica que vol impulsar al parlament l’ANC.

A Sant Vicenç de Montalt (el Maresme) també hi ha uns quants veïns que han impulsat una candidatura municipal. Es diu Impulsors República Catalana, són independent i no estan condicionats per cap partit ni entitat. Jordi Comas, un dels promotors, explica que la intenció en un primer moment era crear un partit local sota el paraigua de Junts per Catalunya: “Ho vam intentar, però vam veure que hi havia problemes interns i vam decidir de fer un partit independent sense interferències.” Alguns també van participar en el moviment local de Primàries Catalunya, però no els va convèncer. D’aquesta manera, Impulsors va començar a caminar fa un parell d’anys, i el partit es va oficialitzar fa tres mesos. L’equip vol canviar la política del poble, i també se senten decebuts amb la dinàmica dels tradicionals. “A mi em faltava un partit. Almenys a les municipals, per arreglar el poble. Però també a veure si podem revolucionar una mica la gent i canviar el panorama actual”, reflexiona. 

Moviments basats en les primàries

A Granollers (Vallès Oriental) serà la segona vegada que Primàries farà llista, aquesta vegada encapçalada per Joan Ricart, que és regidor a l’ajuntament per la mateixa formació. L’esperit inicial era unir els partits independentistes, però no ho van aconseguir. “A Granollers falta una veu independentista que vingui de baix i no estigui coordinada amb un partit amb interessos en l’àmbit nacional”, expressa Ricart. Diu que durant aquest temps els han animat més d’una vegada a formar part d’altres partits, com ara, de fer coalició amb Junts, però que no ho han acceptat. “Hi ha gent que amb Primàries veu que té veu pròpia i no la vol perdre”, afegeix.

Primàries Granollers es va presentar a les eleccions del 2019 en coalició amb Demòcrates, però ara aquests darrers se n’han desvinculat i aniran en coalició amb Junts, cosa que ha deixat Primàries sense drets electorals. Per això han optat per crear un nou partit, un tràmit que consideren més àgil que no pas l’agrupació d’electors, que requereix un mínim de 1.500 signatures dels inscrits en el cens electoral –en el cas de Granollers. “Som conscients que és difícil que siguem la llista més votada, costarà, però estem disposats a investir la llista independentista que tingui més èxit”, comenta Ricart.

Actuar sense la tutela dels partits tradicionals

A Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) també serà la segona volta que es presentarà l’agrupació d’electors Primàries Codines, que té cinc regidors en un ajuntament governat per Junts i el PSC. El projecte va sorgir aprofitant el mètode de Primàries Catalunya, però se’n van desvincular poc després. El cap de llista serà Pol Cabutí: “L’objectiu és guanyar les eleccions. Estem que convençuts que guanyarem. Som la força gran de l’oposició. L’objectiu és aconseguir una majoria per a guanyar.” En les eleccions del 2019, també pretenien de fer una coalició amb tots els partits independentistes: “Si ERC s’hagués afegit al mètode d’ordre de llista, probablement ens hauríem presentat en coalició.”

Com ja van fer el 2019, han incorporat gent d’altres partits, amb Joan Fontseré al capdavant, que fou cap de llista de CiU en les eleccions del 2015. Cabutí diu que els candidats procedents d’altres entorns s’hi han adherit perquè creien que calia fer un canvi i per desavinences estratègiques amb el partit nacional. “Als municipis es vota més la persona que no el partit, no hem de limitar-nos als marcs d’un partit polític, que sempre limitarà l’acció o el posicionament dels partits del poble”, considera. Els resultats del procés de primàries d’enguany els motiva: “Hi han votat més de cinc-centes persones. En l’àmbit percentual pel que fa al cens, som el municipi amb més participació. Ho hem de fer valdre. La participació ha estat elevada.” 

El moviment Primàries Catalunya va presentar en les passades eleccions desenes de llistes locals, les quals van aglutinar 47.000 vots, vint-i-sis regidories i una tinença de batllia. Malgrat que ara no té tanta atenció mediàtica i desperta menys esperances, el projecte perdura. L’objectiu era configurar unes vint-i-cinc candidatures en les eleccions municipals, segons que va explicar l’ex-portaveu nacional Josep Maria Mas. Ara per ara en tenen confirmades una desena. També tenen un pacte de no-agressió amb el Front Nacional de Catalunya, molts membres i fundadors del qual tenen vinculació amb la ultradreta i la xenofòbia.

Segons Anna Batlle, membre de Primàries Catalunya, la sensació generalitzada és que la pressió del moviment ha disminuït, i que això també es fa palès en la política. “La gent està desanimada i desmobilitzada, aquesta és la realitat. Però estem contents perquè continuen sortint moviments i agrupacions d’electors. Penso que els partits buscaven desmobilitzar la gent, però continua al peu del canó mitjançant els moviments”, explica.

A Argentona (el Maresme) també hi ha una situació peculiar i un rebombori polític intens. La llista Unitat per Argentona, que governa d’ençà de les darreres eleccions, es va impulsar a final del 2018 per l’ANC, els CDR locals i hi van participar ERC, la CUP, En Comú Podem i independents. En aquestes eleccions, només estarà configurada per gent independent, atès que la CUP ha decidit de no presentar-se i ERC se n’ha desvinculat. Al capdavant de la llista hi haurà Toni Segarra, tinent de batllia de Mataró en el primer ajuntament democràtic i ex-membre del comitè de direcció del PSUC.

“Els partits han considerat que l’experiència no ha estat correcta i han decidit d’anar-se’n i presentar-se pel seu compte en el cas d’ERC. Algunes personalitats dels comuns s’han quedat, però a títol individual, sense que consti que són del partit”, diu Segarra. El partit defensa que s’ha desvinculat totalment de qualsevol formació d’àmbit nacional. “No aspirem a la majoria absoluta, però serem imprescindibles per a governar”, considera. Segarra diu que els comuns el van pressionar per cedir els vots, però que s’hi va negar. “No volem saber res de cap partit”, diu. Segarra té l’esperança que el govern que es creï sigui netament independentista, però de moment no s’ha marcat línies vermelles: “Això no vol dir que no en tinguem. És un tema que hem de discutir”. Segarra és un home de consens: “Ofereixo consens i pacte. S’ha d’arraconar el rancor que arrosseguen els partits”. L’actitud l’emmarca en la política municipal, en què hi ha una relació més estreta amb la resta de partits. 

Tot i que han aflorat noves candidatures i algunes s’han transformat, n’hi ha d’altres que no han tingut prou suport per a tirar endavant. Un exemple és Decidim Berga (Berguedà) que han decidit de no presentar-se per falta de convocatòria. En les eleccions del 2019 va aconseguir 183 vots, un 2,23% del total, sense cap regidor.

En un comunicat a Twitter, diuen que al municipi hi manquen candidatures clarament independentistes fora dels partits processistes. És per aquest motiu que faran campanya per a votar amb la butlleta del Primer d’Octubre, tal com ha impulsat el Cercle Català de Negocis.”No dipositeu una papereta perquè sí. Creiem que a Berga hi haurà un resultat ajustat i que partits que no són clarament independentistes tindran la clau del govern”, considera el partit. I afegeixen: “Votant els partits processistes, encara que no governin la ciutat, s’ajuda a perpetrar l’entramat de cadires de Junts, PDECat, ERC, CUP i PSC, perquè que les conselleries de consells i diputacions depenen dels vots obtinguts als municipis”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any