Inconveniències i conseqüències del nou govern valencià

  • A la societat alacantina, castellonenca i valenciana no ens separa el nom que rep la nostra llengua, sinó aquells que no la parlen, que no la respecten i que no se l’estimen

Alexandra Usó i Carinyena
27.08.2023 - 19:37
Actualització: 27.08.2023 - 19:58
VilaWeb

L’estiu porta implícitament la calor, les vacances, el descans, les festes, la migdiada, la tertúlia amb la colla a la fresca de la nit… Però aquest estiu, a més a més, ha estat farcit de despropòsits.

El 12 de juliol ens assabentem de la cancel·lació de les subscripcions de la biblioteca municipal de Borriana als tebeos infantils Cavall Fort, Camacuc; i a les revistes El Temps, Sàpiens, Llengua Nacional i Enderrock, que formen part de la secció de llibres en valencià i que ja no seran disponibles per als lectors perquè promouen el separatisme lingüístic. Primera mesura del regidor de Vox, vetar la cultura i “tutoritzar” allò que els lectors del municipi poden triar per gaudir de la lectura.

El 18 de juliol, l’Ajuntament de Torrent, governat per la dreta i la ultradreta, anuncia la neciesa que canviaran el nom de l’auditori municipal, deixarà de portar el nom de Vicent Torrent, fundador del grup Al Tall, referent de la música en valencià.

Mentrestant, el nou conseller d’Educació fa entrevistes a tort i a dret, fa declaracions contundents, lapidàries, que mereixen un capítol a banda.

El 17 d’agost, el govern espanyol en funcions es compromet a garantir que tramitarà l’oficialitat de les llengües minoritzades (basc, català i gallec) durant el semestre vinent i sota la presidència espanyola de la Unió Europea.

La nova presidenta del congrés dels diputats, en el seu primer discurs al capdavant de l’hemicicle, anuncia que un dels seus objectius serà que les llengües cooficials estiguen presents en la cambra baixa.

El 18 d’agost, el consell, que no consel, treu pit en una declaració institucional en defensa de la llengua, la cultura i les senyes d’identitat dels valencians. Parlen de menyspreu cap a la nostra llengua. Senyores i senyors de la dreta i extrema dreta, vostès que en les seues intervencions públiques no empren la nostra estimada llengua, encara no saben que el català a casa nostra s’anomena valencià?

El 20 d’agost, les altes temperatures continuen, ens assabentem per la premsa que l’Ajuntament de València, tot i ser ja aprovades, paralitza les subvencions a entitats com ara Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana perquè defensen la unitat de la llengua… –necessitaria una emoticona per a acabar la frase. Ho fa una representant institucional que en un congrés del seu partit a casa nostra es disculpava per parlar en valencià. Quin destarifo!

Senyora alcaldessa, enguany al Premi de Literatura Sambori, organitzat per la fundació del mateix nom, han participat més de 90.000 infants, joves i universitaris. Hauria de sentir-se orgullosa d’un certamen que aquest curs ha fet 25 anys i que es fa a casa nostra, seua i meua i de totes les famílies de l’alumnat que cada any gaudeixen dels relats de la seua xicalla.

Quan vostè anuncia que no hi haurà subvencions per a entitats com la que represente, que porta treballant d’ençà del 1984, reivindicant una escola arrelada al medi, una escola integradora i solidària que treballa perquè la llengua dels valencians tinga el rang que li reconeix l’estatut d’autonomia, vostè dificultant les parelles lingüístiques, el Voluntariat, el Cinema en Valencià, les Trobades… No som un perill! Des de l’activisme hem fet i continuarem fent allò que les administracions públiques no tenen entre els seus objectius principals: aconseguir la igualtat de les dues llengües oficials del nostre territori.

Els desitge una baixada de temperatures i que el trellat i la coherència institucional tornen a la normalitat alhora que faig un recull dels titulars poc encertats del recentment nomenat conseller d’Educació, del qual cal dir que s’ha convertit en l’actor principal de la inconveniència. Entre elles:

  • “Un xiquet valencià estudiarà valencià i no català.”
  • “Un model on els pares trien la llengua en què estudien els seus fills.”
  • “Sobra professorat als centres educatius públics.”
  • “Qüestiona l’autoritat de l’AVL, l’entitat que regula la normativització del valencià.”
  • “És curiós i estrany que les facultats d’on ix el professorat de valencià s’anomenen facultats de Filologia Catalana.”
  • “Per què un conseller no pot tindre la llibertat de poder triar les seues normes a l’hora d’escriure?”
  • “L’educació ha de ser neutra, sense ideologia.”

Mentrestant, hi ha 15.000 docents afectats per l’adjudicació de places per al nou curs escolar que comença en quinze dies, pendents de llistats que s’esmenen un dia rere un altre. Segurament té alguna cosa a vore que la màxima representant del personal docent nomenada el 28 de juliol s’absentés del seu lloc de treball durant les dues setmanes posteriors a la presa de possessió.

Potser, caldria centrar-se i no desatendre les qüestions fonamentals! Sort en tenim que vostè mateix reconeix “no ser un expert en matèria lingüística” i que una de les màximes de la seua legislatura “serà la qualitat de l’ensenyament”. Les seues opinions, a parer meu, són molt temeràries, poc pròpies de la màxima autoritat institucional en educació que vostè representa actualment i s’allunyen de l’objectiu principal que s’ha proposat. Li demane més rigor en les seues intervencions públiques, deixe les seues creences i opinions per a les tertúlies en l’àmbit familiar i cercles d’amistat.

I una reflexió, conseller, la societat valenciana ha evolucionat, no estem per tornar als fantasmes del passat encara que sabem que la dreta casposa sempre treu rèdit polític de l’anticatalanisme.

A la societat alacantina, castellonenca i valenciana no ens separa el nom que rep la nostra llengua, sinó aquells que no la parlen, que no la respecten i que no se l’estimen.

Caldria que algun assessor proper us fera arribar la jurisprudència dels tribunals de justícia, del TSJ, Constitucional i Suprem, un total de 46 sentències que argumenten l’àmbit del nostre domini lingüístic, que resolen el dubte de la doble denominació i que confirmen la unitat de la llengua.

De debò no existeix una dreta valenciana més avançada, més europea, més intel·ligent que faça política del segle XXI?

Les comunitats educatives vivim des de fa anys amb angoixa, amb la sensació que el sistema educatiu no arriba a complir les funcions educatives que tradicionalment li són atribuïdes. Ens preocupa la dimensió del fracàs escolar en l’educació obligatòria, l’equitat, la cohesió social i les desigualtats entre les famílies del nostre alumnat. Per això, quan la dreta i la ultradreta repeteixen el mantra de llibertat dels pares en l’àmbit educatiu, veiem el parany. Sabem que és una trampa segregadora per damunt de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió social. La llibertat com vostès l’entenen perpetua les barreres culturals i lingüístiques.

Una de les funcions importantíssimes del sistema educatiu és proporcionar un mínim comú denominador per formar ciutadans que conviuen en un espai comú que s’anomena societat. I, li agrade més o menys, i davant l’argument “sóc d’Alacant”, el nostre país té una llengua i una cultura pròpies que formen part de la idiosincràsia del nostre alumnat.

El que hauria de quedar fora de les aules són els prejudicis i les falses creences, com vostè diu, “la ideologia”, i jo hi afegeixo la ideologia “de capçalera”.

També seria desitjable una regulació pública eficaç per a reduir i compensar les desigualtats, la corresponsabilitat en la distribució equilibrada de l’alumnat; hauria de ser un bon criteri en la presa de noves decisions per no continuar amb un sistema educatiu clarament dualitzat entre la xarxa pública i la concertada.

Ho tinc clar, fa una calor que bada les pedres i estova el cervell, així doncs, que baixen les temperatures i que torne el trellat!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any