La tertúlia proscrita

Les incògnites sobre l’arribada en massa de flamencs a l’Albufera i la seua partida sobtada

  • Va arribar a haver-n’hi 28.000, però ara com ara tan sols en resten uns 3.000

VilaWeb
Laura Escartí
27.12.2023 - 21:40
Actualització: 27.12.2023 - 22:08

Aquestes darreres setmanes de desembre, el parc natural de l’Albufera ha rebut uns visitants de color rosa: els flamencs. Fa un temps que s’observa l’augment de la població de flamencs en el llac d’aigua dolça, però ha estat exponencial aquests darrers dos anys. L’any passat, van arribar-hi 12.000 exemplars adults, i la setmana passada s’hi va assolir la xifra més alta fins al moment, 28.000, comptabilitzats en la reserva del Racó de l’Olla. No obstant això, bona part de la colònia ha alçat el vol i ara tan sols en resten uns 3.000. Per què se n’han anat? I per què n’havien vingut tants?

(Vídeo cedit per Juanjo Monzó.)

Juanjo Monzó, tècnic del parc natural de l’Albufera, explica que els flamencs han deixat de tenir un comportament reproductiu: ja no hi fan nius, ni incuben els ous que hi havien dipositat. És una colònia recent que no ha nidificat periòdicament en l’Albufera, sinó que va arribar l’any passat la primera volta. Per tant, el personal del parc encara va aprenent com es comporten, per veure quines són les zones que més els agraden i quins problemes hi troben.

Podria semblar que l’afluència multitudinària de visitants que s’hi han acostat a veure’ls els ha acabat espantant. Però el tècnic diu que han començat a anar-se’n durant el cap de setmana, quan el centre era tancat i no hi havia gent. A més, diu que la presència humana no els afecta en excés. Esmenta la possible presència de depredadors, com ara raboses, i porcs senglars que els hagen pogut molestar. “Podria ser que ells mateixos s’autoregulen perquè veuen que hi ha massa individus”, diu. Amb tot, no saben ben bé el motiu de la marxa.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Per què venen, tampoc se sap amb certesa. “És una incògnita. Hi pot haver uns quants factors. L’estat de conservació d’uns altres aiguamolls de tota la geografia mediterrània, fins i tot de la península, podria ser un dels factors. També, l’augment de la temperatura: ací tenen un hivern més càlid amb una presència d’aigua considerable”, diu Monzó.

El personal del Racó de l’Olla continuarà estudiant la colònia que s’instal·le dins la zona de la reserva i aviat començarà a fer un cens d’on se situen al llarg de la marjal, perquè es poden moure per tot arreu. Així doncs, caldrà esperar fins a l’any que ve per veure si aquests animals de color rosa repeteixen l’Albufera com a destinació i hi augmenten la població, o bé si prefereixen anar cap a un altre lloc.

Afectacions als agricultors

La visita dels flamencs a l’Albufera és un espectacle que atreu el públic, però l’alt nombre d’exemplars també causa afectacions als arrossars. Solen anar a les zones més pelades, perquè cerquen aigua lliure de vegetació i amb poca profunditat, la qual cosa pot amenaçar els cultius d’arròs, segons que han alertat associacions agràries.

“Els flamencs són filtradors. No se solen menjar el gra, però trepitgen el sòl i mouen les potes en forma de cercle, que pot arribar a ser de prop d’un metre. Això remou el substrat pròxim a l’aigua i la filtren. Les primeres etapes de creixement de l’arròs és un moment molt delicat per al gra. Si quan comença a eixir el brot, el flamenc el xafa, pot quedar baix l’aigua i ja no creix de la mateixa manera, o pot quedar inutilitzat”, explica Monzó.

“Calciguen els camps recentment sembrats amb tal virulència que els agricultors no sols perden aquestes plantes, sinó que, en molts casos, no ressembren perquè no val la pena, ja que la producció recol·lectada en la sega resulta tan minsa que no compensa els costos de producció”, diu José Pascual Fortea, responsable de la sectorial de l’arròs de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA).

L’associació reclama mesures a les administracions, com ara la reducció de la població de flamencs perquè es puga compatibilitzar amb l’activitat arrossera, i establir una línia de compensacions amb prou quantia econòmica per a cobrir els danys totals en el cultiu.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any