Incertesa i desànim amb vista als mesos vinents

L'índex de confiança empresarial a Catalunya per a aquest trimestre baixa per primera vegada des que va començar la pandèmia · L'enquesta s'ha fet en un moment difícil i de molta complexitat per a les pimes

Jordi Goula
Jordi Goula
19.01.2022 - 19:17
Actualització: 19.01.2022 - 20:16
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els empresaris viuen de fa molt de temps en una situació perversa, envoltats de dificultats de tota mena i, a més, sense referències per a fer previsions. No pot estranyar, doncs, que el primer trimestre del 2022 l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya indiqui una disminució de l’1,8% respecte del trimestre anterior. Segons que ha publicat aquesta matí l’Idescat, el comerç és l’únic sector que indica una millora de la confiança (0,2%); la resta de sectors empitjoren. L’hoteleria i el transport (-4,3%) encapçalen els sectors on s’ha reduït la confiança, seguits de la resta de serveis (-2,5%), la indústria (-1,2%) i la construcció (-0,5%). De fet, un creixement intertrimestral negatiu i generalitzat com aquest no el vèiem d’ençà del segon trimestre de l’any 2020, quan va esclatar la pandèmia i tot era confusió i, sobretot, molta por.

Per aquesta via ja havien avisat el trimestre anterior, amb un mínim creixement de l’índex, tocant a zero, i amb el comerç clarament en negatiu. La sisena onada del coronavirus, amb les baixes laborals disparades, ha estat el factor definitiu, després d’haver de lluitar contra l’encariment dels preus i els desajusts que s’han anat veient en les cadenes de producció. Saben que el virus hi té la darrera paraula i no veuen clar l’horitzó en què hauran de treballar d’aquí a uns quants mesos. Els sectors més lligats al turisme –hoteleria i transport– presenten novament una incertesa màxima. Vet aquí els perquès de la resposta pessimista envers el futur immediat.

I tampoc no hi ha ajudat el moment en què s’ha fet l’enquesta, que, segons em diuen de l’Idescat, ha estat entre el 14 de desembre i el 12 de gener. Per una banda, és el període en què hem vist com els preus s’enfilaven amb més força, més de tres punts aquests darrers tres mesos, els de consum (fins al 6,1%), i gairebé nou punts, els industrials, en el mateix període (fins al 19%).

També han estat setmanes de gran preocupació per les baixes per covid que han castigat les empreses. Segons un estudi presentat ahir per la PIMEC, del 20 de desembre fins al 17 de gener, el 70,5% de les empreses catalanes han tingut personal de baixa per incapacitat temporal. De l’enquesta també se’n desprèn que el 30,6% de les empreses han hagut d’aturar l’activitat parcialment a conseqüència de les baixes per covid, mentre que el 3,1% ha hagut d’aturar l’activitat totalment. Aquesta afectació s’aguditza més en els sectors de la construcció (48,8%), primari (47,1%), restauració i hoteleria (44,6%) i comerç (40,7%). Finalment, el 55,8% de les empreses afirma que les baixes laborals han encarit els costs i el 22,8% ha tingut dificultats en la tramitació de les baixes laborals.

Amb aquest panorama, crec que els ànims no poden ser optimistes de cap manera a l’hora de respondre a l’enquesta sobre la confiança. Sí, hi ha les estatístiques, podem pensar. Però aquesta vegada ho emboliquen una mica més. Si als analistes ens despisten les dades que van sortint, encara pitjor als empresaris, que han de pilotar les polítiques de la companyia amb molta flexibilitat. Només un exemple. Els salaris aniran lligats a les perspectives d’inflació. Doncs bé, el Banc d’Espanya estimava fa uns quants dies que l’IPC mitjà d’enguany seria del 3,7%. I ahir l’AIReF feia una estimació del 2,4%. La diferència és substancial. Amb quina xifra ens quedem?

El cas és que el desànim és força general. Això no obstant, ho és més en les pimes més petites. Per grandària de l’establiment, els de 1.000 assalariats o més són els únics que tenen una millora de l’índex (4,8%) en relació amb el trimestre anterior. La resta indiquen una pèrdua de confiança en el mateix període, encapçalada pels de menys de 10 assalariats i els de 50 a 199 (-3,5% i -3,4%, respectivament).

I, per demarcacions camerals, totes assenyalen un empitjorament de la confiança respecte del trimestre anterior, excepte la “resta de cambres de Barcelona” (0,7%). Les cambres de Girona són les que tenen la disminució més gran (-7,5%) i les segueixen, amb menys intensitat, les de Lleida (-3,8%), les de Tarragona (-1,8%) i la de Barcelona (-0,6%). (Cal recordar que les dades per al càlcul de l’índex provenen de la integració de la mostra de l’enquesta de clima empresarial, que elabora l’Idescat amb la Cambra de Comerç de Barcelona, i de la mostra per a Catalunya de l’enquesta d’indicadors de confiança empresarial, que fa l’INE.)

Fins aquí la informació de l’índex. Vull saber què pensen d’aquest resultat dues persones que viuen el món empresarial dia a dia. Començo amb Àngel Hermosilla, director de l’àrea d’economia i empresa de la PIMEC. “És lògic que hi hagi desànim –em diu–. Han d’afrontar una situació molt complexa. La pime bascula constantment amb els moviments que origina la pandèmia, tant interns com externs. Ara, en els interns, manen les baixes laborals que porten problemes molt grossos a moltes pimes. I els externs segueixen els colls d’ampolla i l’augment dels preus i dels costos.”

També creu que el moment en què ha tocat de fer l’enquesta no és el més adient i em recorda que, a més, hi ha una preocupació addicional. “Entre el gener i el febrer les pimes hauran d’actualitzar molts contractes. Des del lloguer fins a la llum, diversos serveis, salaris, matèries primeres… I això és un maldecap més. No m’estranya, en definitiva, que anticipi els mesos vinents amb un cert desànim”, conclou.

I parlo també amb Carlos Garriga, membre de l’executiva de la CECOT. “El 2022 –em diu– no serà tan bo per a la indústria com l’any passat, excepte, potser, en sectors com l’automoció. Els pressupostos que han fet les empreses per a enguany són molt més ajustats, perquè es compta amb els preus de l’energia, de les matèries primeres i amb els salaris. Tot pujarà i farà que es redueixin els marges d’una manera important.”

De totes maneres, allò que més el preocupa és la inseguretat en què ens hem instal·lat. “Som en una muntanya russa. I ara no hi estàvem acostumats. Feia uns deu anys que teníem els preus de les primeres matèries amb poca volatilitat, amb l’IPC i els salaris amb pujades de baix nivell i això ens ha fet més competitius. Ara el panorama ha canviat radicalment i ens enfrontem a una incertesa molt gran.” I afegeix: “Ah, i l’administració no ajuda a aclarir el panorama.”

Els comentaris de Garriga i Hermosilla semblen justificar el resultat de l’enquesta. Tenim davant un canvi de situació, amb preocupacions a molt curt termini que maregen l’empresariat més del compte. El moment de fer l’enquesta pot haver-hi influït, però es pot entendre el desànim, havent d’encarar un feix de problemes cada dia i, mentrestant, aspectes importants que havien d’apuntalar la recuperació, com ara els fons europeus, continuen essent una capsa tancada. A més, cada dia ens assabentem, per una banda o una altra, que la data de la recuperació es va endarrerint… Raons per al pessimisme n’hi ha avui. De totes maneres, penso que l’opinió dels empresaris, en aquests moments, també és subjecta a una gran volatilitat. Depèn dels resultats de la lluita contra la pandèmia. Avui baixa i demà…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies