Fotografia: Departament d'Afers estrangers
Tram que ocuparà l’avinguda de Neus Català. Font: Ajuntament de París

L’Ajuntament de París ha inaugurat avui l’avinguda de Neus Català, que anirà entre l’avinguda de Maria Doriath i la de Maya Surduts al bulevard de Charonne. L’homenatge a Català, supervivent d’un camp nazi, s’ha fet coincidir amb el vuitantè aniversari de la Retirada, l’exili republicà a la fi de la Guerra de 1936-1939. A més, l’ajuntament li va concedir ahir la medalla Grand Vermeil a títol pòstum.

En l’acte hi han intervingut el conseller d’Afers estrangers, Alfred Bosch; el secretari general de Comunistes de Catalunya, partit de Català, Joan Josep Nuet; la seva filla Margarita Català i els batlles de l’11è districte de París François Vauglin; i del 20è, Frédérique Calandra. També estava prevista l’assistència de la batllessa de París Anne Hidalgo, però finalment no hi ha participat.

Margarita Català ha reivindicat la tasca de la seva mare en la recuperació i preservació de les històries de les dones deportades, a les quals Català es referia com ‘les oblidades de les oblidades’, i ha apuntat que tots els mèrits que ha rebut la seva mare ho són per a totes les persones que, com Català, van ser deportades pel feixisme. Per la seva part, Bosch ha destacat que a París té des d’avui un carrer a la memòria d’una persona ‘que mai va abandonar la lluita per la democràcia i la justícia’. Vegeu-ho ací:

En missatges a les xarxes socials Vauglin i Calandra han coincidit a definir Català com una ‘gran dona resistent’ i ha garantit que no serà oblidada i que ‘els seus combats encara ens inspiren’.

Català, que va morir el passat abril a l’edat de 103 anys, fou un dels símbols de la lluita antifeixista. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC, va travessar la frontera francesa amb 180 nens quan els franquistes van entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra del 1936-1939 havia col·laborat en la custòdia de nens orfes.

Ja a l’exili, va lluitar en la Resistència francesa amb el seu marit. Tots dos van ser capturats pels nazis i enviats a camps de concentració, on ell es va morir. Ella va estar al camp de Ravensbrück (Alemanya) fins al 8 de maig de 1945. Després va tornar a França, on va continuar militant en organitzacions antifranquistes. En tornar a Catalunya, va militar al PCC i a EUiA i no va deixar de lluitar mai pels drets i les llibertats i contra el feixisme.

 

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb