El periodista Iñaki Gabilondo fa temps que avisa de la força de l’independentisme, de la manca d’arguments de l’unionisme i de la incapacitat que té l’estat espanyol d’encarar el conflicte. En el seu videobloc a El País, Gabilondo hi torna. Aquesta vegada destaca la ‘bogeria’ d’última hora, amb decisions com la del PP d’emprendre una reforma del Tribunal Constitucional espanyol i el desconcert per les últimes declaracions de Felipe González. A més, a diferència d’El País d’ahir, que desqualificava la carta de Mas, Junqueras, Romeva i més candidats de Junts pel Sí, Gabilondo en destaca la vàlua.

‘La notícia més important en el si d’aquesta carta –diu– és la confirmació de la intensitat assolida per aquest sentiment. Una profunditat extraordinària que ja ha assolit el nivell de decisió. Ja no és cap somni, ja no és cap projecte, l’independentisme és una decisió, presa per milions de persones, o centenars de milers de persones; per moltíssima gent. Tanta per arribar a tenir la majoria al parlament català.’

I fa aquesta observació: ‘Recordo amb frustració quantes coses s’han fet malament en el passat. I quantes no s’han fet.’

Afegeix: ‘En aquesta línia de reaccions a última hora [com la del PP de reformar el Tribunal Constitucional], hi incloc, amb tot el respecte, la de Felipe González. González va dir a Enric Juliana a La Vanguardia que Catalunya és una nació. Però no li va dir des de quan pensa que és una nació; si ho és des d’ara, des de l’any passat o ho era també fa quatre anys. I per què no ho va dir aleshores? Aquestes declaracions de Felipe González, que han causat un enorme desconcert en les files del PSOE, perquè no van en la línia del partit socialista, que viatja per territoris molt confusos, aquesta línia de desconcert final s’incorpora a les cavalcades d’última hora. Si en el passat s’hagués actuat amb l’elasticitat amb què sens dubte s’haurà d’actuar en el futur, les coses no serien així en el present.’

I acaba: ‘Mentre en les files unionistes hi ha confusió, desconcert, i no se sap si actuar per la via de l’elasticitat o la de la contundència, la carta d’Artur Mas demostra que l’independentisme té les coses clares. Podeu dir que la claredat és per una decisió boja, absurda, insensata… D’acord, desqualifiqueu-la com vulgueu, però això no canvia les coses. Hi ha una decisió. Saben què volen. I enfront, hi ha ningú que sàpiga què vol?’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb