Retallada important de 0,9 punts en la inflació subjacent

  • Malgrat el rebot de l'IPC general, els aliments presenten una certa millora · El creixement de l'economia a l'estat espanyol el primer trimestre ha estat del 0,5% sobre l'anterior, molt per damunt del registrat a la zona euro, on ha pujat d’un 0,1%

Jordi Goula
28.04.2023 - 19:50
Actualització: 29.04.2023 - 21:48
VilaWeb

Avui s’havien de fer públiques dues dades molt importants. D’una banda, l’avanç dels preus al consum i, d’una altra, l’avanç del creixement estatal del PIB del primer trimestre. Diguem de seguida que ambdues han estat positives, del meu punt de vista, malgrat l’augment de l’IPC general, que ja era esperat, com hem anat comentant a la píndola.

El cas és que la inflació anual estimada l’abril del 2023 és del 4,1%, segons l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, en cas que es confirmi, significaria un augment de vuit dècimes en la seva taxa anual, atès que al març aquesta variació va ser del 3,3%. Aquesta evolució és deguda, principalment, al fet que el descens dels preus de l’electricitat és menor que el registrat l’abril del 2022, i a l’augment dels carburants, que van baixar l’abril de l’any anterior. En sentit contrari, trobem el comportament dels aliments i begudes no alcohòliques, els preus dels quals augmenten menys aquest mes que l’abril del 2022.

Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) aporta la notícia més positiva: disminueix nou dècimes, fins al 6,6%. Aquesta és tota l’explicació que dóna l’INE, com cada mes. És un format estàndard en què només cal canviar les xifres i algunes paraules. Però aquest mes jo hauria donat la volta a la nota, perquè el punt més destacable és la reducció de la inflació subjacent, en gairebé un punt.

Poca cosa més a dir. Cal esperar a saber els IPC de la resta de l’eurozona, i sobretot l’evolució dels seus subjacents, per veure si acaben influint, o no, en la intensitat de la decisió de la setmana vinent sobre la pujada dels tipus d’interès en el Banc Central Europeu (BCE).

L’altra dada molt esperada era el creixement del PIB. Doncs bé, ha registrat una variació del 0,5% el primer trimestre del 2023, respecte del trimestre anterior en termes de volum. És un bon creixement, que supera el previst per molts analistes. Així, la variació interanual del PIB se situa en el 3,8%, davant el 2,9% del trimestre precedent. La contribució de la demanda estatal al creixement interanual del PIB és d’1,3 punts, tres dècimes superiors a la del quart trimestre. Per la seva banda, la demanda externa presenta una aportació de 2,5 punts, sis dècimes superior a la del trimestre passat. Val a dir que aquesta aportació respon més als serveis que no pas a l’exportació de béns.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) valora molt positivament les dades sobre l’evolució de l’economia espanyola del primer trimestre del 2023. El degà, Carles Puig de Travy, destaca “la marxa dels diversos sectors d’activitat, de les exportacions i del mercat laboral, així com l’augment de la productivitat i la contenció dels costos laborals”. No obstant això, mostra “la seva preocupació pel comportament negatiu de la inversió productiva, que pot acabar afectant la productivitat, i de la inflació”.

El CEC també subratlla el bon comportament de tots els sectors quant a activitat, que el primer trimestre d’enguany mostren uns registres més bons que no pas a final del 2022, amb un augment de l’ocupació en tots tret de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. La construcció ha registrat un augment del PIB en termes interanuals d’un 5,8%, els serveis d’un 4,0%, el primari d’un 3,7% i la indústria d’un 3,6%. En el cas del sector terciari, assenyala, per un costat, el dinamisme de les activitats artístiques, recreatives i altres serveis i del comerç, transport i hoteleria, i, per un altre, el retrocés de les activitats financeres i d’assegurances i de les activitats immobiliàries.

La bona dada ha estat aprofitada pel govern espanyol, lògicament. “Després de dos anys consecutius d’un fort creixement del 5,5% el 2021 i el 2022, amb el creixement registrat aquest primer trimestre, Espanya ha assolit pràcticament el nivell del PIB previ a la pandèmia, que és el darrer indicador pendent de recuperar, perquè la resta ja se situen molt per damunt, com és el cas de les dades de treball, desocupació juvenil, la inversió i la productivitat per hora treballada”, ha ressaltat la vice-presidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño. Segons l’AIReF, efectivament, som a tocar del PIB pre-pandèmia, a només tres dècimes de punt.

A Europa, les coses no han anat tan bé. De totes maneres, la pitjor hipòtesi, que preveia una caiguda econòmica a Europa durant l’hivern per l’impacte de la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i la pujada de tipus, no s’ha complert. La zona de l’euro aconsegueix d’esquivar la recessió, encara que per la mínima, amb un creixement de tot just el 0,1% durant el primer trimestre del 2023, per sota del 0,2% que preveia el consens dels analistes. Mentre Espanya, Itàlia i França registren avenços moderats, l’economia alemanya s’estanca, i això preocupa.

De fet, entre el gener i el març del 2023, el PIB, corregit de variacions estacionals, va augmentar d’un 0,1% a la zona de l’euro i es va accelerar un 0,3% al conjunt de la UE, segons l’estimació preliminar publicada avui per l’Eurostat. Aquestes xifres representen una petita millora respecte del darrer trimestre del 2022, en què la zona de l’euro va registrar un creixement zero, mentre que el conjunt de la UE es va contreure un 0,1%.

Entre els estats membres, per als quals hi ha dades disponibles, Portugal (+1,6%) és el país que ha registrat la pujada més important, en relació amb el trimestre precedent, seguit d’Espanya i Itàlia (+0,5% tots dos), Bèlgica (0,4%) i França (0,2%). A l’extrem contrari de la classificació, les caigudes del PIB més fortes el primer trimestre del 2023 corresponen a Irlanda (-2,7%) i Àustria (-0,3%). Per la seva banda, l’economia alemanya va registrar un creixement zero entre el gener i el març, a causa de la caiguda del consum, tant de les llars com el corresponent al sector públic, que van llastar el bon comportament de les exportacions.

Queda clar que la situació que dibuixa el primer trimestre és la d’un creixement molt moderat, amb una inflació molt alta. Els economistes ho anomenen “estagflació” i la temen perquè acostuma a causar una disminució de la demanda dels consumidors i un augment de la desocupació. Sortosament, per al segon trimestre, sembla que les perspectives dels indicadors de clima empresarial, aquí i fora, són més bones, tal com hem comentat en aquestes línies les darreres setmanes. Ara, la qüestió més important és que, una vegada evitada pels pèls la recessió a la zona euro, el BCE no exageri la nota en la seva pujada del preu dels diners la setmana vinent, sobretot si la inflació subjacent a la resta de països acaba seguint el mateix camí que a l’estat espanyol. La pitjor situació seria una recessió induïda per un excés de zel de l’autoritat monetària. I no seria la primera vegada…

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor