Compte enrere per a la venda i repartiment més gran i espectacular de roses de tot l’any. És la nostra festa més autèntica, fotografiada i viscuda del carrer estant. A les floristeries, les mans i les ments es concentren aquests dies en els darrers preparatius per a tenir tots els encàrrecs d’aquesta flor a punt, en una diada de Sant Jordi que els paradistes de la Rambla viuran recol·locats, temporalment, a la plaça de Catalunya. Les obres de remodelació del carrer més famós de Barcelona els va obligar a pujar més amunt fa un mes i ara són en un lateral de la plaça de Catalunya, sobre les voreres amples, a banda i banda del carrer de Bergara, per damunt del carrer de Pelai. És aquí on viuran enguany un Sant Jordi no sabem si millor o pitjor, però d’entrada diferent.

Com els pagesos i les pageses, les floristes miren al cel, esperant que dijous ni plogui ni faci gaire vent perquè és el dia que treu més gent a passejar per carrers i avingudes de ciutats i pobles de Catalunya, en la diada del seu patró. Roses i llibres els esperen.

Vuit parades o quioscs de nova construcció, blancs, tots iguals, amb el nom de cadascuna de les vuit floristeries de la Rambla al tendal, també blanc, seran a la plaça de Catalunya fins al febrer, quan és previst que s’acabin les obres de reconversió d’aquesta artèria tan transitada de Ciutat Vella. Els floristes hi tornaran amb aquests mateixos quioscs amb què viuran Sant Jordi, excepte Flors Carolina, que recupera la seva parada de sempre, el disseny de la qual és premi FAD. L’any dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, aquest quiosc va rebre el reconeixement del Foment de les Arts Decoratives i s’aprofita ara aquest temps de recol·locació transitòria a la plaça de Catalunya per a restaurar-lo, com a peça de reconegut valor patrimonial. “S’havia deteriorat bastant i ja hi convenia una millora”, comenta la propietària, Carolina Pallés. Al febrer, una volta s’acabin les obres de la Rambla, ella i la seva germana, la Mercè, quarta generació de floristes de la mateixa família, tornaran a l’emplaçament original que ha tingut el negoci d’ençà del 1888, al davant de l’entrada del mercat de la Boqueria.

Sense ‘la foto’ de la Rambla

Aquest Sant Jordi, doncs, una de les fotografies més emblemàtiques i espectaculars de la cada any, la del passeig central de la Rambla atapeït de gent que amb prou feines pot avançar s’haurà de fer en un altre indret. La vorera on són emplaçades ara les vuit floristeries és prou ampla perquè hi circuli fins i tot més gent que a la Rambla. En el poc temps que fa que hi són, els floristes ja s’han pogut adonar de com és l’ambient: “S’hi veu passar més gent local, a la Rambla hi passaven, sobretot, turistes. Molts pujaven de Colom, perquè n’hi ha que arriben amb creuers o perquè baixen a veure el mar”, explica la Carolina. La seva floristeria és la més antiga de totes. Flors Carolina, en els cent trenta-vuit anys d’història, no s’havia bellugat mai de la Rambla, l’emblemàtica via triada per molts polítics i famosos per a passejar-hi i fer-s’hi fotos. Serà, per tant, un Sant Jordi amb les fotos dels floristes de sempre, però amb un fons diferent. “La sensació és que Sant Jordi funcionarà, aquí i a tot arreu. És una gran festa a tot Barcelona, igual que al Maresme i a qualsevol poble o ciutat de Catalunya. Si en aquest nou emplaçament serà igual que els altres anys, o si serà millor, ja ho veurem: és una sorpresa”, comenta.

La Carolina, de totes maneres, ja admet que és d’esperit positiu. Per això, sense pensar-ho, expressa amb optimisme un enèrgic: “Anirà bé!” Però també ho contextualitza: “Per Sant Jordi treballa tothom, només cal esperar que no faci mal temps. De moment, tenim les comandes de sempre, d’empreses i també de particulars.” Explica també que algun any, a mitja tarda, els han hagut de portar més remeses de roses: “Enguany crec que les que hem comprat, també les podrem vendre totes.” Són roses que, com explica, “vénen totes de fora”. “Abans sí que en teníem del Maresme i del País Valencià –afegeix–, però ara vénen de Llatinoamèrica, de països com l’Equador. Arriben sense aigua i, després de tenir-les tres hores en remull, ja es poden preparar.” Comenta que, de roses nascudes aquí, se’n venien quan la festa era viscuda sobretot per la gent d’aquí. “Recordo, de petita, sortir del col·legi el dia de Sant Jordi i venir a la parada i només veure-hi els d’aquí, no era tan massificada com ara, aquesta festa. O Barcelona és petita o ja som moltíssims. Actualment, hi hem de sumar els turistes sempre. Anys enrere tampoc coneixien festes com aquesta. Podien venir per Cap d’Any i a l’estiu i, com que nosaltres tanquem a l’agost, no els vèiem. Ara, en canvi, hi són tot l’any i això també fa que, per Sant Jordi, necessitem moltes més roses.”

La primera cosa que va fer la Carolina quan va arribar a la parada provisional va ser enganxar a la paret els retalls de diari amb les fotografies de moments per a recordar sempre. Hi veiem algunes visites de personalitats saludant el seu pare o a ella i la seva germana. Aquest dijous, com cada any per la diada, no despatxaran soles a la parada. “Sempre hi vénen amics i familiars, perquè els fa il·lusió viure aquest dia amb nosaltres i ajudar-nos a despatxar roses. I també hi ha sempre aquí alguns professionals que han de treballar més el ram de roses. Perquè, la rosa amb l’espigueta, tothom la pot fer, però ells en fan presentacions més elaborades, saben treballar la flor, perquè han fet un curs de composició floral, per exemple”, puntualitza.

La vermella, la reina

Sant Jordi és la gran festa que fa lluir moltíssim les floristeries: “És el moment de l’any de més intensitat de feina”, diu Carolina Pallés. I precisa: “Per nosaltres, Sant Jordi no és un sol dia. És tota una setmana, com a mínim, de preparatius.”

La celebració omple de color vermell els carrers i les botigues de flors perquè, malgrat que es vegin també roses blanques, roses o grogues i fins i tot blaves, l’estrella de Sant Jordi és la vermella. “Sí, la vermella és la reina i ho serà tota la vida, encara que hi ha qui en vol de blanques, però són minoria”, comenta Pallés, que ens revela el vers que presenta una combinació de rosa blanca i vermella que alguns demanen. Diu: “El foc dels teus ulls m’ha encès el cor.” Aquest és el llenguatge de les flors, que la Carolina ha anat estudiant, i que expressa emocions per mitjà d’aquestes joies, les flors, que tanta bellesa natural concentren.

2027, nova etapa

Entre les vuit parades que continuen escrivint la història de la venda de flors a la Rambla, ara traslladades a la plaça de Catalunya, n’hi ha dues de dedicades a la llavor i la flor, una que ven només llavors i quatre que venen només flors. El febrer vinent, segons que s’ha anunciat, tots aquests comerços recuperaran l’espai central de la Rambla per a començar-hi una nova etapa: “Tenim la sensació que quedarà molt bé i espero que, només per la curiositat, els barcelonins tornaran a passejar per la Rambla. A mi aquest canvi de l’entorn em fa molta il·lusió, penso que ens farà bé a tots i estic contenta perquè veig que les obres avancen a molt bon ritme, crec que van més de pressa que no s’esperaven”, comenta la besneta de la floristeria que va obrir aquest comerç de flors.

Va ser Carolina Serrat Barrera, que ja era filla també d’una altra Carolina, que venia flors de manera ambulant. Entre més emplaçaments, es col·locava a la porta del Liceu, on oferia les flors que duia en un cistell al públic de l’òpera. I va ser la filla la que va demanar un permís a l’Ajuntament de Barcelona i va obrir la parada de flors a la Rambla, davant la Boqueria, on avui la Carolina i la Mercè Pallés continuen venent flors. Aquest Sant Jordi, excepcionalment, en vendran a la plaça de Catalunya, omplint el nou espai de roses vermelles: una flor que no fa estiu, però sí una festa fabulosa, única i ben arrelada.