Les Illes i Catalunya encapçalen les afiliacions del maig


  • Gairebé copsen la meitat (45%) de totes les afiliacions de l'estat espanyol, amb el turisme com a rerefons · En canvi, l'atur registrat a casa nostra baixa menys que no és habitual en aquesta època de l'any · El ritme positiu del mercat laboral es va desaccelerant

Jordi Goula
02.06.2023 - 17:50
VilaWeb

El fet que les Illes i Catalunya encapçalin les noves afiliacions a la Seguretat Social del mes de maig, en principi, no és cap novetat. Que gairebé representin la meitat del total estatal ja ho és una mica més. Vol dir que altres comunitats de l’estat espanyol han anat més de pressa i han agafat la gent abans. Com sempre, per als qui tenen feina, haurà estat molt bo, i els qui no volen més turisme, els deu haver angoixat una mica més. Sobretot, després d’haver sabut, ahir, que els estrangers que han vingut a Catalunya entre el gener i l’abril ja superen en un 45,5% els de l’any passat. I, encara que es troben un 13% per sota del volum de l’any 2019, tot indica que enguany ho superaran amb escreix.

De totes maneres, no s’hauria de passar per alt un fenomen que ha succeït a Catalunya i també a tot l’estat i que ha posat en relleu, aquest migdia, el director d’Adecco Institute, Javier Blasco. Ha recordat que la cosa més habitual fins ara era que l’ocupació creixés al maig més que no a l’abril i que la desocupació es reduís al maig més que no pas el mes anterior. “Aquesta norma no es compleix aquesta vegada, la qual cosa insinua un debilitament de la forta tendència registrada els mesos anteriors”, ha comentat. És possible que tingui. I, de fet, veurem que no és l’única alerta.

Sobre aquesta qüestió, la nota de la Generalitat, estrictament informativa, no entra en cap mena d’anàlisi i es limita a dir: “La mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya el maig del 2023 és de 3.716.233, una xifra que supera la del mes anterior i esdevé la nova xifra més elevada d’afiliacions de tota la sèrie històrica disponible (amb inici en 2004). Les afiliacions del mes de maig creixen d’un 1,1% intermensual (40.503 més), un augment similar al dels darrers anys.” El més important, és clar, és quan diu que som a nivells d’ocupació rècord.

A Madrid, Valentín Pote, director de Randstad Research, ha obert en aquest punt un interrogant a escala estatal. Ha dit que un augment de 200.000 afiliats és una variació mensual enorme per a l’estat espanyol. Però, també, que no és gens estranya en un mes de maig. De fet, afirma que “és el pitjor comportament, l’increment més baix en aquest mes d’ençà del 2016, amb l’excepció lògica del 2020, i com a conseqüència, apunta al fet que es desaccelera la creació interanual de l’ocupació”. Cal recordar que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a tot l’estat espanyol, 20,8 milions, també és un rècord històric. Queda clar que la desacceleració no va lligada amb l’altra a la xifra de rècord.

Malauradament, no tenim el detall sectorial d’afiliacions per a Catalunya, però cal pensar que no és gaire diferent del de tot l’estat, on els augments més grans s’han registrat a l’hoteleria (68.924), sector que explica més d’un terç de l’augment de l’afiliació total, seguida d’activitats administratives (21.786) i del comerç (16.552). Són unes dades que no ens aporten cap mena de sorpresa.

Respecte de la desocupació, la Generalitat es mulla una mica més en la seva nota. Anuncia que el maig del 2023 acaba amb una xifra de 336.103 aturats registrats a les oficines de Treball de Catalunya, i diu que és la més baixa d’ençà del juliol del 2008 (quan es va situar en 321.964 persones). Evidentment és una bona notícia. Ara bé, afegeix que intermensualment la caiguda del nombre de desocupats ha estat del 0,8% (2.692 menys) i “tot i trobar-se dins la dinàmica de disminució que caracteritza aquest mes de l’any, ha estat força més moderada que la dels anys precedents”. D’aquesta frase, escrita en una informació oficial de caràcter laboral, cal interpretar que la xifra ha estat molt baixa i, fins i tot, pot haver sorprès els analistes oficials i privats.

En la mateixa línia, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, diu que a Catalunya la desocupació s’ha reduït el mes de maig, si bé en menor proporció que al conjunt estatal i a un ritme més baix que no pas darrerament, cosa que “hauria de ser objecte de reflexió per part d’autoritats i de la societat en conjunt”. També s’ha referit a un altre punt de molta importància, la dinàmica negativa dels afiliats entre el col·lectiu dels autònoms. Aquesta dada “aconsella la necessitat de reflexionar profundament sobre la figura de l’autònom a la nostra economia, atès que en el context actual i futur és molt important impulsar iniciatives i projectes amb caràcter marcadament autònom”.

I també el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, és crític amb la xifra d’atur. “No acceptem que s’instal·li el mantra d’un atur estructural que és el triple que el dels països desenvolupats amb els quals ens hauríem d’homologar, especialment quan les pimes expressen reiteradament que tenen grans dificultats per a cobrir determinats llocs de treball” ha dit. Després de fer una anàlisi profunda de les dades, ha explicat que ens trobem encara amb 100.000 persones en situació d’atur per sobre de les del maig del 2007, fet pel qual ha assegurat que “hi ha molt marge de millora”. I tant!

El cas és que potser no ens hauríem de trencar gaire el cap amb aquesta dada. Recordeu que no saben ben bé qui està desocupat i qui no. Una persona amb contracte fix discontinu, en els moments que no treballa, no és considerat desocupat, encara que cobri una prestació. Un embolic del qual fa temps que avisem i que acabarà per portar-nos algun maldecap.

Precisament, respecte de la contractació, la Generalitat indica que durant el mes de maig s’han formalitzat 228.369 contractes laborals amb lloc de treball a Catalunya, dels quals el 47,1% han estat indefinits i el 52,9% restant, temporals. En comparació amb el mateix mes del 2022, hi ha hagut un descens de l’11,1% en la contractació, que ha estat força similar en ambdós tipus de contractes.

Quant a la contractació acumulada del gener al maig del 2023, s’han signat prop d’un milió de contractes, dels quals el 47% han estat indefinits i el 53%, temporals. Aquestes xifres signifiquen una caiguda del 15,2% en la contractació total, en relació amb el mateix període del 2022, a causa del descens de la temporal (-28,3%). Quant a la indefinida, s’incrementa (+7,3%) “malgrat que continua la tendència en la desacceleració del creixement”. Segona matisació de la nota oficial. El mercat de la contractació es va desaccelerant.

Respecte dels contractes fixos discontinus, al maig se n’han signat 32.822, és a dir, un 4,5% menys que el mateix mes de 2022. En l’acumulat dels cinc primers mesos del 2023, sumen 107.521, xifra que representa un increment del 29,7% interanual, davant el 2% moderat de la resta de contractació indefinida. Ah, i el 30,5% dels contractes indefinits signats al maig han estat per prestar serveis fixos discontinus. Indubtablement, per bé o per mal, aquesta figura s’ha alçat amb el protagonisme de la reforma ençà. I fa anar de corcoll els analistes, que no tenen manera de saber quin és realment el volum de desocupats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor