Illa, després de reunir-se amb Sánchez: “Catalunya ha tornat”

El primer missatge que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha llançat després de reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa ho resumia tot: “Catalunya ha tornat”. El president abanderat de la “normalitat institucional” ha avisat que a partir d’ara Catalunya s’implicarà “a fons en la construcció i millora d’una Espanya plural i diversa”. D’aquesta manera ha donat per oberta una nova etapa política basada en la lleialtat institucional,  la confiança i la col·laboració. La primera visualització de l’entesa entre els dos governs ha estat un acord per reactivar les quatre comissions bilaterals entre l’estat i la Generalitat, que s’han anat reunint de manera desigual els darrers anys i que han estat tradicionalment utilitzades com un instrument polític malgrat que, segons l’estatut, s’haurien de reunir periòdicament i haurien de ser el marcs bilaterals permanents de relació entre els dos governs. Els dos presidents també preveuen fer un pla de xoc per agilitar la justícia i 161 milions d’inversions en projectes d’innovació.

El president de la Generalitat ha intervingut des de la sala de premsa de la Moncloa i no des de la delegació de la Generalitat a Madrid, on ho van fer repetidament els presidents independentistes. El president Artur Mas va ser el primer a refusar comparèixer des de la Moncloa el 2012 per visualitzar que no era el president d’una comunitat autònoma més. El gest d’Illa, per tant, estava també carregat de simbolisme per l’equiparació que ha suposat de la presidència de la Generalitat amb les altres presidències territorials. Una escenificació que arriba després que Illa hagi restablert la relació institucional amb el rei o que assistís a la desfilada militar del 12 d’octubre. El 13 de desembre, el president de la Generalitat també preveu ser a la conferència de presidents. “Mentre sigui president de Catalunya ocuparé el lloc que em correspon”, ha afirmat. De fet, l’encaixada de mans s’emmarcava en la ronda de contactes que Sánchez ha fet amb tots els presidents territorials, amb l’excepció de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que va refusar la invitació per la defensa del finançament singular de Sánchez i l’enfrontament obert que van mantenir per la parella d’Ayuso, a qui va descriure com un “delinqüent confés”.

La comissió bilateral Generalitat-Estat, la Comissió Mixta de Transferències, la Comissió d’Afers Econòmics i Fiscals i la Comissió Bilateral d’Infraestructures es reuniran el primer trimestre de l’any vinent, probablement el mes de febrer, segons que ha explicat Illa.  La que feia més temps que no es reunia era la Mixta de Transferències, que no es convoca des del 2010 malgrat les peticions de la Generalitat, per les resistències a desplegar l’estatut. Illa ha assenyalat que hi ha camí per aprofundir en l’autogovern, sense concretar si reclamaran més traspassos de competències més enllà del de Rodalia que va pactar Esquerra amb el PSOE. La bilateral no es reuneix des del febrer del 2022, malgrat que segons l’estatut ho ha de fer dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les parts. La bilateral d’infraestructures es va reunir per última vegada, també, fa més de dos anys (el juny del 2022) i, la d’Afers Econòmics i Fiscals, el juliol de l’any passat. L’objectiu d’Illa és que treballin per la millora dels serveis públics, facin reals els traspassos de competències i millorin l’accés a l’habitatge.

Illa –que ha fet la compareixença en castellà i l’ha acabada amb un resum en català– ha assenyalat que han parlat “molt breument” del finançament singular, perquè és un model que ja està acordat i treballen per desenvolupar-lo el ministeri d’Economia i el departament que encapçala Alícia Romero. “S’està treballant correctament i en els calendaris previstos”, ha remarcat el president de la Generalitat, que ha insistit que complirà l’acord d’investidura amb ERC i que durant el primer semestre de l’any vinent es formalitzarà l’acord de finançament en la comissió bilateral i la comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, amb un desplegament calendaritzat. Els dos partits només van concretar que la Generalitat haurà de recaptar i gestionar el 2026 l’IRPF de l’any vinent, però no hi ha un calendari tancat per a la cessió de la resta dels imposts i també s’han d’establir els mètodes de càlcul d’aportació a la solidaritat i la contrapartida per la prestació de serveis que fa l’estat a Catalunya. Illa ha subratllat que el grup d’experts hi treballa i que un altre d’específic avalua les necessitats d’ampliació de l’Agència Tributària de Catalunya.

Illa també ha explicat que el més vinent estarà a punt un pla de xoc per agilitar la justícia i actuar contra la multireincidència delictiva. El ministeri de Presidència i Justícia i la Generalitat mantenen converses, segons que ha explicat, perquè es puguin fer judicis ràpids i es redueixi l’acumulació de judicis pendents, tenint en compte que Catalunya té més litigis que altres territoris i un nombre d’òrgans judicials inferiors per habitant. D’altra banda, ha anunciat un acord perquè el govern espanyol inverteixi 161 milions d’euros “com a palanca i motor” dels projectes Innofab (un centre de producció de xips a Cerdanyola), PIXEurope (de xips fotònics) i el projecte DARE, que ha definit com un “trident innovador de referència europea”. Illa pretén que Catalunya se situï al capdavant de la indústria dels semi-conductors. “Estic francament content de la reunió”, ha conclòs el president de la Generalitat.