I si executen la sentència? La carta no prevista dels pares en defensa del català

Pares que volen més castellà demanaran demà d'executar la sentència, però no s'ha preparat cap iniciativa que aprofiti l'empenta de Canet

Josep Casulleras Nualart
27.03.2022 - 06:09
Actualització: 27.03.2022 - 08:09
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

S’ha acabat el termini per a complir la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. El govern ha respost, gairebé en temps de descompte, que l’ha complert, però sense aplicar percentatges a les llengües, sinó fent una modificació de la llei de política lingüística que diu que el castellà també es pot fer servir de llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana i que ha de tenir-hi una presència garantida. És ben possible que això no convenci el tribunal, però com que no pot actuar d’ofici, no pot prendre cap mesura per a forçar l’execució de la sentència. Tan sols pot actuar si una de les parts en la causa, és a dir, el govern espanyol, o bé “les persones afectades” li ho demanen. Així ho preveu la llei del contenciós administratiu espanyola, en l’article 104. Què s’entén per “persones afectades”? Hi ha entitats unionistes que ja fa temps que es mouen per forçar l’execució de la sentència preveient que el govern espanyol no ho forçarà, almenys de moment. I per això demà presentaran al tribunal les peticions en aquest sentit de tot de pares que volen més castellà a l’escola amb l’argument que es consideren “persones afectades”.

Però ho poden fer? Totes les fonts jurídiques consultades per VilaWeb coincideixen a dir que no, que el fet que en cap moment no hagin estat part de la causa hauria d’impedir que poguessin demanar l’execució de la sentència, perquè les invalida d’un punt de vista processal. Tot allò que puguin reclamar solament pot tenir a veure amb el seu cas particular, i això ja formaria part d’un nou plet, no pas d’aquesta causa genèrica sobre el pes en hores del català i del castellà a totes les escoles de Catalunya.

Tanmateix, és ben possible que acabi passant, que el TSJC els accepti com a part afectada per forçar l’execució de la sentència en els termes en què fou dictada el desembre del 2020. I és possible perquè aquest tribunal ja ha pres decisions que són jurídicament qüestionables en relació amb la llengua, com ara aquesta sentència mateixa, perquè el contenciós administratiu impugna la política lingüística del govern i va molt més enllà de la resolució d’un cas particular. No és pas descartable que el TSJC accepti que aquests pares, sota el paraigua d’entitats vinculades a partits unionistes, tinguin legitimitat per a demanar que s’executi la sentència.

Aprofitar el precedent dels pares de Canet

I si això passa, ara per ara no hi ha cap acció jurídica preparada per a contestar-hi. És a dir, no s’ha coordinat a Som Escola o en cap altra entitat de defensa de la llengua una acció judicial semblant a la dels pares de l’escola del Turó del Drac de Canet de Mar que van personar-se tot presentant una contrademanda per impedir que s’hi imposi definitivament el 25% de castellà en un grup de P-5. Aquesta acció dels pares de Canet, que coordina d’un punt de vista legal l’advocat Benet Salellas sota l’aixopluc d’Òmnium, té a veure amb la demanda particular que afecta solament aquesta escola concreta.

Però si el TSJC admet com a part afectada uns pares en la causa genèrica del mínim del 25% de castellà, per lògica n’hauria d’admetre uns altres amb uns plantejaments contraris, en defensa del model d’immersió i contra l’execució forçosa de la sentència. Haurien de tenir tanta legitimitat els uns com els altres, diuen uns quants advocats consultats. Però ara per ara no hi ha cap iniciativa que aprofiti el precedent i l’empenta dels pares de Canet i dels d’unes altres escoles afectades per sentències particulars que imposen més castellà i que també estudien de presentar batalla judicial. Durant aquests darrers mesos abans de l’acabament del termini per executar la sentència del 25%, el Departament d’Educació ha fet consultes a juristes sobre els passos a fer i hi ha hagut propostes en el sentit de contestar judicialment casos particulars com el de Canet, que es troba amb mesures cautelars d’imposició de més castellà, o com uns altres que ja tenen fins i tot sentència. El departament s’hi ha implicat poc o gens.

Si hi hagués una reacció de defensa del model d’immersió a la pretensió de grups de pares que volen més castellà i que fossin acceptats com a part pel TSJC per executar la sentència del 25%, el tribunal tindria un problema important a resoldre. Es trobaria amb una situació pràcticament insòlita.

El paper del govern de Sánchez

I què passaria si finalment acceptés la demanda d’executar la sentència? El tribunal podria fer un requeriment al govern perquè s’imposés a tot el sistema educatiu aquesta proporció mínima del 25% afegint una hora més de castellà, però el govern encara tindria una eina legal: l’incident excepcional de nul·litat de les actuacions. És un recurs previst en l’article 228 de la llei d’enjudiciament civil espanyola, i és justificat quan la part afectada veu que l’execució de la sentència que li demanen vulneraria drets fonamentals, els recollits en l’article 54.2 de la constitució espanyola, entre els quals el dret de l’educació. La Generalitat podria argumentar que es vulneraria perquè demanarien l’execució d’una sentència que es basa en una llei que el govern espanyol mateix va canviar i que va aprovar just abans de la publicació de la sentència.

Convé recordar que la sentència del TSJC del desembre del 2020 fou el resultat d’un procediment judicial començat pel govern espanyol el 2015 contra la política lingüística de la Generalitat, contra la immersió en català a les escoles. El govern de Pedro Sánchez no va retirar ni va aturar aquell procediment, i va permetre que el tribunal arribés a dictar la sentència, que casualment es va publicar solament un mes després de l’aprovació de la llei Celaá al congrés espanyol. La sentència i la negociació política de la llei Celáa van coincidir en el temps, però una cosa no va frenar l’altra, és a dir, ni ERC al congrés espanyol ni el Departament d’Educació d’aleshores no van poder o no van saber forçar el govern de Sánchez a retirar aquell recurs abans no hi hagués la sentència.

Si finalment els pares que volen més castellà a l’escola no són admesos com a persones afectades per la no execució de la sentència, restaria solament en mans del govern espanyol la responsabilitat de demanar-lo. Per més que no ho demani ara, cal tenir en compte que en qualsevol moment ho podria demanar qualsevol govern espanyol a partir d’ara i fins d’ací a cinc anys, que és el termini que estableix la llei fins que no caduca l’execució de la sentència. Les eleccions espanyoles es faran el novembre del 2023, i el govern que en surti tindria temps de reactivar l’execució de la sentència en el moment que volgués. Si no fos que l’actual govern de Sánchez tanqués processalment el procediment judicial al TSJC, que en desistís, si és que això ho considerés políticament desitjable o sostenible per als seus interessos.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €