A la Cecot sembla que aquest matí s’han llevat contents. A primera hora passaven una nota en què celebraven que la UE hagués decidit de condicionar els fons europeus a l’aplicació de reformes estructurals en estats com ara l’espanyol. Anunciaven haver dirigit una carta a la presidenta de la Comissió Europea, perquè escolti i prengui en consideració les propostes i la participació dels agents econòmics i socials del país abans d’acordar un pla i activar les mesures que s’aprovin. ‘Han passat dècades en què les organitzacions empresarials i els agents socials hem anat elaborant moltíssimes propostes concretes per a impulsar reformes estructurals necessàries en benefici col·lectiu, i no han reeixit. Potser ara que hi ha un organisme europeu marcant l’agenda aconseguirem de desvincular les reformes que necessitem més enllà dels cicles polítics i es podran fer efectives’, deia el president, Antoni Abad.

Potser encara és massa aviat per a fer salts d’alegria, però la veritat és que les recomanacions que ahir feia la CE a Espanya semblen força encertades. Dic que encara és aviat, perquè el fons proposat per Merkel i Macron encara és a les beceroles i els països de sempre, Àustria, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Finlàndia ja s’hi han oposat. No volen subvencionar de cap manera els països del sud. Tanmateix, alguns analistes asseguren que en les notes de rebuig hi han vist un to més suau que algunes altres vegades. Sigui com sigui, encara hi ha molt camí per recórrer, però un fons de recuperació amb 500.000 milions d’euros en subvencions més una xifra addicional de préstecs seria una bona solució per als països més afectats com ara l’estat espanyol i Itàlia.

És evident que hi hauria unes condicions en la transferència i és això que feia tan content Antoni Abad, perquè aquestes condicions –que no sabem encara– podrien anar pel camí d’empènyer les reformes estructurals que durant tants anys hem demanat. Podeu dir, amb raó, que Espanya, de les recomanacions de la CE, habitualment no en fa gaire cas, però aquesta vegada seria diferent. Si no en fa cas… no hi ha diners. I, pagant, sant Pere canta.

De moment, les recomanacions anaven per la via de fer despesa –per evitar l’error del 2012– i, dins la despesa, sobretot invertir en sanitat. Però també es fa ressò de més punts que ens són familiars. Un és garantir l’aplicació efectiva de mesures per a proporcionar liquiditat a pimes i autònoms, conjuntament amb més inversió pública i suport a la privada, amb referència especial a la transició verda i digital (recerca i innovació, energies netes, gestió de l’aigua i residus i transport sostenibles). Després, quan les condicions econòmiques ho permetin, diu Brussel·les, el govern espanyol hauria d’aplicar ‘polítiques destinades a aconseguir posicions fiscals prudents a mitjà termini i garantir la sostenibilitat del deute, alhora que millora la inversió’. I, en matèria d’ocupació, també suggereix al govern de Sánchez mesures per a preservar-la, fins i tot amb incentius efectius de contractació i desenvolupament d’habilitats.

Hi ha més recomanacions, però em voldria centrar en aquest punt. I ho dic perquè ahir el Banc d’Espanya publicava un article ben interessant, ‘Transferibilitat d’habilitats dels treballadors en els sectors potencialment afectats després de la Covid-19’ (penjat a la seva web), en què mostrava preocupació pels treballadors que quan s’acabin els ERTO es trobin sense feina. Per l’interès que té, en transcric el resum a continuació.

En aquest article s’analitzen les característiques dels treballadors potencialment més perjudicats per la crisi de la Covid-19 i les possibilitats d’ocupació en uns altres sectors productius. Els sectors relacionats amb el turisme, l’hoteleria, l’oci i el comerç, que s’han trobat particularment afectats per les mesures adoptades per limitar la incidència de la pandèmia, concentren un 19,6% del total de l’ocupació a l’estat espanyol. D’una altra banda, les branques relacionades amb la distribució, la logística i la informació i la comunicació –demanda que sembla menys afectada o fins i tot, en alguns casos, pot haver augmentat durant el període de confinament– abasten un 7,4% de l’ocupació total.

Entre els treballadors de les branques més afectades, la proporció de dones, de joves i de col·lectius amb menys formació, escassa experiència i contractes temporals és especialment elevada. L’anàlisi, a partir de les tasques que fa els treballadors dels diversos sectors, indica que la mobilitat potencial dels més perjudicats per la crisi és escassa, especialment en l’hoteleria i el comerç, en part a causa de la limitada intensitat d’ús en aquests sectors de les tasques associades a les tecnologies de la informació i les comunicacions, l’escriptura, la lectura i les habilitats numèriques.

No obstant això, els treballadors de branques relacionades amb el transport de mercaderies i activitats d’oci o recreatives podrien tenir més oportunitats de trobar una feina en algunes altres àrees. Aquests resultats fan pensar en la necessitat de donar suport a la formació en determinades habilitats dels potencials desocupats dels sectors més afectats per la pandèmia, per a poder-ne facilitar el trànsit cap a noves vacants.

Pràcticament ens diu les mateixes coses que la Comissió Europea en aquest punt. Vol dir que, mirant al futur immediat, hi ha una gran preocupació per la poca formació de molta gent que es pot trobar desemparada si les seves feines habituals tenen menys demanda. Vet aquí un problema que serà de molt mal resoldre. Per això, la CE emfasitza la necessitat d’una protecció contra la desocupació, especialment d’aquests treballadors i dels temporals. I, en conseqüència, també demana de millorar la cobertura i l’adequació dels esquemes d’ingressos mínims i mecanismes de suport a les famílies. Heus aquí el panorama que tenim davant…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.