Human Rights Watch inclou el Catalangate en l’informe anual de vulneracions de drets humans

  • Exposa les vulneracions i diu que els experts en ciberseguretat i els grups de defensa dels drets humans veuen insuficients les mesures anunciades per Sánchez

VilaWeb
Arnau Lleonart
12.01.2023 - 12:33
Actualització: 12.01.2023 - 16:14

L’organització internacional Human Rights Watch ha presentat l’informe anual de vulneracions de drets humans arreu del món, que detalla les violacions que monitora a cada estat. Al capítol sobre Espanya destaca la vulneració sobre el dret a la privacitat que suposa el ciberespionatge del Catalangate, destapat per l’organització canadenca Citizenlab a l’abril.

Human Rights Watch exposa que la investigació canadenca va fer palès que els telèfons de 65 persones com a mínim havien estat infectats amb programari espia. Entre els espiats hi havia polítics independentistes catalans i bascs, advocats i activistes socials. “Informacions posteriors van suggerir que el CNI va ser el responsable del pirateig”, afegeix.

Diu que el Defensor del Poble espanyol va concloure que les accions del CNI s’ajustaven a la llei, però que en el mateix informe va demanar que s’avalués si la legislació que regulava la vigilància era adequada. A més, recorda que al maig el govern espanyol va destituir la directora del CNI Paz Esteban després de la publicació de més informació sobre el ciberespionatge.

L’informe reconeix que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre a fer una llei que reestructurés i suposés un canvi en la supervisió del CNI, i a modificar la llei de secrets oficials. Tanmateix, deixa clar: “Els experts en ciberseguretat i els grups de drets humans van criticar si les mesures preses eren suficients per fer front a la manca de supervisió.”

A banda, l’informe també destaca violacions en l’àmbit del dret a l’asil i en les migracions, la pobresa i la desigualtat, la violència de gènere i els abusos sexuals, el dret a la salut i la discriminació i la intolerància. Destaca la mort de vint-i-tres homes africans en un intent de creuar la tanca de Melilla i com, malgrat que no se n’ha determinat definitivament les causes de la mort les imatges van mostrar com policies espanyols i marroquins van carregar contra ells amb cops i gasos lacrimògens.

També diu que amb l’augment de la inflació ha crescut la pobresa i que els desnonaments van continuar executant-se malgrat la pròrroga de la moratòria de desallotjaments a aquelles persones que puguin demostrar la seva vulnerabilitat econòmica. D’altra banda, diu que la nova llei del consentiment sexual suposa “una millora de les deficiències de la legislació espanyola”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any