Paz Esteban, la cap dels espies engolida per les clavegueres

  • Els escàndols d’espionatge amb Pegasus amenacen la continuïtat de Paz Esteban com a directora del Centre d’Intel·ligència espanyol

VilaWeb
Oriol Bäbler
04.05.2022 - 21:40
Actualització: 04.05.2022 - 23:13

Les cúpules de l’exèrcit, la policia espanyola i la Guàrdia Civil es van reunir el 10 de febrer de 2020 en una sala d’actes austera a les oficines del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI). Allò que havia de ser una fita històrica, que una dona es fes càrrec per primera volta dels serveis secrets espanyols, es va convertir en poc més que una formalitat. Un altre dia rúfol als afores de Madrid, al voral de l’autovia A6.

Paz Esteban (Madrid, 1958), que havia dirigit de manera interina el CNI d’ençà del cessament de Félix Sanz Roldán, assumia plenament la direcció de l’organisme amb el suport de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, que no es va separar del seu costat, fins i tot quan va atendre els mitjans de comunicació.

La nova directora va emfatitzar la necessitat de renovar i de digitalitzar els serveis secrets per evitar que fossin desfasats. Ara, la missió principal d’Esteban, a petició de la ministra mateixa, era netejar la imatge del CNI i tornar a col·locar l’organisme en la discreció de les ombres de l’estat, després dels escàndols de Sanz Roldán amb el comissari Villarejo, el rei Juan Carlos i Corinna Larsen.

“El centre respon davant els seus caps i la societat. Però no pas davant aquells que l’ataquen gratuïtament bo i sabent que no es pot defensar i que aquests atacs aixequen un morbo enorme entre la població”, va dir.

En aquelles dates, abans de l’esclat de la pandèmia, Pegasus encara era un cavall alat que donava nom a un àlbum de Joan Miquel Oliver. De totes maneres, tan sols mancaven uns quants mesos perquè la versió informàtica del mite comencés a esquitxar l’escena política amb una trama d’espionatge a dirigents independentistes i més tard als budells mateixos de la Moncloa.

Ara, dos anys després d’aquell matí avorrit a les oficines dels serveis secrets, en què les cúpules militars i policíaques la van acollir amb fredor, Esteban s’ha quedat completament sola, fins i tot s’ha suspès l’acte per a celebrar els vint anys del CNI. La guardiana de les clavegueres malda per sobreviure a una torrentada d’aigües residuals, mentre el govern espanyol, més concretament el PSOE, vacil·la sobre si oferir el seu cap com a tallafoc per blindar la legislatura.

A l’altra banda de la trinxera, la premsa de Madrid, que no ha ensumat l’escàndol de Pegasus fins que no s’ha passejat per l’avinguda de la Puerta del Hierro, es dedica a fer travesses sobre els candidats que poden empomar el timó del CNI, com ara la secretària d’estat de Defensa, Esperanza Casteleiro.

Una analista amant de la història medieval

De la vida de la directora del CNI, se’n saben ben poques coses. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Madrid, on el 1978 es va llicenciar en filosofia i lletres, i es va especialitzar en història antiga i medieval. De fet, en compte de dedicar-se a l’espionatge, la seva intenció era fer carrera de bibliotecària.

Tanmateix, els contactes d’un familiar la van portar a entrar a l’antic Centre Superior d’Informació de la Defensa (CSID). Era el 1983 i, en aquell moment, els serveis secrets els dirigia el tinent general Emilio Alonso Manglano, que anys més tard va dimitir per haver orquestrat una trama d’escoltes il·legals que també va escombrar el vice-president del govern espanyol, Narcís Serra, i el ministre de Defensa, Julián García Vargas.

Dins el CNI, Esteban es va dedicar a la intel·ligència exterior, tot i que no consta que hagi fet mai d’agent fora de l’estat espanyol. En aquest sentit, una de les seves primeres feines com a analista va ser elaborar informes sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN. Ara, amb el pas dels anys, es va centrar en tasques vinculades al gihadisme, fet que la va portar a preparar informes sobre els atemptats de l’11-S i l’11-M.

És precisament el 2004 quan la seva carrera fa un salt qualitatiu i s’incorpora als òrgans directius del CNI, en què assumeix el càrrec de cap del gabinet tècnic de la mà de Sanz Roldán. És en aquest període, entre el 2015 i el 2016, que el director dels serveis secrets ordena la creació d’una unitat de defensa dels principis constitucionals i s’adquireix el programari d’espionatge Pegasus.

L’estiu del 2017, pocs mesos abans del referèndum de l’1-O, Esteban es va convertir en la número dos dels serveis secrets, després de la dimissió de Beatriz Méndez de Vigo (germana de l’ex-ministre d’Educació del PP). De fet, la majoria d’infeccions amb Pegasus documentades per Citizen Lab van passar quan Esteban era la mà dreta de Sanz Roldán.

Avui, en la comissió de secrets oficials, la directora del CNI té l’oportunitat, encara que sigui en petit comitè i d’amagatotis, de dilucidar el seu paper i el de l’organisme en el Catalangate, però també en el presumpte espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles. Tanmateix, Esteban difícilment engegarà el ventilador, en el que pot ser el seu darrer servei a l’estat, i procurarà, encara que sigui per una volta, fer honor a l’encàrrec de la ministra: ser discreta.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any