18.04.2022 - 12:41
|
Actualització: 18.04.2022 - 22:16
El setmanari The New Yorker publica avui a portada un extens reportatge titulat “Com les democràcies espien els seus ciutadans“, centrat en els usos fets per uns quants estats del programari israelià Pegasus. Segons aquest reportatge, quatre presidents de la Generalitat, incloent-hi l’actual, Pere Aragonès, han estat espiats amb Pegasus. Els altres són Quim Torra, Artur Mas i Carles Puigdemont. L’article recorda que el president Puigdemont és membre del comitè del Parlament Europeu que investiga Pegasus i que es reunirà per primera volta demà.
El reportatge comença explicant com va ser infectat el telèfon de l’eurodiputat d’Esquerra Republicana Jordi Solé, unes setmanes abans no substituís Oriol Junqueras com a membre del Parlament Europeu, el juny del 2020. Aleshores, i a partir de les investigacions de Citizen Lab, de Toronto, la revista explica que més de seixanta polítics i activistes independentistes han estat espiats amb Pegasus i que això és el grup de persones més gran de què es té constància que hagin patit una intromissió com aquesta. Tant els polítics catalans com Citizen Lab estan convençuts que l’espionatge ha estat obra del govern espanyol. Pegasus és un programari que tan sols es ven a governs.
Ara per ara, hi ha silenci des del govern espanyol, però ja hi ha organitzacions com Amnistia Internacional que li exigeixen explicacions.
La notícia de seguida ha causat reaccions d’indignació i la convocatòria d’un acte demà a la seu del Parlament Europeu on seran representades totes les persones espiades en aquesta campanya en massa.
Hem estat espiats de manera massiva i il·legal a través d’un programa que només poden tenir els Estats. Polítics, advocats i activistes, víctimes de la guerra bruta de l’Estat espanyol per lluitar contra una idea legítima. #CatalanGatehttps://t.co/GcnbCst2kh
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 18, 2022
La impotència de sentir-se vulnerable, de sentir que tu i els teus heu estat exposats, es converteix en fermesa per seguir defensant els objectius polítics.
Res ni ningú ens farà deixar de lluitar per l'amnistia, el referèndum i la independència. Per la democràcia!
— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) April 18, 2022
Repugnant. Demà faré una declaració sobre aquest espionatge massiu del govern espanyol a polítics independentistes catalans. És inexcusable que s’assumeixin les més altes responsabilitats polítiques i que el govern català reaccioni a tanta immundícia. https://t.co/vWK85kO1qe
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) April 18, 2022
A l’article també s’explica que l’advocat Gonzalo Boye ha estat objecte d’espionatge i que prepara una querella internacional en nom de dinou dels espiats il·legalment. Una altra de les persones afectades per programari espia és Joan Matamala, germà de Jami Matamala, una de les persones més pròximes al president Puigdemont a l’exili. Segons va detectar Citizen Lab el febrer del 2021, l’ordinador de Matamala tenia una infecció activa mitjançant el programari espia anomenat Devils’ Tongue, desenvolupat per l’empresa Candiru, també israeliana i fundada per ex-treballadors de NSO, propietària de Pegasus.
De la mateixa manera, segons Citizen Lab, tots els eurodiputats independentistes van ser espiats mitjançant el mètode d’infectar els dispositius de gent de l’entorn de les persones objectiu d’espionatge. En el cas de Puigdemont, Joan Matamala, però també la muller del president, la periodista Marcela Topor i el director de l’Oficina del President, Josep Lluís Alay. També van ser espiats Clara Ponsatí, Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, ja esmentat al començament de l’article de The New Yorker, i un dels assistents de Clara Ponsatí.
A més dels quatre presidents de la Generalitat espiats, en la llista també hi ha dos presidents del Parlament de Catalunya, Roger Torrent i Laura Borràs.
Ens persegueixen per terra, mar i aire: ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien.
Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans… #CatalanGate
L’informe:https://t.co/q6Qr2IX9Q7
I + 👇🏽https://t.co/1Pb5fTsUtv— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) April 18, 2022
La informació publicada per @NewYorker, contrastada per @citizenlab, confirma el que ja havíem denunciat, que el moviment independentista català ha estat espiat amb #Pegasus. https://t.co/sqX20orj0e
— Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) April 18, 2022
I dirigents de tots els partits independentistes: Elsa Artadi, Josep Rius i Albert Batet (Junts), Sergi Sabrià, Meritxell Serret i Oriol Sagrera (ERC), Carles Riera, Albert Botran, David Fernàndez, Anna Gabriel (CUP), David Bonvehí i Ferran Bel (PDECat) i Marta Pascal (PNC), entre molts espiats més. També el dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha estat víctima de l’espionatge.
La societat civil, en el punt de mira
Hi ha una quantitat molt important de noms de persones espiades vinculades a la societat civil. Per exemple, el de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i l’ex-president de l’ANC i actual dirigent de Junts, Jordi Sànchez, segurament el primer que va tenir una intromissió en el seu dispositiu mòbil, just després de la gran mobilització de la Diada del 2015. Òmnium també ha estat víctima d’aquest espionatge, articulat al voltant de la figura de Jordi Cuixart, dels seus col·laboradors i contactes més estrets. És el cas de l’ex-vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, una de les persones que va rebre més missatges al mòbil amb enllaços que obrien la porta al programari maliciós. Però també la periodista Txell Bonet, parella de Cuixart. També els membres de la junta d’Òmnium Jordi Bosch i Elena Jiménez.
Fins i tot han estat víctima d’espionatge emprenedors com Elies Campo, un ex-treballador de WhatsApp que va assessorar l’empresa Vocdoni que va contractar Òmnium per a fer robust el seu sistema d’eleccions internes.
I hi ha advocats, entre les víctimes d’espionatge, amb la gravetat que això implica d’accés no solament a la seva informació personal, sinó a la de tots els seus clients, absolutament de tots. És el cas d’Andreu Van den Eynde, advocat d’ERC i d’Oriol Junqueras en el judici contra el procés; Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig; el de l’ex-vice-president del parlament Josep Costa, que també ha format part de l’equip legal del president Puigdemont; el de Jaume Alonso-Cuevillas, i el d’un altre advocat destacat de dirigents independentistes que resta en l’anonimat.
El precedent del cas Torrent
La primera vegada que es va saber que es feia servir Pegasus contra dirigents independentistes catalans fou l’estiu del 2020, quan una investigació de Citizen Lab publicada per The Guardian i El País va revelar que Roger Torrent havia estat espiat entre l’abril i el maig del 2019, quan era president del Parlament de Catalunya. Fou una de les víctimes d’intromissió al telèfon mòbil per una vulnerabilitat de WhatsApp que el programari espia va aprofitar per accedir al contingut de milers de dispositius a tot el món. Segons la mateixa investigació, també van ser intervinguts els mòbils del dirigent d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall; de l’ex-diputada de la CUP exiliada a Suïssa Anna Gabriel; de l’activista de l’ANC Jordi Domingo i del director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel Gutiérrez.
Miquel va fer-ho saber a la fiscalia belga, i Torrent i Maragall van presentar una querella al jutjat número 32 de Barcelona contra l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán, com a màxim responsable dels serveis secrets espanyols durant el 2019, quan els seus mòbils van ser intervinguts. La querella, admesa a tràmit, anava adreçada també als responsables de l’empresa NSO.
Ara per ara, no hi ha cap prova concloent sobre qui va fer ús de Pegasus contra els independentistes catalans. NSO sempre ha deixat clar que tan sols ven aquest programari a agències estatals o governamentals, en cap cas a usuaris privats. De manera que totes les mirades es van adreçar a l’estat espanyol i, concretament, als serveis secrets. Però la ministra de Defensa espanyola d’aleshores, Margarita Robles, de qui depenia el CNI, va negar que hi tinguessin res a veure. Torrent revelava en el seu llibre Pegasus (Ara Llibres, 2021) una conversa telefònica amb Robles, en què ella li va dir: “Fins on jo sé, no fou el CNI.”
Tot això malgrat que la revista Vice havia publicat el testimoni anònim d’un ex-treballador de NSO segons el qual l’estat espanyol havia estat un dels clients de la companyia, i concretament els seus serveis centrals d’intel·ligència. I afegia que Espanya havia estat el seu primer client europeu. Els serveis d’intel·ligència són uns dels organismes governamentals que en més estats han contractat el servei de Pegasus, però també ho poden fer serveis policíacs o la fiscalia. En el cas de l’estat espanyol, arran del cas de Roger Torrent, el Ministeri d’Interior, com a responsable de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, també va negar d’haver-hi tingut res a veure.
Milers d’afectats a tot el món
Amb la persecució contra l’independentisme, l’estat espanyol entrava en la llarga llista d’estats que han estat clients de NSO i que han fet servir Pegasus per espiar activistes pels drets humans, polítics opositors, periodistes, empresaris, diplomàtics, dirigents sindicals… Hi ha milers d’afectats en desenes de països de tot el món. Un dels països amb més números de telèfon afectats en la llista de 50.000 números que va revelar l’estiu passat el consorci de mitjans Forbidden Stories és Mèxic, amb més de 15.000 números de periodistes, polítics, dirigents sindicals i més crítics amb el govern. També n’hi ha un gran nombre al Llevant, incloent-hi Qatar, els Emirats Àrabs, Bahrain i el Iemen. S’han trobat molts números de periodistes de l’Índia, com ara el de Siddarth Varadarajan, fundador del diari The Wire, un dels mitjans que ha publicat la informació, i d’uns altres periodistes d’uns quants països, com ara Szabolcs Panyi, periodista d’investigació hongarès que també va publicar la filtració.
A més, The Guardian ha publicat que el govern de Viktor Orbán a Hongria va fer servir l’eina per apuntar com a objectius advocats, opositors polítics i periodistes. En declaracions a The Guardian, el govern hongarès ha negat qualsevol espionatge, però l’anàlisi del telèfon de Panyi ha mostrat que el va tenir infectat unes quantes vegades durant set mesos del 2019, sovint poc després d’haver demanat declaracions a autoritats del govern hongarès.
Les anàlisis d’Amnistia Internacional també han trobat proves que el programari es va instal·lar als telèfons mòbils de l’esposa i la xicota del periodista de The Washington Post Jamal Khaixoggi, assassinat a l’interior del consolat saudita a Istambul l’octubre del 2018 per un comando que havia viatjat expressament de l’Aràbia Saudita, suposadament amb la intenció de convèncer-lo de tornar al país, perquè vivia exiliat als Estats Units.
El funcionament del programari “maliciós”
El programari, anomenat “maliciós”, solament el poden comprar governs estatals o forces de seguretat. Aprofitant vulnerabilitats en els sistemes de seguretat del telèfon, s’hi introdueix per espiar-ne tot el contingut. Ho pot fer gràcies a una trucada que ni tan sols ha de ser resposta –de vegades no s’arriba a rebre–, amb un enllaç enviat per SMS, amb un correu electrònic o amb mecanismes semblants. La tècnica més habitual és enviar a l’objectiu un missatge emmascarat per a persuadir-lo de confiar-hi i que cliqui l’enllaç que li han enviat.
Una volta dins el dispositiu, Pegasus té capacitat no únicament d’accedir a l’aplicació mitjançant la qual s’activa, sinó també d’activar-ne secretament el micròfon i la càmera, o d’accedir als arxius, més aplicacions i xarxes socials. Quan ha començat el procés d’espionatge, el servidor va enviant als clients el recull d’informació.
