09.02.2025 - 21:40
Lluny de l’atenció mediàtica, les comarques de l’interior del País Valencià també continuen recuperant-se, més a poc a poc que no voldrien, dels estralls de la gota freda del 29 d’octubre. A Hortunas, una pedania de Requena (Plana d’Utiel-Requena) de només quaranta habitants, la crescuda del riu Magre va devorar cases senceres, va tombar ponts i va eixamplar el llit fins a tocar el poble. Els veïns afectats encara no han rebut les ajudes i la carretera que uneix l’aldea –com s’hi refereixen els habitants– amb Iàtova (Foia de Bunyol) encara és tallada. L’amo de l’únic bar, que avui és tancat, ens diu per telèfon que “ací encara no ha vingut ningú”. Una frase que sonava molt els primers dies, a tot arreu, i que tres mesos i escaig després encara sona en aquest xicotet indret del país.
El silenci dels carrers només el trenquen els operaris que hi treballen i tres dones majors, a la plaça, que comenten curioses la presència d’un parell de periodistes que, casualment, hem coincidit avui en aquest racó. Una casa inclinada vora el riu que recorda a la torre de Pisa és, ara com ara, la imatge més destacada d’Hortunas. Quan ens acostem a l’enorme domini del Magre, el morro d’una furgoneta que ix d’una de les cases –que miraculosament encara està dreta– ens revela que deu haver-hi vida a dins. Una tos seca ho confirma. José Luján ens obri les portes de sa casa i ens conta com va viure aquell dia. Perquè allà, a l’interior, a la Plana d’Utiel-Requena, era ben de dia, i no de nit, quan el riu s’ho va menjar tot. Mentrestant, alguns dinaven.
