Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La proclama va formar part de l’al·legat de Jordi Cuixart que va tancar el judici de la vergonya. Us en recordeu? Se’l jutjava, al costat de l’altre Jordi, acusats tots dos d’uns suposats fets del 20 de setembre —suposats, sí, perquè el relat imaginari en base al qual se’ls jutjava i se’ls condemnarà no té gaire cap contacte amb allò que sí que s’esdevingué, que ho sabem, que la majoria hi érem o ho vam veure en viu, en directe—; però, en realitat, aquest només ha estat el pretext per escarnir-los, a ells tant com al vicepresident i els consellers i la presidenta del Parlament, pel Primer d’Octubre. I això vol dir, al capdavall, que se’ls va processar, simplement, per poder-los penjar el mort d’haver fet possible que el projecte independentista gairebé consumés el pas del somni utòpic a la concreció històrica.

En aquest context, i amb un somriure i sense tremolor a la veu, Cuixart va proclamar que ho tornarem a fer. Però, què tornarem a fer? La força de la proclama no és en la seva ambigüitat, però sí que l’ambigüitat li pot llevar força. Perquè pot ser que els desconfiats ens preguntin, i també que nosaltres mateixos, cansats, ens preguntem, què és el que hem de tornar a fer. El mateix que vam fer la tardor del 2017, i amb els mateixos errors? El que, segons el relat dels mal intencionats, va fracassar i ens va dur, també segons ells, a la derrota? Doncs, què tornarem a fer?

Ho tornarem a fer, va dir Cuixart. I jo, com tants d’altres, dic, diem, que sí, que ho tornarem a fer. Que hi tornarem a ser. I que ens plantarem. Que cridarem públicament què volem i farem tot el que estigui al nostre abast per aconseguir-ho. Ho tornarem a fer. Tornarem a fer el Primer d’Octubre. I en farem tants com sigui necessari. I què volem dir, amb això? Perquè, què va ser el Primer d’Octubre? Doncs un dels actes de desobediència civil i d’afirmació col·lectiva més importants que podem recordar. I exitosos.

Ho tornarem a fer, diem. I quan ho diem ens comprometem a tornar a desobeir. Ens comprometem a lluitar, de debò i sense excuses de mal pagador, per la llibertat i per la democràcia. I, en el nostre cas, això vol dir que ens comprometem a no deixar de defensar el nostre projecte. La independència del nostre país. La república catalana. Un projecte legítim per més que no càpiga en l’ordenament legal actual. Un projecte tan legítim com el que més. I ho és tant que, ni que les vies legals no permetin avançar-hi, quan l’hàgim guanyat es reconeixerà la legitimitat d’haver-ho fet per la via que sigui que ens hi hagi dut. Que, a més, segur que en el nostre cas, per part nostra vull dir, haurà estat pacífica i democràtica.

Ho tornarem a fer. I això també vol dir que aquest Onze de Setembre tornarem a omplir els carrers contra tots aquests auguris del mes d’agost, contra qualsevol intent d’instrumentalitzar la demostració de força que farem, ja sigui per part dels adversaris o dels amics descoratjats. Ho tornarem a fer. L’Onze de Setembre tornarem a omplir els carrers de Barcelona. Gràcies a l’Assemblea i també malgrat l’Assemblea, gràcies a Òmnium i gràcies als partits, i malgrat, sobretot, malgrat els partits i les picabaralles entre les múltiples faccions que ens esmicolen.

Ho tornarem a fer perquè som vius. Perquè el Primer d’Octubre vam tastar la llibertat. Raimon hi va posar, ja fa tants anys, sense saber-ho i segurament sense voler-ho, les paraules que ara ens expliquen: aquell dia, i els següents, per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure. Qui ha tastat la llibertat no es resigna així com així a perdre-la, per més desorientat que es pugui sentir tot fent camí per assolir-la plenament.

Ho tornarem a fer. Tornarem a desobeir tantes vegades com faci falta. Individualment i col·lectivament. En privat o en públic. Per simple convicció personal o en el marc d’una estratègia col·lectiva. Per convicció personal mentre no hi hagi estratègia. Construint l’estratègia, si cal personalment, mentre el qui s’ha guanyat el lideratge i la nostra confiança no es decideixi a fer d’una vegada, com ho esperem, el pas endavant.

Ho tornarem a fer. Perquè som aquí, a casa, als carrers i les places dels pobles i les ciutats on hem nascut, on ens han acollit, on ens hem fet, on volem viure com volem i tirar endavant els nostres projectes, lliures. Ho tornarem a fer, digui el que digui la llei, diguin el que diguin els jutges i els bruixots. Ho tornarem a fer perquè de raons no ens en falten. I raó, tampoc.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.