11.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.05.2024 - 21:43
Bloomberg · Simone Iglesias and Travis Waldron
Quan el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va sobrevolar les inundacions que han submergit la part sud del país, no va veure solament la devastació que ha deixat almenys cent morts i cent seixanta mil desplaçats, sinó un moment decisiu per a la seva presidència.
Juntament amb la destrucció, els desastres naturals com el diluvi rècord que ha devastat l’estat de Rio Grande do Sul tenen un gran poder per a remodelar la política d’una nació. El 2005, la resposta lenta de George W. Bush a l’huracà Katrina als Estats Units va minvar encara més la seva imatge, que ja era en declivi, i va causar una davallada de dos dígits en les percepcions de la seva capacitat per a gestionar una crisi. Les reaccions positives a la gestió de l’huracà Sandy per part de Barack Obama el 2012, en canvi, van donar un impuls a les enquestes molt necessari just abans d’unes eleccions que el demòcrata va guanyar.
Segons els assessors més pròxims, Lula és molt conscient de la potència de les crisis sobtades. Fa dos anys, va aprofitar la ira popular per la gestió de la pandèmia de la covid-19 de Jair Bolsonaro per obtenir una victòria ajustada a la contesa presidencial del Brasil. Ara s’enfronta a una catàstrofe pròpia, una que podria ajudar-lo a frenar la caiguda de popularitat o alimentar sentiments com més va més dolents sobre la trajectòria del país i portar-lo a una espiral de què, igual que Bush, potser no es deslliurarà mai.
“Aquest és el moment Katrina del govern”, diu Thomas Traumann, un consultor de comunicació amb seu a Rio de Janeiro. “Per al terç de la població que odia Lula, tot el que faci serà dolent o insuficient. Però hi ha un terç que observa la resposta del govern. I la negligència de Bolsonaro amb la pandèmia és molt present a la ment dels brasilers.”
La tragèdia ha absorbit el govern de Lula d’ençà que va viatjar a Rio Grande do Sul al costat de membres més destacats del seu gabinet i dirigents clau del congrés durant el cap de setmana, i així va desviar l’atenció de l’agenda que té el govern al congrés, la presidència del G-20 i la planificació per a l’organització de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic l’any vinent.
El viatge organitzat precipitadament tenia d’objectiu unir els diferents òrgans del govern que s’havien barallat públicament sobre plans fiscals i més mesures legislatives, de manera que poguessin donar ajuda a la regió de seguida, segons tres funcionaris sabedors de la planificació interna. Dilluns a la tarda, Lula va signar un decret per eximir l’ajuda d’emergència de les normes fiscals del 2024, i va donar via lliure al seu equip econòmic –encapçalat pel ministre d’Economia, Fernando Haddad, i la ministra de Planificació, Simone Tebet– per dissenyar mesures d’ajuda específiques. El govern actualment té previst d’estendre crèdit barat, desgravació fiscal i ajuda financera per a reconstruir habitatges i negocis, va explicar Tebet a Bloomberg News dimarts. També enllesteixen una proposta per a oferir un endarreriment del deute a l’estat de Rio Grande do Sul per atendre les necessitats de reconstrucció de carreteres i infrastructures.
Lula, amb una filosofia basada en la idea que el govern hauria de fer més per proveir el seu poble, pressiona per evitar la percepció que ha fet curt en la crisi: ha advertit als seus ministres dels conflictes interns i els ha dit que donessin una resposta de què es poguessin enorgullir en el futur, segons fonts sabedores que han demanat de restar en l’anonimat per parlar d’assumptes interns.
També ha ordenat al seu equip que no s’enfrontin als adversaris polítics i que prioritzin les solucions, independentment de qui vinguin. La tragèdia ha envoltat Rio Grande do Sul en un moment en què la fe dels brasilers en la capacitat de Lula per a fer-hi front sembla disminuir: la seva aprovació ha baixat de deu punts fins al 50% d’ençà de l’agost, segons una enquesta de Quaest publicada dimecres. La desaprovació ha augmentat dotze punts, fins al 47%, en el mateix període.
La magnitud completa de la crisi no se sabrà fins després d’haver retirat l’aigua, tot i que pot tenir efectes inflacionistes i econòmics notables que s’estenguin més enllà de les àrees afectades. Rio Grande do Sul és una important regió agrícola que representa aproximadament el 6,5% del PIB del Brasil. També és impossible de saber encara, segons que va dir Lula el dilluns, quanta ajuda requerirà finalment la crisi.
Però el govern s’enfronta a desafiaments més immediats que la reconstrucció. Aquesta setmana és previst que baixi la temperatura i que plogui més, i això pot empitjorar la situació i complicar els esforços de rescat, quan encara hi ha 130 desapareguts, 67.000 refugiats i el nombre de víctimes mortals augmenta cada dia. Aproximadament 500.000 persones encara no tenen electricitat, i un nombre igual no tenen accés a aigua potable.
La tragèdia, no obstant això, també pot ajudar a reorientar un president que ha dividit l’atenció entre una agenda internacional ambiciosa i un seguit d’iniciatives nacionals, moltes de les quals han causat baralles internes al seu gabinet i lluites prolongades amb el congrés que han paralitzat el govern. Les inundacions han reunit moltes de les causes centrals del mandat de Lula –la fam i l’assistència social, les qüestions ambientals i el canvi climàtic– en un sol punt d’atenció. I, de la mateixa manera que l’intent d’insurrecció del 8 de gener de 2023 contra el seu govern, també li han donat l’oportunitat de dissenyar una resposta unificada a la crisi que pot ajudar l’administració a sortir de l’actual “letargia”, explica Traumann.
Els mercats han expressat algunes preocupacions sobre el nivell de despesa que finalment poden requerir les inundacions, tot i que el decret de Lula ha ajudat a calmar els temors inicials sobre un paquet comparable amb la resposta a la pandèmia al Brasil. Després de setmanes de debats intensos sobre els objectius fiscals, els ingressos i la possible necessitat de reduir la despesa, les inundacions han tornat la conversa a la responsabilitat del govern d’ajudar la gent –un canvi que va beneficiar Obama fa una dècada, i que posa el progressista Lula en un terreny molt més còmode.
“No puc permetre que el sistema financer cada dia solament miri el dèficit fiscal i no miri el dèficit social”, va dir durant una entrevista de ràdio dimarts, després d’haver viatjat a la regió. “Mireu la gent que no té feina, que dorm al carrer, que passa fam. Deixeu de mirar només les vostres butxaques, deixeu de mirar només el vostre compte bancari, i mireu la gent.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
