Netejar vint-i-una habitacions, fer vuitanta llits i empènyer un carretó de més de cent quilos durant hores. Aquesta és la rutina diària de Milagros Carreño, que, com a portaveu del col·lectiu Kellys d’Eivissa i Formentera, lluita per millorar les condicions laborals de les cambreres de pisos i netejadores d’hotel de la zona, que han fet vaga aquest cap de setmana.

Milagros Carreño, portaveu del col·lectiu Kellys d’Eivissa i Formentera.

Carreño, de cinquanta-quatre anys, és una sevillana que va traslladar-se a Palma fa trenta anys. Com que no trobava feina, va acceptar de treballar com a cambrera de pisos en hotels d’Eivissa, i de llavors ençà no ha canviat de feina, malgrat que assegura que les condicions han empitjorat notablement en tot aquest temps. ‘Vaig començar fent setze habitacions al dia i ara en faig vint-i-una’, explica.

A més del nombre diari de cambres, aquests últims anys també ha augmentat la quantitat i varietat de les tasques. La modernització dels hotels ha fet que les cambreres de pisos i netejadores s’hagin d’encarregar de moltes feines que abans no feien: ‘Abans no hi havia mampares, no hi havia fundes nòrdiques, no hi havia mil i un coixins als quals cal canviar la funda tot sovint… A més, tot ens ho carreguen a nosaltres: les teteres, el sucre, la llet, omplir el minibar… Són coses que haurien de fer uns altres treballadors, igual com escombrar el vestíbul de l’hotel i la terrassa.’

Una feina amb conseqüències per a la salut

La feina de les cambreres de pisos i netejadores és clarament perjudicial per a la salut. L’informe ‘Els teus drets, la millor medicina’, elaborat per CCOO, calculava que el 70% d’aquestes treballadores es medica per a tractar-se del dolor i el 22% pren psicofàrmacs com ara ansiolítics, relaxants musculars o antidepressius. Moltes tenen lesions a les cervicals o al canal carpià, hèrnia discal o dolor lumbar, a més d’estrès i depressió. I és que fer més de vint cambres cada dia implica doblegar l’esquena, carregar pes, empènyer el matalàs, moure mobles i fer gests bruscs una vegada i una altra. ‘Tot això és molt d’esforç’, recorda Carreño, que té ciàtica i mal a les cervicals. ‘El pitjor problema és als canells. Moltes companyes han hagut de ser operades i tenen les mans inservibles. És una pena que, per un sou, acabis que no puguis fer les coses del dia a dia.’

Les mans d’una cambrera de pisos jubilada que va treballar en hotels durant quaranta anys.

Les kellys, a més, s’exposen cada dia a la inhalació de productes perjudicials per a la salut, que augmenta segons el nombre d’habitacions assignades. ‘És una feina perillosa encara que no ens ho reconeguin. Tractem amb molta brutícia i líquids que són tòxics. Moltes companyes tenen asma i l’estómac afectat d’inhalar-los diàriament.’ És per tot això que reclamen d’incloure les malalties derivades de la seva feina en el quadre de patologies professionals.

No tanta càrrega de feina i jubilació anticipada

L’acumulació de feina i les conseqüències per a la salut han determinat les principals reivindicacions de les cambreres de pisos i netejadores en la vaga d’Eivissa i Formentera: una reducció de la càrrega de feina –amb una ampliació de plantilla– i el dret de jubilació anticipada. ‘En aquesta feina és impossible que arribis a treballar fins a seixanta-set anys, aixecant vuitanta llits diaris i tirant un carretó que pesa cent quilos’, explica la portaveu.

Alguns altres col·lectius del país, com el de Barcelona, demanen augments salarials, perquè el sou d’algunes treballadores no supera els 750 euros. Però aquesta no és la principal reivindicació de les treballadores d’Eivissa i Formentera, que, en canvi, sí que denuncien que no els paguin les hores extra: ‘Paguen la quantitat estipulada, però estalvien molts diners en les hores extra. Molts hotels encara no compleixen l’obligació de fitxar i en alguns altres les dones fitxen omplint un paper. Hi ha molt de frau perquè les treballadores tenen por de perdre la feina. Algunes han de fer tantes habitacions que a l’hora de plegar no han acabat; aleshores, fitxen i tornen a pujar per a acabar la feina. Les treballadores han de tenir el valor de començar a denunciar aquestes coses.’

Però Carreño denuncia que els sous també són baixos a Eivissa i Formentera tenint en compte el nivell de vida a les Illes, i que les cadenes de luxe no són cap excepció pel que fa al volum de feina: ‘Els hotels de cinc estrelles no haurien de tenir tantes habitacions per poder oferir un servei millor al client, però no és així. Tinc companyes treballant en hotels de luxe que fan vint-i-cinc habitacions diàries’, explica. ‘Volen donar la imatge que Eivissa és l’illa del luxe. I sí, n’hi ha molt, però també molta precarietat. Tots els treballadors del sector de l’hostaleria tenim condicions precàries, també els cambrers de bar, els cuiners…’ Recorda també que s’abusa dels contractes temporals. ‘La temporada aquí dura sis mesos, però fan contractes de dos perquè d’aquesta manera espanten els treballadors, que veuen que si no fan tot allò que els exigeixen seran acomiadats.’ A més, Carreño explica que, fins i tot quan no hi ha tants turistes, les cambreres de pisos i netejadores van escanyades tota la jornada laboral perquè, en comptes de disminuir la càrrega de feina, es donen dies lliures a algunes treballadores. ‘Ens exploten del principi de temporada fins al final’, assegura.

Només amb el suport de la CGT

La vaga de les kellys d’Eivissa i Formentera només ha rebut el suport sindical de la CGT. Carreño denuncia la manca d’implicació dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO. ‘Han volgut fer veure que tot va bé –explica–. Diuen que la culpa és dels treballadors per no reivindicar els seus drets davant els supervisors, però una cambrera de pisos no pot demanar de fer menys hores a la supervisora perquè li caurà una esbroncada de por i li acabaran amargant la vida des de dalt’, lamenta. ‘Però ara començarem a fer això. Els hotels que coaccionin les dones seran denunciats.’

El col·lectiu de kellys també denuncia un cert tracte vexatori, masclista i de desconfiança. Carreño diu que és força generalitzat, en molts hotels, i difícil d’encarar tenint en compte la vulnerabilitat econòmica de moltes treballadores. ‘En un dels piquets de dissabte, un hotel de cinc estrelles coaccionava les dones que volien baixar a reunir-se amb nosaltres. Una supervisora no deixava sortir una treballadora que plorava. Els empresaris donen tot el poder als directors, supervisors… i gairebé sempre hi posen gent insensible, sense humanitat.’ Un exemple: en algun cas s’ha demanat a les treballadores d’ensenyar la seva bossa quan s’acaba la jornada laboral per comprovar que no hagin robat res.

Amb tot, consideren que una implicació més gran de sindicats i administracions podria evitar moltes d’aquestes situacions, com també les irregularitats: ‘A una cambrera de pisos li donen un contracte de netejadora i li fan netejar habitacions. Això és il·legal, però ho fa perquè necessita la feina per a viure’, denuncia Carreño. És per això que demanen més inspeccions: ‘Hi ha companyes que en trenta anys no han vist mai cap inspecció de feina al seu hotel. El govern n’hauria de fer més, i sense avisar.’

Una lluita en clau de gènere

La portaveu de Kellys d’Eivissa i Formentera contrasta la manca d’implicació d’alguns sindicats amb el gran suport que els han donat els col·lectius feministes. Perquè aquesta lluita té molt a veure amb fenòmens que el feminisme denuncia, com ara la feminització de la pobresa, la doble jornada –moltes han de carregar també gran part de les feines de casa– i la precarietat i el menysteniment cap a les anomenades pink collar workers, les treballadores d’àmbits tradicionalment associats a dones. El col·lectiu de les kellys és molt majoritàriament femení, però no és en una situació vulnerable només per una qüestió de gènere i econòmica. Moltes d’aquestes treballadores són estrangeres i això sovint agreuja el problema. ‘A una companya que ve de Romania li saltaven les llàgrimes dient que ella no podia fer res perquè era vulnerable. Plorava quan li dèiem que tant se valia el seu origen, que som dones i que ens donarem suport les unes a les altres.’ Carreño creu que el suport mutu i la persistència han estat clau per a fer d’aquesta vaga un punt d’inflexió en la lluita arreu del país. ‘Per moltes raons, és molt difícil que les dones ens unim, però ara hem dit prou.’

Segons la CGT, la vaga d’aquest cap de setmana ha tingut un seguiment d’un 33%, amb dues mil treballadores. Aquestes dades han estat molt ben valorades, tenint en compte que és la primera vaga de cambreres de pisos al país després de trenta anys. Carreño explica que han obert una caixa de resistència per a les treballadores que puguin tenir dificultats econòmiques per haver-la feta: ‘Tinc una companya estrangera que viu en una furgoneta i s’ha de dutxar a la platja, però així i tot ha fet la vaga. A mi m’ha colpit. Això és tenir dignitat i estimar-se molt.’

En un piquet d’aquest cap de setmana, un turista va agredir una treballadora en vaga, però Carreño diu que aquest incident va ser excepcional i que els turistes les solen tractar bé. Malgrat que creu que la responsabilitat de canviar la seva situació la té la patronal, els sindicats i l’administració, diu que els clients dels hotels també poden ajudar-les: ‘Jo poques vegades vaig de vacances a un hotel, però d’ara endavant demanaré quantes habitacions diàries fa la cambrera.’

Protestes de les ‘kellys’ a Eivissa per a demanar millors condicions laborals 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb