Helium, la xarxa del poble alternativa a les empreses de telecomunicacions

  • Tot aprofitant la tecnologia de les criptomonedes, vol atacar el nucli del sector de les telecomunicacions i crear una xarxa en què els usuaris prenguin les decisions i es reparteixin els guanys

VilaWeb
Marc Belzunces
15.01.2022 - 21:50
Actualització: 16.01.2022 - 10:39

El bitcoin és conegut pels guanys econòmics que ha causat a molta gent. Malgrat això, la criptomoneda de referència va ser possible gràcies a tot un seguit de desenvolupaments tecnològics innovadors. El bitcoin, i la cadena de blocs, és l’única xarxa informàtica que mai no s’ha pogut trencar. Per primera vegada, aconsegueix que un bé digital no es pugui copiar. Permet de prendre decisions descentralitzades sense que ningú no pugui prendre’n el control. Les potencialitats d’aquesta nova tecnologia són enormes, i es pensen diverses aplicacions més enllà de les criptomonedes. Fa uns dies, a VilaWeb us parlàvem del Web3 i de les finances descentralitzades. Però hi ha un altre sector en què la tecnologia bitcoin ja s’aplica i funciona. Fins i tot és present al nostre país. Parlem d’Helium, una nova xarxa de telecomunicacions adreçada a la internet de les coses i que recentment ha anunciat que també oferirà connectivitat 5G. Autoanomenada “la xarxa del poble”, segueix els mateixos principis de descentralització i cogovernança de la resta d’iniciatives basades en la cadena de blocs. Helium vol treure la comercialització de la infrastructura d’internet de les mans de les grans companyies de telecomunicacions i posar-la en mans dels usuaris. Tot seguit, us n’expliquem els detalls i com formar-ne part.

El model actual serveix per a la internet de les coses?

Fa molts anys que es parla de la internet de les coses –IoT, per Internet of things, en anglès. Internet va ser concebuda originàriament per a connectar ordinadors, siguin grans servidors, siguin ordinadors personals. Posteriorment, es va ampliar als mòbils. I últimament ja s’hi connecten cotxes, motos i rellotges, entre més aparells. A poc a poc, tota mena de dispositius s’aniran connectant a internet per oferir més possibilitats i serveis. De saber en tot moment on tenim el cotxe o la moto aparcada –o si ens l’han robada– a controlar els més petits de la casa o les mascotes. O potser ens agrada la meteorologia i volem tenir-hi sensors ambientals connectats per a accedir còmodament a les seves dades de qualsevol lloc estant i veure’n l’evolució temporal. O bé podem optar per connectar dispositius de salut (pressió arterial, batecs del cor…) perquè traspassin les dades al nostre mòbil o ordinador automàticament; també la nostra nevera o, tal com deia aquell, fins i tot la torradora.

Alguns experts calculen que en els cinc anys vinents podria haver-hi 75.000 milions de dispositius IoT arreu del planeta. Tots necessitaran connexió a internet. Aquí rau una dificultat que mostra que, tal com és pensada internet actualment, no ens serveix: com paguem totes aquestes connexions? Amb l’ordinador, vam pagar la connexió de casa, que no és pas barata. Quan els mòbils van disposar de connexió, vam haver de contractar-ne una segona, fent pujar encara més la factura total de les telecomunicacions. I ara, els fabricants de cotxes i motos volen que paguem més perquè estiguin connectats. Haver de pagar una connexió per a cada dispositiu no és una opció gens econòmica tal com funciona el mercat de telecomunicacions actual. Si volem fer realitat la internet de les coses, segurament caldrà canviar de model. I el model desenvolupat a les criptomonedes ens pot ajudar o, si més no, això pensen els creadors d’Helium.

La xarxa del poble i una nova economia de telecomunicacions sense fils

Helium va néixer el 2013 a San Francisco amb l’objectiu de fer del món un lloc més connectat gràcies a una xarxa sense fils mundial i present a tot arreu. Es basa, d’ençà que va començar, en eines lliures, del programari a la possibilitat que els usuaris es puguin fer els dispositius ells mateixos. Amb la incorporació de la tecnologia de cadenes de blocs, permet un model de propietat descentralitzada en què tots els usuaris tenen el mateix pes, prenen les decisions igualitàriament i es reparteixen els guanys entre tots. Cal tenir clara una diferència important: d’entrada, no vol competir directament amb la internet tradicional. El seu propòsit és poder connectar-hi dispositius que originin molt poc trànsit de dades i requereixin una amplada de banda molt baixa, de pocs bytes.

La xarxa Helium ja és als Països Catalans, tal com mostren els punts verds al seu mapa de cobertura.

Si els dispositius fan servir molt poca amplada de banda perquè es connecten a internet molt poc i creen molt poques dades, no està justificat de pagar per una targeta SIM nova i un contracte 4G o 5G de dades, si més no als preus actuals. La xarxa Helium pretén de cobrir aquest forat i ofereix connectivitat de baixa velocitat a uns preus més baixos que no els de les connexions de les companyies de telecomunicacions. Podem calcular quan ens costaria la connexió amb Helium al seu web. En general, el preu és d’un dòlar per cada 2,4 megabytes. Per això s’adreça a dispositius –com ara sensors– que emeten molt poques dades, moment en què aquest preu és comparativament més barat que una connexió estàndard. Tanmateix, hi ha aparells que n’emeten més, i aleshores pot sortir més a compte de contractar una connexió estàndard. Ara per ara és més aviat un complement de les connexions tradicionals, però a la llarga també vol competir-hi. Per aquest motiu, i atès que el model funciona per a les connexions de baix volum de dades, Helium ha anunciat fa poc que entrarà a competir, de moment solament als EUA, al mercat 5G. En aquest cas, sí que representaria una disrupció completa del sistema de telecomunicacions actuals, atès que permetria de fer una navegació normal, fer trucades, mirar la televisió, etc.

Encara que segurament molts dels lectors no n’hagin sentit a parlar, Helium –en la versió de banda ampla baixa– és a gairebé 37.000 ciutats de 159 països del món, amb més de 477.000 punts de connexió sense fils, i ha crescut a un ritme de 75.000 punts nous aquest darrer mes. Fins i tot, si consultem el mapa de cobertura, veurem que és al nostre país. Barcelona és la ciutat capdavantera als Països Catalans, i és a la posició 113 de ciutats del món, amb 433 punts de connexió. La segueixen el conjunt de les Illes, a la posició 168 i 326 punts, Palma –posició 195 i 288 punts– i València –329 i 165, respectivament. El rànquing mundial l’encapçala Los Angeles, amb més de 6.000 punts de connexió, seguit de Londres (4.200), Toronto (3.300) i Berlín (2.800). El top 100 és dominat per ciutats dels EUA i la Xina. També hi destaquen els Països Baixos, el Regne Unit, Portugal, Flandes i Europa de l’est. El nostre país, en canvi, comparativament no hi destaca. Helium és una iniciativa mundial present arreu que sembla que comença a agafar velocitat de creuer. Tal com veurem tot seguit, els incentius econòmics són un dels principals causants d’aquest fort creixement.

El funcionament d’Helium i com guanyar-hi diners

La xarxa Helium es basa en punts de connexió wifi de llarg abast i baixa velocitat que segueixen el protocol LoRaWAN. Aquest protocol és important perquè tan sols podrem connectar-hi dispositius compatibles. El web d’Helium enllaça a uns quants fabricants de punts de connexió. En general, en podem trobar a partir de 300 dòlars. Tanmateix, els usuaris poden fer-ne un comprant-ne les parts i muntant-les ells mateixos, o fins i tot fent servir el conegut Raspberry Pi, l’ordinador ultrabarat –de fet, molts models comercialitzats l’incorporen internament. El punt d’Helium l’haurem de connectar al nostre encaminador (router) perquè accedeixi a la internet general gràcies a la nostra connexió estàndard, sigui per cable o per wifi. A primer cop d’ull pot semblar que solament posem una mena d’antena l’encaminador tradicional. Però la primera diferència és que el punt de connexió d’Helium té un abast de quilòmetres al seu voltant, mentre que el wifi tradicional té pocs metres de cobertura. A més, s’hi poden connectar milers de dispositius, mentre que el wifi tradicional tan sols en permet uns quants.

Tothom pot adquirir o fer-se un punt de connexió wifi d’Helium i començar a tenir ingressos.

Així i tot, la diferència més important és que els punts de connexió d’Helium minen criptomoneda seguint els mateixos principis i fonaments que amb el bitcoin. Fa servir una moneda específica, l’HNT. Per minar fa ús d’un nou algorisme conegut com a prova de connexió (PoC, en anglès), que fa competir tots els punts de connexió per verificar que són reals i són on diuen que són i, a canvi, el guanyador s’emporta criptomonedes. El març passat, alguns usuaris deien que rebien fàcilment 5 HNT al dia. En aquell moment, cotitzaven a 9 dòlars, per tant, assolien guanys de 45 dòlars diaris, 1.350 dòlars mensuals. Imports que compensaven ràpidament el cost d’adquisició dels punts de connexió. Cal tenir en compte que, en el moment d’escriure aquestes línies, l’HNT cotitza a 35 dòlars, gairebé 4 vegades més. Justament aquí rau l’incentiu més important per a fer créixer la xarxa Helium: podem adquirir més punts de connexió per a poder minar més HNT. L’incentiu de guany econòmic personal –o col·lectiu i empresarial, si ho fem agrupats– fa créixer la cobertura de la xarxa de manera descentralitzada i autònoma.

Així com amb bitcoin, hem de tenir en compte que a mesura que en creixi la xarxa, més difícil serà d’aconseguir un HNT, perquè, a més de més minadors, la quantitat de moneda produïda va baixant. Si fa uns mesos se’n minaven 5 milions mensuals, d’ençà de l’agost passat la quantitat ha baixat a la meitat, 2,5 milions, i tornarà a baixar de meitat en meitat en el futur. De criptomonedes HNT se’n minaran 223 milions, seguint els principis generals de tota criptomoneda –un nombre predefinit d’unitats. Minar no és l’única manera d’obtenir HNT: també se’n reben quan es transmeten dades. Com més dades transmetem, més ingressos tindrem. Tanmateix, també consumim crèdits de dades per aquesta transferència. Els crèdits de dades tenen un valor fix i es creen cremant HNT, cosa que redueix el subministrament de moneda HNT per arribar a un equilibri entre la quantitat minada i la consumida en la transferència de dades. Malgrat això, cal considerar que sempre hi haurà usuaris que tan sols compraran crèdits per als seus dispositius i acabaran repartits per tots els punts de connexió d’aquells usuaris que hagin decidit de tenir-ne. És a dir, els guanys es reparteixen de manera descentralitzada entre tots els membres de la xarxa, sense cap autoritat central, que participen igualitàriament en els processos de votació per a fer avançar la xarxa. Així com amb el bitcoin.

Però, com podem connectar-hi dispositius? Primer de tot, hem d’adquirir sensors que hi siguin compatibles, que segueixin el protocol LoRaWAN. Tot seguit, hem de donar d’alta el dispositiu a la consola del nostre compte d’Helium o, si som d’un perfil més tècnic, podem fer-ne servir la versió de programari lliure. Finalment, podrem analitzar les dades del dispositiu a la nostra plataforma IoT preferida, o en una de les que ens proposa Helium. Per a pagar per la nostra connexió, haurem d’adquirir HNT i comprar crèdits de dades, que els nostres dispositius aniran consumint.

Quin futur té?

Helium no és la primera xarxa de telecomunicacions col·laborativa. Al nostre país cal destacar guifi.net, una història d’èxit seguint la filosofia del programari lliure i que actualment compta amb 37.000 nodes operatius. En la banda dels fracassos, si més no en relació amb els objectius originals, cal destacar la companyia FON, que volia permetre als usuaris de compartir el seu wifi i obtenir guanys a canvi. Però Helium va molt més enllà d’aquests dos exemples, i vol atacar les arrels de l’statu quo en el sector de les telecomunicacions per posar-la en mans dels usuaris. Tal com hem vist, qualsevol pot adquirir els punts de connexió –o fer-se’ls– i connectar-los a la xarxa sense haver de demanar permís a ningú, seguint els principis del programari lliure. I igual d’important, els participants aconsegueixen guanys econòmics directament, sense intermediaris, en un model completament descentralitzat, sense que ningú no pugui controlar la xarxa.

Helium té planificat de començar a oferir connectivitat 5G amb el mateix model.

Tanmateix, encara presenta molts interrogants. Per una banda, de moment tan sols es limita a la internet de les coses, que molt pocs usuaris fan servir, solament els perfils més tècnics. L’amplada de banda baixa tampoc no amenaça les connexions normals, que continuarem necessitant. Helium no permet de navegar per internet tal com fem diàriament. Amb l’arribada de la versió 5G pot canviar, però caldrà veure’n les tarifes. De moment, se sap que els primers punts de connexió 5G se situen entre 1.000 dòlars i 2.000, molt lluny dels 300 que costen els tradicionals, i una quantitat prou important per a allunyar-la del “poble”, tal com s’autoanomena la xarxa. Més incògnites són la quantitat d’energia que consumirà si se n’expandeix l’ús, un inconvenient molt greu amb el bitcoin i les tecnologies basades en la cadena de blocs en general. Un dels altres maldecaps és que tècnicament és complicat de cara a un usuari d’internet típic, que senzillament vol pagar i tenir connexió sense haver de fer configuracions ni instal·lacions complicades. També caldrà veure com evoluciona el grau de cobertura, especialment si la volem fer servir en vehicles fora de les ciutats. I sense oblidar que, ara per ara, necessita estar connectada a la xarxa de telecomunicacions tradicional –fibra o ADSL.

Tot i aquests inconvenients i incògnites, una de les grans virtuts d’Helium és que aplica la tecnologia de cadena de blocs d’una manera concreta i fàcilment comprensible per a tothom: tenir connexió a internet. Si aconsegueix reeixir, podria canviar les regles de funcionament d’un sector econòmic tan important com el de les telecomunicacions i permetre que els ingressos es puguin repartir entre tots els participants de la xarxa. Amb els usuaris, les poblacions i els països decidint d’ampliar autònomament i progressivament els punts de connexió d’acord amb les seves necessitats. Sense oblidar que podrien sorgir xarxes similars i paral·leles seguint aquests mateixos principis, tal com ja ha passat amb les criptomonedes sorgides a partir del bitcoin.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any