30.12.2016 - 12:31
|
Actualització: 30.12.2016 - 12:33
Dia sí, dia també, veiem que aquesta llarga novel·la que és el procés es consumeix a un ritme vertiginós. Sense anar més lluny, aquesta setmana el regidor de la CUP Joan Coma ha estat víctima de la judicialització de la política. I ahir Junts pel Sí i la CUP van arribar a un acord polític general sobre el contingut la llei fundacional de la república catalana. Són els últims capítols d’un any que ha estat frenètic i que començava amb el pas enrere d’Artur Mas. Entremig, el refús del pressupost, una qüestió de confiança i el referèndum a l’horitzó. I acaba amb la llei de transitorietat jurídica, la rampa de sortida del 2017. Per a fer balanç de l’any i analitzar el vinent hem parlat amb cinc persones avesades a teoritzar sobre el moment polític que viu Catalunya, cadascuna amb una visió diferent, però amb algunes similituds. Heus ací les respostes d’Hèctor López Bofill.
—Quin balanç en feu, del 2016? S’ha avançat o s’ha reculat? Per què?
—No hem avançat perquè d’alguna manera s’ha posat en qüestió el full de ruta cap a la independència amb què Junts pel Sí es va presentar a les eleccions del 27-S. Llavors, som on érem. Fins i tot diria que en essència som en una fase anterior.
Amb el 9 de novembre del 2014 es constata que no es pot fer un referèndum sobre la independència dins el marc de l’estat espanyol, es plantegen unes eleccions plebiscitàries en què s’estableix un full de ruta claríssimament unilateral, rupturista i que pivota entorn d’una declaració d’independència, encara que no en diguin declaració. I durant aquest 2016 hem vist que aquest full de ruta ha estat modificat i bàsicament ha patit, a parer meu, contradiccions a conseqüència de la necessitat dels vots de la CUP. Primer amb el canvi de la presidència de la Generalitat i després amb la no-aprovació del pressupost. I finalment amb l’obligació del referèndum perquè Puigdemont superés la qüestió de confiança. Per tant, van imposar una modificació del full de ruta de Junts pel Sí.
A conseqüència de les desavinences entre Junts pel Sí i la CUP, tampoc no s’ha avançat en les estructures d’estat, que és allò més important en un procés de secessió. Bàsicament en dos temes, en construcció de sobirania fiscal i en construcció d’estructures de defensa i seguretat.
—Penseu que el 2017 serà l’any de la independència? Us atreviu a posar-hi una data?
—Jo crec que no. La independència es materialitzarà més tard. Una cosa que sí que tinc molt clara és que no hi haurà referèndum. A conseqüència de la repressió de l’estat espanyol, sí que es podria precipitar un moviment que portés a la independència. Per això no us puc dir tan taxativament que no hi haurà independència el 2017, com sí que dic que no hi haurà referèndum.
Crec que el referèndum només podria ser unilateral i en el moment que es plantegés, els comuns no hi donarien suport. Aquest és un altre indicador que em fa pensar que no hi haurà referèndum. L’altre indicador són les resolucions del TC que ho suspenen tot. Necessites una infrastructura de gent disposada a desobeir les sentències de l’alt tribunal i, per tant, subjectar-se a un procés penal que pugui tenir com a conseqüències la inhabilitació. I jo no veig un gruix de 400 o 500 funcionaris de la Generalitat de Catalunya, entre els quals els mossos d’esquadra, disposats a fer això.
Posar una data a la independència, és a dir, el reconeixement formal per part d’un nombre important d’estats, és molt complicat. No m’hi atreveixo, però sí que em puc aventurar a posar una data a una declaració d’independència que podríem situar entre el 2018 i el 2019.
—Com intuïu que avançarà el procés durant el 2017?
—La repressió del referèndum podria tornar a ressucitar la declaració unilateral. En qualsevol cas, el conflicte amb l’estat serà més punyent i l’avenç en el procés dependrà de la capacitat de les institucions catalanes de prendre el control fàctic de la situació.
Consulteu la sèrie complet ací: El 2017 serà l’any de la independència?
