Hamàs, tocat però no enfonsat, reapareix a Gaza i posa en qüestió l’estratègia israeliana

  • El retorn del grup a la vida pública de Gaza fa palès el fracàs estratègic de Netanyahu, que havia promès de destruir Hamàs com a força política i militar

VilaWeb
Militants armats palestins celebren als carrers de Khan Younis el retorn a Gaza de presos, alliberats per Israel com a part de l'acord d'alto el foc, el cap setmana passat (fotografia: Haitham Imad/Efe).
01.02.2025 - 21:40

Jerusalem. Després de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc a Gaza, el cap de setmana passat, la vida a l’enclavament –ara completament devastat– ha recuperat un mínim de normalitat. Hamàs, tanmateix, ha tornat a prendre-hi força.

El cap de setmana passat, per primera vegada en un any, el braç armat d’Hamàs va desfilar obertament pels carrers i va organitzar funerals públics per a honrar els milicians caiguts. Als carrers assolats per la guerra, plens de gom a gom de civils que tornaven a allò que roman de casa seva, agents de policia afiliats al grup dirigien el trànsit. Els comptes d’Hamàs a les xarxes socials, que havien desaparegut durant el conflicte, es van reactivar sobtadament. En una fotografia penjades en un d’aquests comptes apareixia, tot passejant en públic, un comandant del grup que Israel afirmava haver assassinat.

L’estampa posà de manifest que –després de quinze mesos de bombardaments i d’una ofensiva militar israeliana excepcionalment feroç– el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia fracassat en l’objectiu de posar fi al control del grup sobre la política i societat de Gaza, per molt que n’hagi delmat la capacitat militar i hagi arrasat gran part de l’enclavament en el procés.

I mentre les negociacions per a trobar una autoritat capaç de substituir Hamàs al govern de Gaza no avancin, el grup continuarà existint de facto a l’enclavament, segons que expliquen analistes i representants del govern israelià, cosa que significarà que una de les exigències centrals d’Israel per a posar fi al conflicte es mantindrà sense resoldre.

La treva de sis setmanes que Israel i Hamàs han acordat caduca el 2 de març, i Netanyahu ja ha amenaçat de reprendre les hostilitats, si cal, per complir l’objectiu d’eliminar Hamàs com a força militar i política. Hamàs ha promès que farà mans i mànigues per mantenir l’alto-el-foc, i s’ha ofert a compartir el poder dins un òrgan de govern palestí, però Israel refusa taxativament de permetre que el grup continuï tenint influència –per petita que sigui– a Gaza.

Mentrestant, alguns governs àrabs –com també el govern de Joe Biden, fins la setmana passada president dels Estats Units– han proposat que l’Autoritat Palestina, que governa en parts de la Cisjordània ocupada, es faci càrrec també del govern de Gaza, possiblement amb el suport dels països àrabs. Netanyahu i els seus aliats, tanmateix, també ho han refusat. Resta per veure, tanmateix, què hi dirà el govern de Trump.

En els cercles polítics i militars israelians, Netanyahu s’ha trobat sotmès cada vegada a més pressió perquè reveli la seva proposta sobre el futur govern Gaza. Aquesta setmana, el principal assessor i ministre d’Afers Estratègics de Netanyahu, Ron Dermer, va demanar paciència després de la publicació d’informacions que indicaven que Israel havia començat a definir un pla en col·laboració amb diplomàtics dels Emirats.

Giora Eiland, ex-director del Consell de Seguretat Nacional israelià i un dels grans ideòlegs de l’anomenat “pla del General” –que defensa la restricció gairebé total de l’ajuda humanitària a Gaza per a forçar la rendició incondicional d’Hamàs–, ha qualificat la guerra de Gaza de fracàs, atesa la manca d’una solució acordada sobre el govern de l’enclavament.

“L’octubre del 2023, el nostre primer ministre havia d’haver dit clarament: ‘Israel està disposat a encetar un debat amb tots els actors constructius –incloent-hi Egipte, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita, Jordània i els països occidentals– per a construir un règim alternatiu’, però va cometre un terrible error”, diu Eiland en declaracions a The Washington Post. “Vam caure en l’error de pensar que recórrer exclusivament a la pressió militar –és a dir, matar molta gent i destruir molts edificis– donaria resultats, però això no ha estat així. Han passat quinze mesos, i Israel no ha aconseguit l’objectiu”, afegeix.

Atesa la manca de sondatges o eleccions fiables, determinar l’abast del suport d’Hamàs a Gaza és pràcticament impossible. Segons la majoria d’analistes palestins i israelians, el ressentiment popular cap al grup ha augmentat d’ençà de l’atac del 7 d’octubre, que desencadenà l’assalt devastador d’Israel a l’enclavament. Hamàs, sigui com sigui, hi conservarà sempre una certa popularitat, perquè un component clau de la seva ideologia és la lluita armada contra l’ocupació israeliana.

Sens dubte, l’ofensiva israeliana ha paralitzat l’activitat d’Hamàs, si més no militarment. Tot i els esforços del grup per projectar força d’ençà de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc, les autoritats israelianes creuen que vint-i-dos dels seus vint-i-quatre batallons (un 90% de les seves forces) han estat destruïts en el conflicte, com també gran part de la xarxa de túnels i l’arsenal del grup.

Els analistes israelians també qüestionen les declaracions d’Antony Blinken, ex-secretari d’estat dels Estats Units, que la setmana passada afirmà que la xifra de combatents d’Hamàs era gairebé tan alta com al començament de la guerra. Els militants, diuen, han hagut de recórrer a adolescents –com més va més mal entrenats– per a lliurar la guerra de guerrilles que ha caracteritzat els darrers mesos de conflicte. En declaracions a The Washington Post, els funcionaris israelians citen la reducció dels atacs d’Hamàs com a símptoma d’aquesta disminució en la xifra de combatents disponibles, tot i que es neguen a detallar quin factor, exactament, els permet d’arribar a la conclusió que les files del grup han minvat significativament.

D’ençà del 7 d’octubre de 2023, les forces israelianes han matat més de 20.000 soldats d’Hamàs. Així ho asseguren els militars israelians –que, tanmateix, no n’aporten proves. En total, més de 47.000 palestins han mort a Gaza en el conflicte, segons xifres del Ministeri de Sanitat de Gaza. El ministre no distingeix entre combatents i civils, però afirma que dos terços dels morts són dones i nens, cosa que indica que la xifra de combatents d’Hamàs morts és significativament més baixa que no assegura Israel.

“Israel ha fracassat en la missió de destruir Hamàs com a govern, i haurà d’abordar aquest objectiu en un futur”, diu Amos Yadlin, ex-cap de la intel·ligència militar israeliana.

En declaracions a The Washington Post, Basem Naim –membre de la cúpula política d’Hamàs– explica que la prioritat del grup és garantir que l’alto-el-foc “tingui tantes possibilitats d’èxit com sigui possible”. Una volta assegurat aquest objectiu, afegeix, la tasca més urgent és reforçar la seguretat interna, impedir els saquejos i distribuir els aliments i medecines que els habitants de l’enclavament tant necessiten. Tan sols quan es compleixin aquests dos objectius, diu, Hamàs debatrà com aborda les negociacions sobre el futur govern de Gaza.

Naim també diu que l’ala militant d’Hamàs podria considerar de rearmar-se o reclutar membres per a reforçar-se, però que això, ara, no és cap prioritat. “Preferim que hi hagi un govern d’unitat o, si més no, un comitè independent que dirigeixi Gaza i se’n faci càrrec”, continua.

Diu que Hamàs està disposada a compartir el poder amb l’Autoritat Palestina, de la qual es va escindir violentament el 2007, tot proposant la formació d’un govern encapçalat per tecnòcrates que no pertanyin a cap de les dues faccions. “Hamàs s’ha esforçat a reconciliar-se amb l’Autoritat Palestina, però aquests intents, desgraciadament, han estat desdenyats per l’Autoritat Palestina i sabotats pels israelians”, afegeix.

“Sense un pacte entre totes les parts, ningú no pot presentar-se a Gaza per a imposar, de dalt estant, la manera com s’ha de governar l’enclavament”, sentencia.

Egipte ha encapçalat les converses entre l’Autoritat Palestina i Hamàs sobre la constitució d’un govern independent dirigit per tecnòcrates. No obstant això, representants de l’Autoritat Palestina expliquen a The Washington Post que l’acord continua lluny i que, en darrera instància, l’Autoritat ha de ser l’encarregada de governar l’enclavament si no se n’acaba tancant cap.

L’Ahmed –que parla amb The Washington Post amb la condició de no dir el cognom, per por de represàlies d’Hamàs– diu que, després de quinze mesos de conflicte, “molta gent no vol Hamàs: volen viure, volen treballar”.

L’home, que viu en una tenda de campanya al port de la ciutat de Khan Yunis, explica que espera l’autorització per a poder tornar a casa, prop de la frontera oriental de Gaza, però que ja sap què s’hi trobarà: casa seva, diu, va ser assaltada per Israel el novembre passat, i els saquejadors van encarregar-se de robar-hi tot allò que hi quedava.

“Quan es va anunciar l’alto-el-foc, molta gent va preguntar-se: ‘per què tantes celebracions? Per la Nakba en què estem ficats?'”, diu, en al·lusió a l’expulsió en massa de palestins l’any 1948 arran de la creació de l’estat d’Israel. “Els palestins de Gaza estan condemnats a anar ara d’un camp a un altre. Qui se’n beneficia, de tot això? Certes persones, molt poques”, diu, en al·lusió a Hamàs.

Alguns altres residents expressen una certa esperança en la possibilitat que Hamàs, si més no, pugui restablir la llei i l’ordre a Gaza i accelerar la distribució d’ajuda, l’entrada de la qual ha augmentat considerablement de resultes de l’acord d’alto-el-foc.

“Tot i el cansament i el descontentament generalitzat amb el govern d’Hamàs, els habitants de Gaza manquen de capacitat per a desafiar l’autoritat”, explica Mustafà Ibrahim, analista polític de Gaza. “La població està profundament fatigada, i necessita desesperadament temps per a refer-se dels estralls del conflicte.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor