Habitatge impossible

En qüestió d’habitatge, a Galícia, amb més de 340.000 pisos buits, la deixadesa és la tònica general

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Martxelo, Vicent, primer de tot, gràcies per haver visitat fa poc Galícia per donar a conèixer als subscriptors de Nós Diario la realitat informativa de les vostres nacions. Aquesta setmana volia compartir amb vosaltres i amb els nostres lectors un problema preocupant que s’ha agreujat aquests darrers anys i que ha tornat a l’agenda pública a causa de la pujada dels tipus d’interès aplicada pel Banc Central Europeu. Em refereixo a l’accés a l’habitatge, tota una odissea, sobretot per a la joventut.

No sé quines polítiques apliquen els vostres governs per mobilitzar el parc d’habitatge, però a Galícia, amb més de 340.000 pisos buits –més de 2.700 dels quals són de la Sareb–, la deixadesa és la tònica general. Per exemple, el Pla d’Habitatge 2015-2022, l’objectiu del qual era posa a disposició dels més de 15.000 interessats 870 habitatges de promoció pública. En aquest temps, el govern gallec tan sols va ser capaç de construir-ne 40.

Per una altra banda, en un context en què el preu dels lloguers ha crescut gairebé d’un 50% d’ençà del 2016, la Junta posa el focus en l’adquisició d’habitatges per part del jovent i no en el lloguer, com si els joves tinguessin una feina estable que els permetés d’endeutar-se. A més, el percentatge d’habitatge protegit disponible per a llogar a Galícia és tan sols del 0,3%, quan la mitjana espanyola és del 0,9% i, l’europea, del 9%.

Una altra mostra de la desídia de l’executiu a l’hora d’exercir aquesta competència la representa el pressupost gallec mateix. Per al 2023, dedica 130 milions a l’habitatge, 80 milions menys que no el 2009, darrer pressupost del govern bipartit. I la liquidació del pressupost del 2021 demostra que no es van invertir 17 milions del programa d’accés a l’habitatge.

Aquest és el panorama que va deixar Alberto Núñez Feijóo i el continuisme del qual garanteix el seu successor, Alfonso Rueda. Parlant de Feijóo, no us sembla que l’ús del delicte de sedició com a excusa per a no renovar el Consell General del Poder Judicial mostra la debilitat i la interinitat en què es troba? Hi veig una prova més que és Ayuso qui marca la política a un Feijóo instal·lat en les posicions més ultres. Aquells periodistes progressistes espanyols que elogiaven el seu centrisme ara hi carreguen en contra. No deu ser que no els vam avisar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes