“És impossible que això només passés en els Maristes”

BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)

El periodista Guillem Sànchez, autor del llibre ‘Crònica del cas Maristes’ (Ediciones B), assegura que l’eclosió de denúncies de casos d’abusos sexuals en els col·legis d’aquesta ordre a Barcelona el febrer passat de 2016, la majoria ja prescrits perquè han passat en els 70 i 80, demostra que “alguna cosa falla amb la prescripció dels delictes sexuals. Mai s’havien donat tantes denúncies que acabessin en les escombraries”.

El llibre, que en la seva edició en català edita Ara Llibres, recull la investigació periodística feta per a ‘El Periódico de Catalunya’ sobre abusos que han passat en les escoles d’aquesta ordre entre 1970 i 2000, i va arribar a acumular 43 denúncies formals contra 12 docents i un monitor, aquest últim en 2015, en els centres de Sants-les Corts i La Inmaculada del Eixample.

Malgrat ser “el cas d’abusos sexuals escolars més greu que s’ha documentat fins avui a Catalunya i Espanya”, de totes aquestes denúncies només han prosperat quatre, contra el professor de gimnàstica Joaquim Benítez, després que un pare, Manuel Barbero, decidís denunciar públicament els abusos patits pel seu fill.

“Això demostra que moltes persones, quan es veuen preparades psicològicament i a nivell ambiental per denunciar als seus agressors, ja no estan a temps”, ja que amb el marc legal actual, els delictes d’abusos sexuals prescriuen, en casos lleus, als tres anys que la víctima compleixi la majoria d’edat, i en els casos més greus, als 15 anys des que compleix els 18.

“Vull creure que aquestes víctimes senten que el debat públic que s’ha obert gràcies a elles va servir per a alguna cosa i suposo que moltes sabien que possiblement denunciaven coses prescrites. Però en alguns casos es van sentir molt estafades”, ha lamentat.

Sànchez, que la seva investigació periodística és fruit d’un treball en equip fet al costat dels periodistes Jesús G. Albalat, María Jesús Ibáñez, Luis Mauri i Ramon Vendrell, descriu el llibre com un retrat del que va passar en les dècades 70, 80 i 90 a les escoles religioses d’Espanya, i conclou: “És impossible que això només passés en els Maristes”.

“VAN DEIXAR QUE PASSÉS”

Sobre la responsabilitat de la institució en aquests abusos, Sànchez ha afirmat: “Van fallar massa coses i, sobretot, es van negar a veure senyals alarmants. Per acció o per omissió van deixar que passessin, per tant són responsables”.

Ha explicat que una de les coses que l’ha obert els ulls ha estat el que ha dit una víctima, que quan tornava a la classe, en cinquè d’EGB, després de patir abusos del seu professor, plorava: “Com pot ser que ningú el veiés? Aquí està la clau”.

“No quadra que ningú veiés mai res. Els professors d’aquests centres, ara, és clar que no sabien res, però l’estructura, l’organització, sí”, ha tancat.

Sobre si podria tornar a passar actualment, és contundent: “No hauria de tornar a passar. Vull creure que s’ha après la lliçó. Un llop sempre pot entrar on està el ramat, però el pastor i el gos han d’estar atents per a fer-lo fora”.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.