La guerra d’Ucraïna sacseja la indústria armamentística mundial i Rússia n’és el gran perdedor

Els estats cerquen alternatives després d’haver comprovat la poca fiabilitat de l’armament rus

VilaWeb
Terrence Guay
12.06.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La guerra de Rússia a Ucraïna sacseja la indústria armamentística mundial. Mentre els EUA i els seus aliats aboquen molts diners a armar Ucraïna i Rússia té una sagnia de tancs i soldats, hi ha estats d’arreu del món que repensen el pressupost de defensa, les necessitats de material i les relacions militars. Països que històricament han tingut nivells baixos de despesa en defensa, com ara el Japó i Alemanya, es reforcen, mentre que les nacions que compren la majoria d’armes a Rússia en qüestionen la fiabilitat i el lliurament futur.

La meva investigació en aquesta àrea suggereix que, encara que la guerra s’acabi, les repercussions per a la indústria mundial de defensa i per als països amb empreses que dominen el sector seran enormes. Heus ací quatre conclusions:

1. Rússia en serà el gran perdedor

L’argument principal de Rússia per a fer créixer les vendes d’armes ha estat que són més econòmiques i més fàcils de mantenir que no pas les occidentals. Per això, Rússia va fer el 19% de les exportacions mundials d’armes del 2017 al 2021, tan sols per darrere dels EUA, que en féu el 39%.

Tanmateix, aquest argument pot deixar de ser eficaç per a molts països, que han vist pèrdues i errades dels equips russos a Ucraïna. Fins ara, els EUA calculen que Rússia ha perdut gairebé un miler de tancs, almenys 50 helicòpters, 36 caces bombarders i 350 peces d’artilleria, segons Business Insider. Milers de soldats russos s’han mort, amb estimacions que van d’uns 15.000 a uns 30.000, i Rússia encara no pot controlar l’espai aeri ucraïnès.

La situació s’ha tornat tan greu que hi ha informes que diuen que els comandants proven de preservar el material tot prohibint que les tropes el facin servir per evacuar soldats ferits o per donar suport a unitats que han avançat massa.

Les armes ofensives de Rússia també han estat decebedores: el percentatge de fallades de míssils (els que no es van llançar, van fallar durant el vol o van fallar l’objectiu) pot arribar a ser entre el 50% i el 60% a causa de defectes de disseny i equips antiquats o de baixa qualitat.

Aquestes dificultats, juntament amb el progrés lent de l’exèrcit rus per assolir qualsevol dels propòsits declarats per Vladímir Putin, han suscitat dubtes seriosos entre els clients tradicionals de les exportacions armamentístiques. Rússia ven gairebé el 90% de les armes a tan sols deu països, entre els quals hi ha l’Índia, Egipte i la Xina.

A més, la capacitat de Rússia per a reemplaçar les pèrdues d’equipaments ha estat obstaculitzada per les sancions econòmiques, que impedeixen que hi arribin components estrangers fonamentals, com ara les plaques de circuits. I és gairebé segur que Rússia haurà de substituir el material militar propi abans no n’exporti a l’estranger.

Això vol dir que fins i tot els països que volen continuar comprant tancs i avions de caça russos hauran de fer cua o recórrer a uns altres venedors per satisfer les necessitats de defensa.

2. La pèrdua de Rússia és el benefici de la Xina

El país que probablement obtindrà més beneficis del desplaçament de Rússia com a principal proveïdor d’armes és la Xina. Aquests darrers anys, ha arribat a una quota del 4,6% del comerç mundial d’armes, cosa que la situa en quart lloc, darrere l’11% de l’estat francès. Alhora, set de les vint empreses de defensa que van obtenir més ingressos per vendes al món són xineses, cosa que indica les grans ambicions del sector.

Ara per ara, el govern xinès compra la majoria d’armes i vehicles a aquests fabricants, però té la capacitat d’exportar més productes militars a l’estranger. Per exemple, ja és el constructor naval més gran del món, per la qual cosa el següent pas natural és exportar més vaixells. La Xina amplia el paper de nínxol en la tecnologia de drons i prova d’aprofitar la modernització de la seva força aèria amb avions de construcció pròpia per augmentar-ne les exportacions.

En aquests moments, tan sols tres dels quaranta importadors d’armes més grans del món (el Paquistan, el Bangladeix i Myanmar) compren la major part de les armes a la Xina. Però això podria canviar si el país s’aprofita de la debilitat russa per posicionar-se com a soci polític, econòmic i de seguretat nacional fiable, un aspecte fonamental de la iniciativa de la “nova ruta de la seda”.

La Xina no és capaç de suplantar les armes nord-americanes i europees, que es consideren “de primera línia” per l’alta qualitat i preu, però pot omplir el nínxol de mercat que dominaven els fabricants russos, augmentar el paper de Pequín com a gran exportador d’armes i obtenir els beneficis polítics i econòmics que implica. Ara, un dels reptes més grans serà demostrar que les seves armes funcionen bé en situacions de combat real.

3. Els fabricants d’armes americans també se’n beneficiaran

Els fabricants d’armes nord-americans dominen la indústria armamentística mundial i la guerra d’Ucraïna probablement garantirà que continuï essent així durant un temps.

Les cinc companyies d’armes més grans del món són nord-americanes: Lockheed Martin, Raytheon, Boeing, Northrop Grumman i General Dynamics. De fet, la meitat dels cent productors més grans d’armes tenen la seu als EUA. Vint són europeus. Solament n’hi ha dos de russos, malgrat ser la segona potència d’armes del món.

Les quantitats enormes d’armes que es transfereixen dels EUA a Ucraïna mantindran ocupats els fabricants nord-americans un cert temps. Per exemple, els Estats Units han transferit aproximadament un terç del seu estoc de míssils antitancs Javelin a Ucraïna, i l’empresa conjunta Raytheon-Lockheed Martin trigarà entre tres anys i quatre a substituir-los. El paquet d’ajuda de 40.000 de dòlars signat fa poc pel president Joe Biden inclou 8.700 milions de dòlars per a reposar les existències d’armes dels EUA.

L’augment dels preus de les accions de les empreses és un senyal que els inversors creuen que la cosa continuarà anant bé. El preu de les de Lockheed Martin ha augmentat més d’un 12% d’ençà que va començar la invasió, i la major part dels guanys es van obtenir immediatament després. Les de Northrop Grumman han augmentat d’un 20%. Al mateix temps, el mercat de valors més ampli, mesurat per l’S&P 500, ha caigut vora d’un 4%.

4. Més països seran fabricants d’armes

L’altra cara de la moneda és que alguns països que depenien d’uns altres per a cobrir les necessitats de defensa poden provar de ser més autosuficients. L’Índia, que ha depès de Rússia per a gairebé la meitat de les importacions d’armes aquests darrers anys, s’adona que Rússia necessitarà la major part de la seva capacitat de producció, o tota, per reemplaçar tancs, míssils, avions i més armes usades o perdudes a Ucraïna, i que tindrà menys sobrants per a exportar.

Això significa que l’Índia haurà d’obtenir peces de recanvi per a vehicles i armes d’antics clients d’armes de Rússia, com ara Bulgària, Geòrgia i Polònia, o bé construir una indústria de defensa pròpia. A l’abril, l’Índia va anunciar que augmentaria la producció d’helicòpters, motors de tancs, míssils i sistemes d’alerta aèria precoç per compensar qualsevol possible reducció de les exportacions russes.

La preocupació sobre la fiabilitat russa també creix a l’Índia. Al maig, va cancel·lar un acord de cinc-cents vint milions de dòlars en helicòpters amb Rússia. Tot i que hi ha informes que la pressió nord-americana hi va tenir un paper important, també sembla que forma part de l’estratègia del govern indi d’aquests darrers anys per a construir la una base industrial de defensa nacional pròpia.

El Brasil, Turquia i més països de mercats emergents també han desenvolupat indústries de defensa pròpies durant les dues darreres dècades per reduir la dependència de les importacions d’armes. La guerra d’Ucraïna ho accelerarà.

Putin probablement no s’esperava fer capgirar el mercat mundial d’armes amb el seu esforç per annexionar-se Ucraïna, ni causar el declivi del sector armamentístic del seu país. Però aquesta és solament una cara més del terratrèmol geopolític que causa la seva guerra.

 

Terrence Guay és professor de negocis internacionals i director del Center for Global Business Studies de la Universitat Estatal de Pennsilvània. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes