Grècia denuncia una violació sense precedents de la sobirania després d’una incursió turca

Grècia i Turquia s’acusen mútuament d’haver violat l’espai aeri. Ahir el Ministeri d’Afers Estrangers de Grècia va denunciar la incursió de dos avions de combat turcs dins de l’espai aeri d’Alexandrúpoli en el que ha qualificat com una violació sense precedents de la sobirania nacional. Alexandrúpoli, situada en l’extrem est del territori grec i a escassos trenta quilòmetres de la frontera amb Turquia, ha estat escenari d’una operació que des d’Atenes veuen com “una escalada molt clara de la provocació turca”.

Tanmateix, Turquia ha justificat la incursió en un comunicat del ministeri d’Afers estrangers perquè, segons que diu, Grècia havia entrat al seu espai aeri prèviament dues vegades aquesta setmana: “Una aeronau F-16 de les forces aèries gregues va violar l’espai aeri turc a l’oest de Gökçeada el 16 de maig i l’est d’Enos el 17 de maig. La força aèria turca va reaccionar a aquestes violacions provocatives el 18 de maig, d’acord amb un criteri de reciprocitat i les normes dels nostres compromisos.”

El ministre d’Afers Estrangers grec, Nikos Dendias, ha donat instruccions a la Secretaria General perquè faci una gestió immediata i ferma amb l’ambaixador turc a Atenes, Burak Ozugergin, segons recull Kathimerini. “Això soscava la cohesió i les propietats immediates de l’OTAN i representa una clara amenaça per a la Unió Europea en un moment crític, ja que el port d’Alexandrúpoli és un centre de transport clau per a enfortir als nostres aliats”, ha explicat.

Finalment, la cartera diplomàtica ha assegurat que informarà els socis i aliats de Grècia, així com a la Unió Europea, l’Aliança Atlàntica i fins i tot a les Nacions Unides. Les autoritats turques no reconeixen la sobirania de Grècia sobre diverses illes de la zona més oriental de la mar Egea i denúncia la militarització d’aquestes, mentre que des d’Atenes han denunciat que les incursions d’Ankara en el seu espai aeri cada vegada són més freqüents i a vegades es fan a escassos tres-cents metres d’altitud.

La nació otomana s’ha queixat en diverses ocasions de la militarització d’aquestes illes, tot assegurat que contravé el que es disposa en els Tractats de Lausana i de París, signats en 1923 i 1947, respectivament. Les autoritats gregues, per part seva, han justificat que la militarització de la zona sorgeix com una resposta a amenaces.