‘It’s kind of like a car crash, where you always have to slow down to have a look. There are fascist flags and memorabilia everywhere, with racist graffiti in the toilets.’ És un fragment de l’única ressenya en anglès a TripAdvisor del restaurant Casa Pepe d’Almuradiel (Castella – la Manxa). No us recomano de llegir les altres trenta-set ressenyes (totes en espanyol), perquè voldria que arribéssiu, com a mínim, al següent paràgraf. Per als més profans, Casa Pepe és un mausoleu del feixisme i del franquisme, carregat de banderes amb l’aligot, bustos de Franco i de Primo de Rivera i ninotets tipus Warhammer, però de la Legión. A banda tot això, fan menú per dinar. Podeu, si teniu estómac, fer un clic fugaç a la seva web. A la capçalera, n’hi ha per a sucar-hi pa, després d’un Omeprazol.

El propietari de tota la vida d’aquest restaurant, mort el 2013, es deia Juan Navarro Muñoz (ara el negoci el continuen els seus fills, amb el mateix esperit). Navarro fou entrevistat unes quantes vegades per televisions i ràdios, on va deixar anar, i d’això fa tot just quatre o cinc anys, frases cèlebres com ‘Hitler o Franco, uno de los dos haría falta ahora en España’ o ‘las mujeres deberían estar en la cocina, barriendo y haciendo los deberes de la casa’.

Per a qui vulgui fer-se una idea més precisa del personatge i, novament, per als qui tingueu la farmaciola a la vora, aquí teniu aquest reportatge del programa ‘Callejeros’, de Cuatro, sobre Casa Pepe:

 

I aquí aquest gag del programa ‘Así nos va’ de La Sexta, en què un fals periodista alemany entrevista Navarro i li diu que a Alemanya seria detingut pel gest feixista que fa davant de la càmera. Navarro també explica aquí que ha anat a caçar amb Fraga Iribarne i que Aznar ha estat client del restaurant:

Si heu arribat fins aquí, ja us avanço que això és només una selecció: si feu el xafarder per YouTube trobareu de tot i més sobre Juan Navarro Muñoz. Cosa vostra.

Dit això, no hi hauria cap motiu per rebolcar-se sobre les argelagues d’aquesta manera si no fos perquè resulta que l’Ajuntament d’Almuradiel acaba d’aprovar, en ple municipal, de dedicar-li un carrer. Ho heu llegit bé: Juan Navarro Muñoz, conegut per la seva condició de feixista, de nostàlgic de Franco i de Hitler i de masclista orgullós, a més de propietari i ànima del restaurant museu franquista Casa Pepe, donarà nom a un carrer, enguany, el 2017.

Que amb quins vots es va aprovar aquesta decisió en ple municipal? Amb els del PP i l’abstenció de Ciutadans, tot aprofitant que la batllessa, del PSOE, estava de baixa. De fet, el novembre passat ja es va inaugurar la placa del nou carrer, sense haver-ho votat en ple ni res, quina rucada. L’acte d’inauguració de la placa comptà amb la presència de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Torremolinos i inclogué desfilada i missa amb tots els ets i uts, cabra inclosa. Ara més que mai, per als més atrevits, aquí en teniu el vídeo:

Associacions espanyoles ja han demanat explicacions al govern espanyol, i a Rajoy en particular, per la concessió d’un carrer a un franquista com Navarro. La resposta del govern de Rajoy ha estat, quina sorpresa, un silenci sepulcral. Només Ciutadans ha dit que obriria un expedient als regidors que es van abstenir. Sigui dit de passada, potser algú podria explicar algun dia què vol dir exactament això d’obrir expedients i quines implicacions té.

Mentrestant, el Partit Popular (i tota la diplomàcia espanyola) sí que espremia a fons els racons més recòndits de la rebequeria, l’esquizofrènia i la contraprogramació perquè Puigdemont, Junqueras i Romeva feien una conferència al Parlament Europeu. Resultat? Una sala plena a vessar com poques vegades s’havia vist. Que qui hi havia de públic? Josep Casulleras ho detalla molt bé aquí. Jutgeu-ho vosaltres mateixos. ‘Volem explicar-nos sense intermediaris’, va dir Puigdemont als assistents. Exacte, sense els mateixos intermediaris que promouen carrers per a franquistes i que després diuen que el Parlament Europeu és una cafeteria.

Esteban González Pons, vols una conferència en una cafeteria? Vés a Casa Pepe. T’agradarà. És obert cada dia de 7 del matí fins a mitjanit. Jo no vindré. Albiol, tranquil, no pateixis, no sóc ningú rellevant. Com diu Reggie2001, autor de l’única ressenya en anglès de Casa Pepe amb què començava aquest article: ‘As I am an immigrant living in Spain, I would suggest that I am not their target audience anyway.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb