Avui diumenge els comuns comencen a donar les primeres passes per a constituir-se com a partit nacional. Es veu que Catalunya Sí Que Es Pot no els acaba de fer el pes. Del nou partit ja n’hem pogut els esborranys de les sis ponències que vertebren el cos ideològic del nou partit, filtrades a la premsa. En aquest article d’Arturo Puente, a el Diario, per exemple, es poden llegir. El punt 3 és on parlen del tema nacional que han titulat Un país fratern i sobirà en tots els àmbits (pdf).

Després de llegir-lo només puc dir una cosa: gràcies, comuns. Si aproveu aquest text inicial, que encara està per veure, és per a mi un gran pas endavant. I jo que m’esperava altre cop l’unicorn de l’Espanya federal, i paraules buides, doncs va i em trobo amb un posicionament polític que, com a independentista, compro del tot, dues vegades, i feliç. No és el meu, però s’hi acosta molt. Per mi hi ha un paràgraf del text dels comuns que és definitori -i diu exactament això:

‘Apostem per la creació a Catalunya d’una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Una República que a través d’un procés constituent, podrà compartir sobiranies, en allò que consideri i decideixi la ciutadania catalana, amb un estat que hauria de ser plurinacional.

Per fer factible aquesta nova realitat cal activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya i que tinguin en el centre el dret a l’exercici de l’autodeterminació dels pobles’.

Aquest text dels comuns m’ha fet pensar poderosament en la ciutat de Badalona, de la batllessa Dolors Sabater, on els independentistes de la CUP, i els comuns de Podem, entre altres, es van posar d’acord en construir una República. Un cop constituïda, i lliure, ja es veurà si es federa, o no, amb Espanya. Primer, independència i República. Després, veurem si ens federem. Trobo, diria, em sembla, que el nou partit d’Ada Colau proposa de fer una cosa similar, i emmirallant-se en Badalona, fa un grandiós pas endavant que s’haurà de veure si es materialitza i s’acaba concretant.

És d’agrair. El text dels comuns és d’agrair, perquè d’entrada finalment deixen de ser ambigus. Parlen directament d’exercir el dret d’autodeterminació i de república catalana. Tots sabem que podien perfectament haver parlat de ‘dret de decidir’ i d’estat català. Les paraules tenen importància i jo els hi agreixo la claredat  sense dubtar-ho ni un moment. Bravo per ells.

La notícia d’aquest canvi, per mi molt substancial, ha quedat una mica tapada pels pressupostos catalans, i la nominació de Trump. Però si s’acaba concretant és un canvi profund, molt sòlid, i que pot canviar moltes coses durant l’any. Veurem com acaba, tot plegat, perquè també és veritat que els comuns (i els independentistes!) han fet tants canvis de guió que ens els escoltem amb un punt d’esceptisme, tots plegats. Mentiria si no digués, però, que en aquest cas també hi poso un punt d’agraïment. 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]