22.01.2025 - 20:48
|
Actualització: 22.01.2025 - 22:40
La Conselleria d’Educació de les Illes ha presentat avui una ordre sobre l’admissió a la formació professional. Aquesta normativa, però, portava incorporada una disposició final que poc hi tenia a veure, sinó que tracta de la llengua vehicular d’ensenyament.
Un 78,5% de les famílies que van matricular els fills a quart d’educació infantil van triar el català com a llengua vehicular d’ensenyament, i en canvi, només el 16% van triar el castellà. Després d’aquestes dades, però, el govern de Marga Prohens persisteix i introdueix la garantia del “dret de les famílies a triar la llengua del primer aprenentatge a l’hora de formalitzar la matrícula a 4t d’educació infantil o al primer cicle de primària”, és a dir que, malgrat el rebuig general, Educació preguntarà novament en el moment d’oficialitzar la matrícula a les famílies dels centres públics i concertats sobre la primera vegada la llengua d’ensenyament preferida.
El català continua reculant com a llengua habitual entre els joves de les Illes
El sindicat docent Alternativa ha explicat que es tracta d’un “desastre pedagògic” fet des del desconeixement més absolut. Considera que és una mena de “pin parental lingüístic”, que redueix la igualtat d’oportunitat, ja que impedirà que hi hagi alumnes que coneguin la llengua pròpia i minoritzada i redueix, al mateix temps, la possibilitat d’integració de moltes alumnes.
Per la seva part, l’Assemblea de Docents considera que la modificació no representa cap canvi legislatiu en concret, però “denota una actitud i unes prioritats ben preocupants”. Al mateix assenyalen que “han aprofitat l’ordre que regula la matrícula i l’admissió de FP per modificar això que no té res a veure amb FP” i que “no només segueixen insistint amb la seva particular dèria, sinó que fan passes per reforçar els mals resultats del català que s’han obtingut a totes les proves que s’han fet, en un context on el català, a Mallorca, només és considerat com a llengua materna per un 20% de la joventut”.
Així demanen que es prioritzin altres necessitats com ara millorar el finançament, consolidar la inversió en infrastructures educatives, davallar les ràtios, garantir l’educació 0-3 i dotar i desenvolupar una FP de qualitat.