El govern espanyol posa l’OPA al congelador

El govern de Madrid ha donat llum verda a l’OPA del BBVA, després del dictamen de la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC). No podia fer res més. Sí que podia endurir-ne les condicions, tal com ha fet, i es donava per descomptat aquests darrers dies. I les ha endurides d’acord amb el que podia fer, és a dir, mitjançant l’obligació de mantenir el nombre de treballadors, xarxa d’oficines i condicions financeres a la clientela, com a triangle que conforma el perímetre de l’interès general, que és allò que és prescrit per la llei.

Ara la pilota és en mans, en primera instància, del BBVA. Ha de decidir si amb aquest nou plantejament l’interessa de mantenir l’operació endavant. Té uns quants dies per a prendre la decisió. L’afegitó d’avui complica enormement la idea inicial dels bascs, en la línia de crear una sola unitat financera i aprofitar els beneficis que li representarien les sinergies que es crearien. És a dir, millorar beneficis, amb la minoració de costs, per fer el mateix negoci sumat de les dues entitats. Una minoració que representaria el tancament de sucursals, per eliminar repeticions en localitats, i prescindir d’una part, gens negligible, de la plantilla, sobretot del Sabadell.

La decisió dependrà de quin era propòsit inicial de l’operació, que ja apuntàvem a la píndola del 6 de juny. Si era el de créixer i millorar la condició financera del BBVA o el de reequilibrar el seu compte de pèrdues i guanys, encara excessivament dependent de Mèxic, un mercat que aporta al grup més de 50% del benefici net. Fer-lo més “espanyol”, vaja.

Si era el primer, sembla que la proposta d’avui el govern espanyol li ha posat un termini excessiu, atès que el seu interès seria el de tancar amb certa urgència la fusió de les entitats. Haver d’esperar tres anys o cinc no sembla que lligui amb aquest objectiu. Més aviat el contrari, atès que en aquests anys poden passar moltes coses. En canvi, si era el segon, haurà d’afinar els números, però si es permet la consolidació de balanços dins el grup, podria mantenir l’interès.

Però per arribar a aquest punt necessita, òbviament, que els accionistes del Sabadell hi estiguin d’acord i votin “sí” a l’operació. I ho faran, si creuen que el benefici que en trauran serà més alt que no pas continuant com a banc independent. I ací neix la segona gran pregunta. Què pot fer el BBVA per animar-los al “sí”? Ja hem explicat que, amb l’equació actual de bescanvi, els números no surten en absolut. A més, sempre amb la por que la cotització del BBVA caigui, després d’haver fet una nova oferta més llaminera, en termes d’accions. És el problema de fer una OPA, basada en el canvi de cromos. Tant sí com no haurien de posar més diners sobre la taula, que serien, segons que vam calcular en el seu moment, al voltant de tres euros per acció.

Però amb tot el que ha passat aquests darrers dies, potser tampoc n’hi hauria prou. Em refereixo a l’as que s’ha tret de la mànega el Sabadell quan ha anunciat que tenia ofertes pel seu banc filial anglès, el TSB. Aquest és un punt clau i que ha molestat molt el BBVA, com va denotar ahir a Santander el seu president, Carlos Torres. Va demanar claredat, atès que, segons que va explicar, l’entitat catalana havia reconegut mostres d’interès no sol·licitades però unes altres informacions apuntaven a un procés en curs. Sobre això, Torres va demanar que es complissin escrupolosament les obligacions que establia la legislació.

Efectivament, l’entitat vallesana va reconèixer la setmana passada que havia rebut mostres d’interès no vinculants per part de possibles compradors, entre els quals hi havia el Banc Santander i Barclays, de manera que analitzaria qualsevol oferta formal que es presentés. No cal dir que aquesta nova operació ha posat en alerta la CNMV, atès que podria ser una infracció del “deure de passivitat”, que impedeix al Sabadell de prendre decisions que obstaculitzin l’èxit de l’OPA sense l’aprovació de la seva junta d’accionistes.

El president del supervisor borsari, Carlos San Basilio, va explicar ahir en el mateix escenari de Santander que encara no s’havia detectat cap infracció, però que es continuava analitzant si la possible venda encaixaria dins aquest deure legal. Ara, en cas que la junta extraordinària aprovés la venda de TSB durant el període d’acceptació de l’OPA, no s’infringiria aquesta norma. No obstant això, San Basilio també va recordar que el BBVA podria desistir de l’operació si considerés que aquesta venda afectaria substancialment el perímetre de l’oferta, o bé podria modificar el fullet amb la nova informació.

Ací, la qüestió de fons són els diners frescs que entrarien al Sabadell i representarien un coixí important de solvència per a l’entitat. Els primers càlculs dels analistes divergeixen dins un interval de 2.000 milions a 3.000 milions. El que té clar el banc de Josep Oliu és que no vendria per menys dels 2.300 milions que va pagar en el seu moment. Al Banc de Santander sembla que l’interessaria l’operació, atès que milloraria la seva posició al Regne Unit. Vet ací un possible comprador.

Aquest coixí extra serviria al Sabadell per a llançar dos missatges simultanis a accionistes institucionals i detallistes, entre els quals es divideix el capital gairebé a parts iguals. Per als primers, el missatge és que hi hauria capacitat per a encapçalar operacions corporatives, al marge del BBVA, i que, per tant, facin números i tinguin present que pot haver-hi una fusió, com a líders, més endavant. Per als detallistes, que hi ha possibilitat d’augmentar el dividend, que ja de per si és més elevat que en la resta dels bancs, si es compara la retribució total –recompres i dividends– amb la capitalització.

El president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha opinat sobre les condicions: “Des del Foment, creiem que després de les noves condicions, l’OPA té poc recorregut. Com que no ha prosperat la fusió entre totes dues entitats, penso que l’OPA ja és amortitzada. Per tant, entenem que per a una part molt important dels accionistes aquesta OPA descarrilarà. Pensem que des del govern de Madrid s’ha defensat l’interès general.” En realitat, totes les entitats catalanes que van demanar al govern de frenar l’OPA deuen pensar si fa no fa igual.

El mercat també n’ha dit la seva. Les accions del BBVA i Banc Sabadell han tornat a cotitzar poc després de saber-se la decisió del consell de ministres espanyol sobre l’OPA que obliga el BBVA a mantenir separades totes dues entitats durant tres anys. La resposta dels inversors a les noves condicions de l’executiu no és violenta, però és clara. El Sabadell gairebé dilueix els seus guanys anteriors i s’anota una pujada del 0,45% en el dia, enfront d’una alça de l’1,49% abans de la suspensió. La reacció és menor en el cas del BBVA, que canvia una pujada del 2,85% pel 2,42%. Segons alguns analistes, el moviment del mercat després de la compareixença de Carlos Cuerpo es pot interpretar com un lleuger augment de les possibilitats que no prosperi l’oferta (o que el BBVA es retiri).

I així es tanca un important capítol més de l’operació, que podria ser gairebé definitiu… o no. És qüestió d’uns quants dies.