06.06.2025 - 19:40
Sorpresa! Avui s’ha fet públic l’informe de la resolució de la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC), i dues de les principals conclusions, a l’hora de mesurar l’impacte que tindria l’operació en el crèdit a les pimes, és que el Banc Sabadell no és imprescindible i que hi ha diversos operadors, incloent-hi entitats mitjanes i petites, que garanteixen que hi hagi prou competència en el mercat. A més, apunta que bona part de les operacions que perd el Sabadell ho fa front a entitats que no són el BBVA, el Santander o CaixaBank, la qual cosa, a parer de Competència, prova que les entitats mitjanes i petites ja són actualment una competència efectiva, en aquest moment, per al Sabadell. També diu que les quotes de mercat del 2023 en el crèdit a pimes mostren que el Sabadell no és líder en aquest segment en cap comunitat autònoma, i és la segona entitat per volum de crèdits únicament a Astúries… En vista dels compromisos adquirits pel BBVA per a garantir el crèdit a pimes i les condicions dels clients, la CNMC va donar el seu vist-i-plau a l’operació a final d’abril.
Els arguments que avui ha fet públics la CNMC diuen coses que no m’agraden, perquè em sonen malament i són manifestament parcials. Diu, per exemple, que el Sabadell no és imprescindible. Certament. I el BBVA ho és, potser? I la presidenta de la CNMC ho és? No, ningú no ho és, per tant, em sembla un argument molt pobre i equivocat, atesa la importància de la instància d’on ve. I ho és perquè, segons que diu el resum que n’ha fet l’agència Efe, Competència ha fet servir fonamentalment una base quantitativa. I jo penso: quin sentit té la consulta que va fer a alguns agents socials i empresarials i després no va atendre? De què va servir? No li interessaven els punts qualitatius en una parcel·la tan important dins l’operació que tenia entre mans? Els qui van contestar explicaven a fons i molt bé els problemes que representa l’OPA. Ja vaig escriure, en el seu moment, que la decisió em va semblar clarament esbiaixada a favor del BBVA.
I ahir van succeir coses que no poden ser considerades menors ni passades per alt. La primera és que el ple del parlament va aprovar una moció per la qual s’instava l’executiu català a posar en marxa “totes les accions polítiques, institucionals i legals necessàries davant el govern de Madrid” per a expressar de manera “contundent i inequívoca” el rebuig a l’OPA del BBVA al Sabadell. També s’exigeix al govern que impedeixi la materialització de l’operació i que la Moncloa tingui una posició “clara i pública”, en defensa de l’interès general i de l’estabilitat econòmica i social de Catalunya. És una iniciativa que va presentar ERC i que va rebre el suport de PSC, Junts, Comuns i Aliança Catalana, mentre que el PP i la CUP es van abstenir i Vox hi va votar en contra (un vot estrictament i teòricament financer, curiós, oi?) La demanda que fa el parlament és un salt endavant en el nivell de les protestes i demandes que fins ara hi ha hagut. La institució que representa tot Catalunya és la que ho proposa.
Un altre fet ressenyable d’ahir és l’article que van publicar al diari Ara ex-presidents i ex-consellers d’Economia de Catalunya i del País Valencià –els territoris més afectats per l’OPA– en què argumenten en cinc punts per què consideren que l’OPA del BBVA al Banc Sabadell és contrària a l’interès general. Faciliten la feina al govern espanyol, vaja, i enumeren quins són els punts que grinyolen en l’operació: l’ocupació i la cohesió territorial, l’exclusió financera, la pèrdua de suport a les pimes, el desarrelament territorial del capital i els riscs sistèmics. No són nous, però venint d’on vénen, potser haurien de tenir més pes a Madrid. Insistiria en el “potser”.
Un tercer aspecte a remarcar d’ahir és el comentari del conseller delegat del Banc Sabadell César González-Bueno, que va destacar que la prima de l’OPA llançada pel BBVA sobre l’entitat que dirigeix –la diferència entre el preu ofert i el preu actual de l’acció– havia aconseguit ahir el màxim de la prima negativa, amb un -7,5%. Va subratllar que la direcció del banc considerava que “el millor per als accionistes” era “continuar en solitari” i va detallar que l’acció del Banc Sabadell s’havia revalorat un 72% d’ençà de la presentació de l’OPA, enfront del 30% de la del BBVA, que va dir que era el que menys s’havia revalorat. A més, va afegir: “Com que ens paguen amb accions, paguen amb una cosa que afegeix incertesa a l’operació.” L’endemà de l’operació, les accions del BBVA poden caure a la borsa, per exemple, i adeu els càlculs fets. Els canvis de cromos tenen aquestes coses.
Aquest és un aspecte clau. Per això, al mercat, els analistes ho tenen molt clar. Si el BBVA no puja l’oferta, l’OPA fracassarà. Una oferta que el mercat considera poc generosa, tal com acabem de veure. Mentre els accionistes del Sabadell puguin obtenir més benefici venent les seves accions en el mercat obert que no pas acceptant l’oferta del BBVA, l’operació no té sentit. I el BBVA està disposat a millorar-la? Fins ara, l’entitat basca ha dit repetidament que no la retocaria pas. Però això, cada dia s’ho creu menys gent. Recordem que fins a quaranta-vuit hores abans de la votació dels accionistes poden canviar els termes de l’oferta.
Fem comptes. L’oferta del BBVA avui inclou el bescanvi d’una acció del BBVA per cada 5,3456 títols del Sabadell, més un pagament en efectiu de 0,70 euros per cada 5,3456 accions de l’entitat catalana. Segons els analistes del Deutsche Bank, l’hipotètic increment de l’oferta en efectiu que hauria de fer el BBVA “és poc probable que superi el 10% del preu de mercat del Sabadell”, per la qual cosa estimen que la xifra final a pagar sobre el previst rondaria els 1.500 milions d’euros pel 100% del capital. Està disposat a pagar-los? També podria rebaixar el nombre d’accions del Sabadell en el bescanvi, amb el risc assenyalat. Tot és possible.
I aquí entrem en un aspecte que no es toca habitualment, però que pot ser el nucli de tota l’operació. Ja hem comentat en unes altres píndoles que un dels punts “febles” del BBVA és la seva composició del negoci. I vet aquí que els analistes del Deutsche Bank posen el dit a la nafra quan diuen que no creuen que l’operació tingui a veure exclusivament amb la lògica econòmica ni amb la generació de benefici per acció o amb els retorns sobre el capital emprat, perquè les seves xifres es troben per sota de les projeccions inicials fetes pel BBVA. Sí que té sentit per al Deutsche Bank és el desig del banc basc de reequilibrar el seu compte de pèrdues i guanys, encara “excessivament dependent de Mèxic”, un mercat que aporta al grup més de 50% del benefici net. Fer-lo més “espanyol”, vaja.
La idea de fons, doncs, és que Espanya recuperi un pes significatiu en el compte de resultats del banc fusionat “aconseguint probablement el 40% dels beneficis, i reduint així la volatilitat derivada del tipus de canvi i la pressió econòmica potencial a Mèxic”, segons l’entitat alemanya. La pregunta que resta a l’aire és fins quant estaria disposat a pagar el BBVA perquè l’operació fos rendible, en tots els sentits, per a ells.
I, finalment, queda un aspecte, diguem-ne curiós, del qual tampoc s’ha parlat gaire. Em refereixo a l’interès de Brussel·les amb l’OPA. Fonts comunitàries van assegurar a Efe la setmana passada que no hi havia raons perquè el govern d’Espanya bloqués o rebutgés l’OPA del BBVA sobre el Sabadell i van defensar que havien d’alinear-se amb l’autorització amb condicions aprovada per la CNMC. I van dir a Europa Press: “La Comissió vigila la compatibilitat de les accions del govern espanyol amb la legislació de la Unió Europea i no dubtarà a fer servir els seus poders com a guardià dels tractats.” De què parlaven? És una operació transfronterera, potser? A Itàlia, per exemple, hi ha en marxa una operació semblant entre els bancs Unicredit i BPM, i no ha dit res al govern de Meloni. Per què sí que ho diu en el cas del BBVA i el Sabadell? Cadascú pot pensar com vulgui. El més probable és que el govern de Sánchez prepari mesures addicionals per a exigir al banc basc de limitar al màxim els acomiadaments i el tancament d’oficines o més garanties en els pactes amb la CNMC, referents a la clientela. Però, n’hi haurà prou?
Sí que és veritat que a Brussel·les hi ha una visió estratègica que dóna suport a operacions de consolidació bancària. Ara diuen que volen bancs més grans per a competir millor internacionalment (just al contrari d’allò que pensaven quan va esclatar la gran crisi del 2008, feu memòria!). Així, per exemple, ho va expressar la setmana passada Olof Gill, portaveu de serveis financers de la Comissió Europea. “La consolidació del sector bancari mitjançant fusions nacionals i transfrontereres podria contribuir a millorar l’eficiència i la rendibilitat dels bancs. Això beneficiaria els consumidors europeus i l’economia en conjunt”, va etzibar. Dins l’argument, més enllà del fet que hi estigui d’acord o no, hi ha un punt que em grinyola molt. Com pot ajudar els consumidors europeus que el BBVA es quedi amb el Sabadell, si en canvi perjudica els de Catalunya? Algú m’ho pot explicar?
