El govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua

  • Ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin

VilaWeb
Redacció
30.04.2023 - 21:40
Actualització: 01.05.2023 - 17:46

El govern d’Islàndia està preocupat pel futur de la seva llengua. La globalització i la integració del país en els mercats europeus i americans ha potenciat segones llengües, especialment l’anglès. Però la situació pot empitjorar encara més amb la digitalització de continguts, que tendeix a prioritzar els idiomes més parlats i a arraconar els minoritaris. Arran d’això el president d’aquest petit estat, Guðni Thorlacius Jóhannesson, s’ha aliat amb OpenAI, l’empresa que desenvolupa el ChatGPT. L’objectiu és que aquesta eina assimili com més va més els continguts en islandès i pugui oferir respostes més precises en aquesta llengua.

Segons el govern islandès, és un moviment defensiu i alhora una oportunitat per a innovar i ajudar unes altres llengües minoritzades. “Un dels objectius clau d’aquesta col·laboració és començar a construir un recurs que pugui servir per a promoure la preservació d’unes altres llengües amb pocs recursos i que ajudi a garantir que totes les llengües i cultures estiguin representades en les tecnologies digitals”, va dir Lilja Alfredsdóttir, ministra de Cultura i Afers Empresarials islandesa.

Per a entendre aquesta aliança, cal saber que el ChatGPT d’OpenAI s’entrena a partir de grans quantitats de text que hi són bolcades d’internet. Per això bona part dels mecanismes de l’aplicació funcionen més bé en les llengües que tenen més presència a les xarxes, sobretot l’anglès. OpenAI reconeix que tot i que el ChatGPT-4 millora amb escreix les versions anteriors, les traduccions a l’islandès no sempre són clares i correctes.

En aquesta col·laboració també hi participa una empresa islandesa que treballa amb tecnologia lingüística i que es dedicarà a entrenar el ChatGPT-4 amb allò que es coneix com a aprenentatge automàtic, popularitzat amb l’acrònim RLHF (Reinforcement Learning from Human Feedback). Bàsicament, vol dir que un equip humà entrena l’aplicació amb indicacions i preguntes, a les quals l’aplicació ofereix quatre respostes possibles. Els encarregats de guiar aquesta eina diuen quina és la resposta correcta o la més adequada al context islandès i així contribueixen a afinar respostes futures.

L’objectiu primer és que aquest programari pugui ser precís amb tasques senzilles, com ara que pugui saber quants diputats hi ha al parlament islandès o quines són les empreses principals del país. A mesura que es perfeccioni l’entrenament en islandès, s’espera que l’aplicació pugui fer tasques més complexes, com ara idear un conte inspirat en la mitologia escandinava.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any