ChatGPT a l’aula: el nou desafiament per als professors a l’hora d’avaluar

  • Alguns alumnes comencen a fer servir el sistema de xat per intel·ligència artificial ChatGPT, a vegades per evitar de fer treballs o per copiar en exàmens · Parlem amb professors i sindicats sobre com caldria abordar l'ús d'aquest xat a les escoles

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
24.04.2023 - 21:40
Actualització: 25.04.2023 - 14:32

Utilitzar les eines que dóna internet per a fer trampes en treballs i exàmens és una possibilitat que els alumnes fa molts anys que tenen. Del copiar-enganxar més matusser a partir de les entrades de la Viquipèdia als resums de lectures extrets de webs com Rincón del Vago, els professors són ben conscients que cal estar alerta a l’hora d’elaborar preguntes i de corregir. Tanmateix, la irrupció del ChatGPT aquests darrers mesos significa un desafiament més gran per als docents. Aquest sistema de xat per intel·ligència artificial difícilment pot redactar treballs universitaris, però sí que és capaç de respondre amb certa solvència a les preguntes més senzilles de treballs de secundària, com ara les guies de lectura.

Malgrat que alguns alumnes ja el comencen a fer servir, encara no és clar com haurien de reaccionar les escoles a aquesta nova eina. No hi ha gaire preocupació dels docents, perquè molts consideren que tenen mecanismes per a saber distingir quan un alumne copia, però sí que s’han començat a trobar alguns problemes, i per això consideren d’implementar canvis a l’hora d’avaluar.

Una eina que encara s’explora

La tecnologia del ChatGPT fa tot just uns mesos que va aparèixer i encara és d’hora per saber quines conseqüències té a les aules. Fonts del Departament d’Educació català defensen que ara és moment d’abordar-ne els riscs i les oportunitats, sense prohibir-la en tot el sistema i per a tothom, sinó educant-ne en un ús adequat. Tanmateix, ja es comença a detectar aquest ús, i sense cap aprenentatge previ. Alguns professors de secundària diuen que ja s’han trobat problemes. “Ens en trobem tant els professors de llengua com els de matemàtiques”, explica Raquel Casas, professora de l’institut Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú. “El xat et fa tot allò que li demanis més o menys bé, tot i que no sempre l’encerta. Ho he detectat en casos d’alumnes que m’han insistit que ho havien fet ells, però és fàcil de reconèixer-ho, perquè totes les comes estan ben posades, no falta ni un accent, els paràgrafs estan ben separats, amb connectors, paraules que no utilitzen… Però cal dir que això abans ja passava. Fa anys que no poso deures perquè molts venien amb els deures perfectes, fets a repàs o amb els pares.”

Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) no hi veu un gran perill amb efectes immediats: “Hem de veure com evoluciona i si en fan versions millorades. Com que és una cosa nova, en veiem els fanàtics i també els crítics acèrrims. No serà un perill sempre que s’adoptin precaucions, sempre que no es demanin coses molt mecàniques o es facin els exàmens amb l’ordinador davant.” Massó coincideix amb Casas en la facilitat per a detectar les trampes. “Si l’alumne t’ha sabut fer a casa un exercici d’integrals a la perfecció, però a classe li ho preguntes i no en sap, queda clar”, considera. “Abans t’afusellaven paràgrafs sencers de llibres o anaven a internet a buscar resums de La plaça del Diamant. Era el mateix que el ChatGPT, però més lent. Tot depèn del tipus d’exercicis que posis. Sí que potser abans veies més clarament el copia-enganxa i ara no es notarà tant.”

Gerard Furest, coordinador lingüístic de la Intersindical Educació, explica que, per la informació que té el sindicat, la major part d’alumnes de secundària sap què és, cosa que no vol dir que tots el facin servir. “Es fa servir més a FP, als cicles d’Informàtica, perquè són alumnes que hi estan més familiaritzats.” Ell veu més dificultats a l’hora de detectar les trampes, especialment en un moment educatiu com aquest, en què els treballs i els projectes, fets parcialment a casa, prenen força. “Escriu molt bé en català, amb un bon estil. A secundària et pot fer la feina o la meitat de la feina, i si és un alumne llest ho sabrà retocar. Si canvia algunes paraules o l’ordre de les respostes és impossible que el professor ho detecti, i menys encara que demostri que s’ha fet servir. La Viquipèdia es nota molt més que el ChatGPT. Si al text hi surt ‘respongueren’ i l’alumne és de Catalunya, no del País Valencià, es nota que és copiat.”

Fonts del sindicat USTEC·STEs expliquen que encara no han abordat aquest debat, però que tenen previst de fer-ne un de més ampli sobre les intel·ligències artificials en general. “Sembla que té més perills que no pas beneficis”, reflexiona la portaveu, Iolanda Segura. “Per exemple, l’expressió escrita és vital en el desenvolupament del llenguatge, i si hi ha una eina que t’ho fa sense esforç, quin impacte pot tenir?”

L’eina pot ser útil per a trobar informació ràpidament i ampliar-la, però també té moltes limitacions que fan que els alumnes puguin equivocar-se, especialment en la seva versió gratuïta. “Hi ha plantejaments complexos que el xat no entén”, explica Massó. Si li preguntes ‘quin és el tractament de l’esposa d’un vidu?’ no entén que, si és vidu, l’esposa és morta. Alguns altres problemes lògics més descriptius sí que els pot resoldre, però no et fa un comentari perfecte d’un text de Plató. Obre possibilitats i problemes.”

Canviar la manera d’avaluar?

Hi ha cert consens que la intel·ligència artificial no es pot refusar, sinó que cal intentar que els alumnes aprenguin a fer-la servir amb una mirada crítica i detectant-ne els biaixos i els errors, o desconfiant-ne. En relació amb els professors, creuen que caldria impulsar canvis en la manera d’avaluar els alumnes. “Ens hem de reinventar. Potser això serveix als professors més clàssics per ampliar la mirada”, defensa Casas. “Fa anys que faig booktrailers –vídeos per a parlar d’un llibre– o els faig fer de booktubers, coses més creatives que no siguin el típic fitxer de lectura o resum que poden trobar a internet. I no poso deures, tot ho fan a classe i davant meu. Ara els demano, com a extra, que no obrin l’ordinador ni tinguin el mòbil damunt la taula. Si han de buscar informació a l’ordinador, jo n’estic pendent i miro on ho consulten.”

Furest i Massó també consideren que tenir els dispositius digitals lluny a l’hora d’examinar-se o encarregar tasques serà el més útil per a evitar possibles trampes. “En un futur haurem de canviar la manera com avaluem”, diu Furest. “Només pots tenir la seguretat que t’han resolt allò que preguntes si ho fan a mà i sense el mòbil davant. Per una banda, servirà per avançar en l’àmbit digital, però per una altra, ens farà tornar a mètodes més tradicionals. Els exàmens en línia deixen de tenir sentit.” Massó considera que tornar als exàmens orals –per evitar que els alumnes consultin el xat al mòbil, d’amagat– pot ser una opció, així com repensar els treballs perquè es demostri l’aportació de l’alumne.

Segura subratlla que, si cal aplicar noves mesures, les haurà de prendre el departament, treballant-les amb els professors. “Cal que el departament faci un estudi ampli dels beneficis i perills, cosa que no s’ha fet amb el tema de les pantalles. Ara ens trobem una dictadura digital sense cap mena de control”, denuncia. Fonts del Departament d’Educació expliquen que treballen per començar actuacions en relació amb la intel·ligència artificial, però que els centres tenen autonomia i han de valorar l’eina i decidir, per exemple, si en prohibeixen determinats usos en les seves normes d’organització.

Furest també destaca les coses positives de l’eina per als professors: “Per exemple, et pot crear una llista de tasques per a una sortida escolar. Li expliques quin tipus de sortida vols organitzar i et diu, en deu punts, tot allò que has de fer com a tutor. I et permet d’organitzar més ràpidament les classes. Si vols preguntar per un tema concret als alumnes, et fa propostes de què demanar i fins i tot et pot ajudar amb presentacions de diapositives.” Sigui com sigui, caldrà que alumnes i professors aprenguin a conviure amb aquesta tecnologia, que és molt possible que sigui present en el sistema educatiu i en el mercat laboral del futur.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any