24.01.2025 - 12:14
|
Actualització: 24.01.2025 - 12:44
El PSOE no té cap intenció de permetre que la mesa del congrés espanyol tramiti la proposició no-de-llei que demana que Pedro Sánchez plantegi una qüestió de confiança, com vol Junts. El ministre espanyol de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha deixat enrere l’ambivalència que fins ara havia mostrat el PSOE –la setmana passada, va ajornar la votació per a no mostrar cap decisió– i ha refusat de totes totes la possibilitat que el congrés espanyol debati la idoneïtat de demanar a Sánchez una qüestió de confiança. Va ser arran d’aquella decisió que Junts va congelar tota negociació sectorial amb el PSOE, i que després va votar en contra del decret òmnibus que el govern espanyol volia aprovar.
“La qüestió de confiança és una prerrogativa del president del govern”, ha dit una vegada i una altra López en una entrevista a Onda Cero. Davant les preguntes insistents de l’entrevistador, Carlos Alsina, López ha insistit que la constitució espanyola marca que qui decideix si presenta o no una qüestió de confiança és el president del govern, i ho ha arribat a comparar amb el referèndum d’independència de Catalunya: “No ens fem trampes. Llavors també val el referèndum d’independència de Catalunya? No té vinculació legal, però ho fem? No ens fem trampes al solitari. És el mateix raonament: que votin, encara que no tingui validesa. Parlem de les competències delimitades, i això no és competència del parlament.”
Si s’aprovés la proposició no-de-llei que va presentar Junts no suposaria que Sánchez estigués obligat a presentar la qüestió de confiança, sinó que, senzillament, seria una petició del poder legislatiu a l’executiu perquè ho faci. Tot i això, López s’ha tancat en l’argument que la constitució estableix clarament que qui decideix si presenta una qüestió de confiança és el president del govern, no el congrés: “La constitució diu el que diu. I això no és una prerrogativa del parlament. És molt més senzill que tot això, perquè l’oposició ho té senzillíssim. Que presenti una moció de censura, i punt. Això és el que diu la constitució.”
El mateix ministre espanyol ha reconegut que no seria la primera vegada que el congrés espanyol debat i vota sobre una qüestió que, de fet, no té competència, i ha recordat que durant la presidència del govern de José Luís Rodríguez Zapatero va arribar a votar la xifra de ministeris que havia de tenir el govern, cosa que correspon al president. “És com si demà un grup parlamentari porta una moció perquè el govern convoqui eleccions. És prerrogativa del president del govern, no del parlament”, ha insistit.
En aquest punt, l’entrevistador ha posat sobre la taula que si el PSOE no està disposat a permetre un debat i votació perquè el congrés demani una qüestió de confiança és perquè creu que perdrien la votació. “Insisteixo”, ha contestat López: “No donarem aquesta prerrogativa, és competència del president del govern. Si algú vol plantejar això contrari, té una eina: la moció de censura.”
El PSOE és llunyíssim de Junts
Abans, López ha defensat que, malgrat totes les dificultats, l’estat espanyol és un dels més estables políticament d’Europa, i que cal ser conscients que el resultat de les eleccions va donar lloc a un parlament molt fragmentat que els obliga a negociar: “Cada setmana hi ha negociacions. No és fàcil, ho reconeixem obertament.” Una de les principals complicacions és Junts, de qui ha dit que els diferencien moltes coses, però ha defensat que cal esforçar-se per a negociar-hi: “És evident que hi estem llunyíssim ideològicament. Vam ser capaços de pactar una investidura i hi hem de negociar cada setmana. Per descomptat, no serà per feina i esforç.”
Ara bé, ha menystingut les peticions de Junts i del PP perquè portin un altre cop al congrés les mesures incloses al decret òmnibus –com la revalorització de les pensions o els descomptes al transport públic– per a aprovar-les. “Que el govern [espanyol] faci el decret que diu l’oposició? Tot el que va al decret és important. La teoria de fer-lo trossos és molt divertida”, ha dit, i ha posat en dubte que el PP l’hagués aprovat si el decret òmnibus no hagués inclós el retorn al PNB d’un palauet a París que els va prendre el franquisme: “Li faig una contraoferta al PP: portem totes les mesures, sense el palauet, i que voti tota la resta? Això no funciona així. Abans de votar, el PP ha de saber les conseqüències d’allò que vota.”