07.11.2023 - 13:34
|
Actualització: 07.11.2023 - 16:29
El govern de la Generalitat vol reduir els habitatges d’ús turístic a Catalunya. La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat un decret llei per a complicar la concessió de les llicències d’aquests pisos. Ara com ara, n’hi ha més de cent mil al Principat, però el govern no fa cap previsió numèrica concreta de la baixada que es pretén.
Per aconseguir l’objectiu es modificarà la llei d’urbanisme, on s’introduirà una condició nova per a concedir les llicències: els ajuntaments hauran de demostrar que tenen prou sòl per a l’habitatge residencial i permanent i que en cap cas no sobrepassaran el 10% de pisos turístics en el seu terme. Fins que no hagin adaptat el seu plantejament urbanístic al nou decret llei, no podran donar cap llicència més.
La norma nova s’aplicarà en 262 municipis que ja presenten dues menes de problemes: o bé hi ha més demanda acreditada que no pas oferta i, per tant, el mercat s’hi considera en tensió, o bé hi ha més de cinc pisos turístics per cada cent habitants. Així doncs, el govern dóna les eines als ajuntaments perquè acabin la regulació. “Els municipis hauran de fer els seus deures”, ha dit Capella. La llista de municipis inclou la ciutat de Barcelona, on la qüestió és especialment greu. La consellera ha dit que la capital reuneix tots els requisits perquè hi ha un nombre molt elevat de pisos turístics i moltes llicències es van donar per a tota la vida.
El decret llei nou, de fet, preveu que no es podran donar més llicències sense data de caducitat i que s’hauran de renovar cada cinc anys. Els propietaris d’immobles que ja funcionen com a pisos turístics podran demanar una pròrroga si la inversió que van fer no s’ha amortitzat. Capella ha justificat la decisió per a evitar “la incidència negativa dels pisos turístics en el mercat de l’habitatge”, una incidència que hi fa més difícil l’accés i la contenció de preus del lloguer. La xifra actual de pisos turístics, ha dit, és una de les causes de disminució del nombre d’habitatges que es lloguen. En una nota, el govern argumenta que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació.
Tot esperant Madrid
La consellera també ha recordat que la regulació dels lloguers derivada de la llei d’habitatge espanyola encara no s’aplica, a Catalunya, perquè el govern espanyol encara hi ha de donar el vist-i-plau. La Generalitat ja ha fet els passos per a tramitar-ho i considera que, si el govern espanyol valida finalment la seva pròpia llei, servirà per a “treure l’habitatge de la lògica del mercat”. Capella va anunciar al juliol que impulsaria una llei complementària al parlament per a regular els lloguers temporals, la principal via d’escapament per a complir la regulació, però encara no ha explicat en quin punt es troba.
Tot i tenir la mirada posada a Madrid, Capella ha reivindicat que Catalunya té competències exclusives en matèria d’urbanisme, d’habitatge i de consum i ha afirmat que el govern les vol exercir totes. Així i tot, l’última llei d’habitatge de Catalunya, que incloïa una regulació dels lloguers de més abast que no l’espanyola, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, que deia que el parlament no tenia el dret d’intervenir en el mercat. “Ara anem recuperant el temps perdut”, ha dit la consellera. “No fem res més que desplegar l’estatut d’autonomia.”
