El sevillà Gerardo Tecé és un periodista que segueix de prop les eleccions andaluses i n’escriu sucoses cròniques al diari CTXT. Tecé treballa per al Terrat d’Andalusia estant, va viure uns quants anys a Barcelona, li ha tocat de ser suplent en una de les meses electorals i és una persona idònia per a explicar-nos què està en joc –i en risc– en les eleccions de diumenge. El periodista ens explica el perquè de l’estrany avançament electoral (no s’han avançat un any, les eleccions, sinó tan sols un mes), què fa que Juan Manuel Moreno Bonilla (PP) opti a la tercera presidència seguida, per què creu que s’assembla tant a un candidat del PSOE i quina és la força de l’andalusisme d’Adelante Andalucía, el partit que va fundar Teresa Rodríguez, ara ja consolidat.

—Per què us sembla tan estrany el debat de Canal Sur?
—Si no ens sembla estrany que hi hagi àrbitres de bàsquet en un debat entre persones… Em va semblar estrany per això i pel repartiment dels blocs: el bloc social, el més important en aquestes eleccions a Andalusia, amb el tema de la sanitat, era un segon bloc amb tot concentrat, de la sanitat a educació, habitatge, política social… Crec que l’objectiu final era que es parlés poc d’allò que era important.

—Per què s’han avançat les eleccions?
—Pocs dies després de les eleccions començaran a desfilar pel banc dels acusats un munt de càrrecs del PP per haver trossejat presumptament contractes sanitaris, en l’anomenat cas Màscares d’aquí a Andalusia. És un avançament una mica estrany: les eleccions no s’han avançat un any, s’han avançat un mes, just perquè no veiem la imatge dels dirigents del Partit Popular passant pel jutjat. I, a sobre, en un afer sanitari: plou sobre mullat, perquè el tema de la sanitat és el més important en aquestes eleccions.

—Per exemple, tenim la qüestió dels cribratges.
—Ha estat una cosa força tenebrosa: milers de dones a qui es va dir que es fessin un cribratge per descartar el càncer de mama, mai no en van rebre resposta. Ni tan sols quan sí que hi havia alguna cosa. Amb la qual cosa, totes aquestes dones van pensar que tot anava bé. “Si el meu hospital no m’ha trucat, és que no hi ha cap problema.” I sí que hi havia problema, en alguns casos.

—I per què no els van trucar?
—Els cribratges es van quedar en un calaix. És part del procés de privatització de la sanitat. Consisteix, entre moltes més coses, a externalitzar molta feina. El president Moreno Bonilla no n’ha donat explicacions, no se sap exactament què va passar. Sí que sabem que aquests resultats, positius i negatius, es van desar en un calaix. Amb conseqüències dramàtiques per a les dones que eren positives i que van deixar, per tant, que aquests tumors es fessin més grossos. O dones que s’han mort. És un desastre poc explicat. És la gran taca, perquè representa l’abandonament de la sanitat pública andalusa.

—La campanya gira entorn de la sanitat?
—Passa una cosa molt curiosa que poques vegades es veu. La preocupació principal dels andalusos és la sanitat, sense cap mena de dubte i amb un avantatge abismal respecte del problema següent. En tots els estudis sociològics surt això. Si abans el teu metge de capçalera trigava tres dies a veure’t, ara en triga deu, dotze o catorze. I, tanmateix, preguntes a la mateixa població i et diu: “Sí, però votarem Moreno Bonilla.” És una situació força estranya perquè, normalment, qui imposa el marc sol guanyar. En aquest cas, el marc al carrer és la sanitat, però sembla que a l’urna vencerà qui hauria de sortir-ne perdent, amb el marc sanitari.

—Com a català, estic molt content perquè hi haurà un president català a Andalusia, Moreno Bonilla, i les relacions milloraran molt.
—Segur, no en tinguis cap dubte. No se sap gaire, però sí que és veritat que aquest home, Juan Manuel Moreno, va néixer a Catalunya. Crec que és una cosa circumstancial i, com a bon dirigent del PP, farà servir el conflicte amb Catalunya per mirar de guanyar vots a Andalusia. Ja ho va fer l’altre dia al debat amb el tema del finançament autonòmic: és el tema que al PP li agradaria que fos el central d’aquesta campanya. La veritat és que no ho ha aconseguit, crec.

—Al davant té María Jesús Montero (PSOE), que era ministra d’Hisenda espanyola, i suposo que Bonilla dirà que ella, a Madrid, afavoria els catalans.
—Per descomptat. No hi ha cap més marc que aquest. És membre del sanchisme i afavoreix l’independentisme català. Aquesta és la foto de María Jesús Montero. És una foto força potent.

—Montero pot obtenir el pitjor resultat del PSOE en tota la història a Andalusia?
—Això diuen les enquestes. No sé què passarà, evidentment. Hi ha una dada clau. L’any 2022, el de les últimes eleccions andaluses, unes 800.000 persones van votar el PSOE, una catàstrofe absoluta. Mentrestant, el PP rebia un milió i mig de vots. Però un any després, el 2023, a les eleccions generals, quan es presentava Pedro Sánchez contra Feijóo i Abascal, diguem-ne, el PSOE a Andalusia va passar de 800.000 vots a 1.400.000. Hi ha una bossa de 500.000 persones o 600.000, a Andalusia, disposades a votar el PSOE si la batalla és contra l’extrema dreta a escala estatal. Què passarà ara? Doncs és un dubte. La qüestió és si hi van o no, perquè això no ho tinc tan clar. Sí que és cert que el múscul i el potencial hi són. Si el PSOE aconseguís de mobilitzar els seus…

—És a dir, la narrativa que diu que el votant de centre-esquerra, del PSOE, va passar al PP no la compreu gaire.
—Per descomptat, hi ha hagut d’haver transferència de vots d’aquest centre moderat, com deies, que pot votar una persona com Moreno Bonilla, que és veritat que té un aspecte i una forma que poden ser homologables als dels socialistes. Moreno Bonilla podria ser un dirigent del PSOE sense cap mena de problema. Aquí hi ha una zona comuna en la qual es podria moure molta gent. Ara, al suposat mal absolut [Pedro Sánchez] el van votar 600.000 persones més que al darrer candidat autonòmic del PSOE. Aquí hi ha la lectura: activar tota aquesta gent.

—Dieu que l’MVP de la campanya és José Ignacio García, d’Adelante Andalucía.
—José Ignacio García és una figura que ve de la docència, és de Jerez. És una generació jove, nova, d’aquest nou andalusisme, aquest nou corrent que és Adelante Andalucía. Dic que és l’MVP perquè ha fet anàlisi política, no perquè a mi m’agradi més que ningú. Però crec que fa la millor campanya, perquè té una gran capacitat didàctica i de discurs. Em recorda en molts aspectes Gabriel Rufián. Es mou bé a les xarxes i és capaç de col·locar el missatge: quan sembla que algú parla de manera senzilla i et posa l’exemple perfecte per a entendre les coses, al darrere hi ha molta feina. Crec que és el cas.

—I després hi ha Antonio Maíllo, de Por Andalucía.
—Antonio Maíllo és líder d’Esquerra Unida a escala estatal. I ve també de la docència, és professor de grec, si no m’equivoco. D’instituts públics. Crec que l’Antonio torna perquè entén que hi té una responsabilitat. José Ignacio García ve de l’empenta de la joventut, de la il·lusió, i Maíllo de la responsabilitat d’haver de donar la cara en un moment com aquest. Ell va estar força malalt fa uns quants anys, va tenir un càncer força agressiu, i el va superar gràcies a la sanitat pública, precisament.

—Perquè em situï: aquest andalusisme d’Adelante Andalucía és més a prop del nacionalisme català, gallec i basc que no pas del valencià? On se situaria aquest nacionalisme andalús?
—Doncs bona pregunta, perquè no és fàcil de respondre-la. Evidentment, no tenen com a bandera principal una nació andalusa. No la tenen. Sí que tenen un accent propi andalús i voler una influència dins Espanya per a Andalusia, entenc. Troben a faltar això que fan els partits, diguem-ne, catalans, bascs i gallecs, que és escombrar cap a casa quan toca. Crec que aquí molta gent ho troba a faltar, i amb raó. S’aspira a tenir força i múscul dins Andalusia i a representar Andalusia també a fora. I, per descomptat, política social i d’esquerres.

—He llegit que us ha tocat ser reserva en una de les meses electorals.
—Sí, president suplent tercer. Espero que només serà una anècdota. Vaig viure una època a Barcelona, treballant al Terrat. I després he continuat treballant amb ells, però des d’aquí, des del sud, des d’Andalusia.

—Intentem fer una mica de context. Teniu quaranta-quatre anys. En aquest temps, Andalusia ha millorat? Va millor? És més autònoma? Com la veieu?
—La meva mirada personal crec que no dóna per a tant. Però per això hi ha els llibres d’història i les cròniques. Crec que Andalusia era l’abocador del franquisme, la finca del terratinent franquista. I la gent no volia tornar a ser això de cap manera. No és casual que hi governés durant quaranta anys l’esquerra, fins i tot fent-ho malament. Això continua aquí, sociològicament continua aquí. No és casualitat que Moreno Bonilla, que és el líder del PP, es pugui confondre fàcilment amb un dirigent del PSOE en l’estètica i en la forma. Aquí va fracassar durant moltíssim de temps el senyoret andalús, Javier Arenas. Aquesta gent no hi té opcions, aquí. I Moreno Bonilla té un altre tarannà, es porta bé amb tothom, mostra aquesta estètica, aquesta forma, aquesta suposada moderació, que és l’única cosa amb què poden treballar.

—Fins a quin punt doneu importància al vot i a la sociologia de Vox? Quina és la seva força i profunditat?
—Vox va començar aquí. Van ser les primeres eleccions amb aquell cap de llista de Vox que ara mateix està a punt d’entrar a la presó per corrupció. I, així i tot, després, quan va arribar el moment de les últimes eleccions amb Macarena Olona, van fer figa. I van fer figa perquè, com a tot arreu, deuen tenir el seu públic, però és minoritari. Enllaça una mica amb la resposta d’abans: l’antifranquisme sociològic existeix aquí a Andalusia i és fort. No sé què passarà en aquestes eleccions. Conec moltíssima gent d’esquerres que es va alegrar en les últimes eleccions que governés tot sol el PP perquè l’alternativa era Vox al govern d’Andalusia i això grinyola bastant.

—Voldríeu dir alguna cosa d’aquestes eleccions que no us hagi preguntat o subratllar alguna idea ja expressada?
—Tenim Moreno Bonilla dient que, si us plau, el votin a ell, que vol mantenir la majoria absoluta, perquè l’alternativa és que Andalusia es fiqui en un embolic i entri en un xantatge, referint-se a governar amb Vox. Ell és un dels dirigents del Partit Popular que encaixarien pitjor amb l’extrema dreta al costat. Intentarà per tots els mitjans, fins i tot encara que no tingui majoria absoluta, de no fer entrar Vox al govern. Crec que estaria disposat fins i tot a repetir les eleccions. I hi ha el petit marge de sorpresa que el votant d’esquerra es mobilitzi pel tema de la sanitat pública. Si passa, doncs hi hauria la possibilitat de veure un escenari no esperat. Crec que ens mourem entre la majoria absoluta de Moreno Bonilla i que la perdi i necessiti Vox: i ja li ha dit que no li regalarà la investidura.