La vaga indefinida de l’ensenyament al País Valencià arriba avui a la quarta jornada. A desgrat que la Conselleria d’Educació cada dia dóna una xifra d’incidència més baixa que el dia abans, els sindicats demostren la força que tenen. Tant, que la Generalitat de Juanfran Pérez Llorca s’ha trobat obligada a convocar la taula de negociació per a avui i a presentar una proposta integral.

Aquesta vaga de docents es fa amb tot el suport de les principals associacions, federacions i confederacions de pares, que són conscients que les mancances que els professors denuncien afecten directament els seus fills.

Entrevistem Elisabet Garcia, presidenta de FAMPA València, una federació que reuneix 630 AMPA i, per tant, milers de famílies. Arriba a la redacció de VilaWeb després d’haver participat en la concentració convocada pels sindicats davant el Palau de la Generalitat, i parlem, és clar, del canvi d’actitud de la consellera respecte de la negociació.

—Com valoreu que la Conselleria d’Educació haja convocat avui la taula de negociació amb el comitè de vaga?
—És el que demanàvem, que tots s’assegueren a negociar. Volem que es negocie, però volem unes condicions dignes per als nostres alumnes. Espere que la conselleria tinga ganes de veritat de posar fi a la protesta i siga conscient de tot el que falta en l’educació pública.

—Els sindicats han expressat recel sobre la veritable intenció negociadora de la conselleria.
—Esperem que la proposta siga seriosa, i que això no s’allargue més perquè seria un fracàs per a tots. Sí que és cert que la conselleria, fins ara, no ha demostrat interès. D’ençà del setembre, els sindicats demanen de negociar, presenten reivindicacions i han fet dos avisos. I, tot i això, la conselleria ha hagut d’esperar fins a l’últim moment. Costa de creure’ls.

—Com es viuen a les famílies aquests dies de la vaga?
—Les famílies fem costat a tota aquesta reivindicació, perquè som conscients de la situació en què estan els centres i que viuen els nostres fills. És cert que et costa de conciliar la vida laboral i familiar en aquesta situació, i fem molt de sacrifici per donar-hi aquest suport.

—Dieu que compartiu al cent per cent les demandes dels docents. Quines són?
—A banda de la remuneració salarial, hi ha la situació laboral. Els especialistes en necessitats especials, per exemple, han d’estar en les categories que els corresponen. Tenir plantilla per a tots els alumnes que ho necessiten. Les infrastructures. Hi ha centres que fa pena veure’ls. Parlem d’escoles que tenen més de cinquanta anys, i que no s’han tocat gens. Falta la climatització. Les escoles són els únics edificis públics no climatitzats. Ni per al fred ni per a la calor. Vas a una conselleria, vas a l’ambulatori, vas allà on siga, i tothom està molt fresquet, o molt calentet, i els xiquets, què? Amb tots els problemes de salut, a banda de la incomoditat, que causa això. Les ràtios. No podem tenir aules tan plenes, perquè no pots donar l’educació de qualitat que es mereixen. Que quan hi haja una baixa no tardes un mes a cobrir-la. Són moltes coses.

—Creieu que aquest suport es mantindrà encara que la negociació no avance?
—Crec que hauríem de parar i tornar a valorar quina és la casuística, i fins on podem arribar perquè els alumnes no resulten molt afectats. Com a família fas el que faça falta, però quan comença a tocar l’alumnat, si s’allarga molt, hi haurà una repercussió.

—Els sindicats van protestar contra els serveis mínims que els obligaven a fer les classes i tota l’avaluació als grups de segon de batxillerat. Esteu d’acord amb aquests serveis mínims?
—Crec que s’hauria pogut resoldre d’una altra manera. Posen els serveis mínims a segons de batxillerat, i què passa? Que només faran classe en segon de batxillerat? La resta en queda fora?

—Un dels interessos del Consell va ser enfrontar les famílies amb els docents. Un exemple és la carta que la consellera Ortí va enviar divendres. Com ho veieu?
—Que érem uns ostatges, ens deia. Hem reaccionat malament. En primer lloc, perquè no ha de tenir les nostres dades personals, i no les pot utilitzar per a això. I, després, critiquem que vulga enfrontar les famílies als professors per a desviar el focus d’atenció que recau sobre ella. En els nostres grups la gent es preguntava a què venia tot això. Què ens contava sobre milers de professors. Si realment hi ha tants docents i psicòlegs, on són? A nosaltres no ens arriben. Com a protesta, vam passar un escrit a les famílies per a rebutjar aquesta carta i quasi tots li han respost. Li hem dit que si hi ha tot això que diu, que ens ho ensenye.

—El fet que la conselleria haja volgut criminalitzar els professors, al remat, ha tingut l’efecte contrari?
—Jo crec que els ha eixit malament enfocant-ho només en els diners. Els diners són importants. Tu no treballes igual si la teua faena està ben remunerada i et valoren, o si t’infravaloren. En la privada, si no cobres el que toca, busques una altra feina. A més, ja van intentar una cosa semblant amb la dana i amb la consulta sobre la llengua i no ho van aconseguir.

—La consellera diu que no hi ha diners per als salaris i per a les millores, però acaba de fer aquest conveni dels setanta-vuit milions per a l’escola concertada i que segrega els alumnes per sexe.
—Afones l’escola pública, perquè si no hi ha diners per a unes coses, tampoc no han d’haver-n’hi per a unes altres. Avui dius que no et puc millorar res del que em demanes perquè no tenim pressupost i demà traus setanta-vuit milions a escoles concertades. Així, no.

—Hi ha moltes famílies que, a pesar de la vaga, continuen duent els seus fills a les escoles.
—Cada família ha de mirar quina és la seua situació, i què pot fer. Jo avui no he tingut més remei que dur el meu fill a l’escola. Hi ha gent que treballa i no té amb qui deixar-los. I no per això no dóna suport a la vaga, sinó que la situació de cadascú obliga.

—Hi ha famílies vulnerables. Quina cura especial hi teniu, aquests dies de vaga?
—S’intenta que no es perjudiquen més. Els docents, enmig de tot el malestar que tenen, compleixen les obligacions. Jo sóc conscient d’educadores de 0 a 3 que no fan vaga per no deixar els seus alumnes malament. I els d’educació especial diuen que ells no poden fer vaga. Eixos alumnes no poden tenir canvis de tutora o de mestres perquè ho noten de seguida i no és bo per a ells.

—Penseu que hi ha hagut una manca d’escolta de la conselleria als problemes de l’ensenyament públic?
—Jo crec que sí, però no únicament per això. En general, hi ha una falta d’atenció i de disposició. No sé si recordeu l’any passat amb la dana. Els centres afectats vam estar molt deixats de la mà de la conselleria. Nosaltres som de Beniparrell i el col·legi del meu fill de cinc anys va estar deu mesos tancat. Els xiquets els van reubicar a Silla.

—Com us imagineu que ha de ser una escola pública ideal?
—Ideal? Que tinga les mínimes condicions acceptables. No pot ser que una aula siga la mateixa per a música, que per a religió, o que siga on es reuneix l’AMPA. No pot ser una aula polivalent. Ha d’haver-hi una aula per a cada cosa. Un espai dedicat a cada cosa. No pot ser que l’aula de música siga un carret i van passant els instruments a les altres aules, perquè no hi ha espai per a una aula de música. Els patis són tots de formigó. Molt apagats. Falten jardinets, tendals per a fer ombres.

—Teniu un fill de cinc anys. Com viviu la vaga en casa?
—Bé. El meu fill té ganes d’anar a l’escola. Em pregunta què és una vaga i què és una manifestació. Li ho he explicat. Dilluns va venir a València a la manifestació i ho va veure.

—En aquesta vaga hi ha una gran unitat sindical. Fins i tot CSIF i ANPE s’hi han afegit. Temeu que la consellera vulga trencar-la durant la negociació?
—Que hi haja unitat vol dir alguna cosa. Quan tots estem tan units, sindicats, famílies, alumnat, és perquè realment hi ha un problema a solucionar. Potser sí que ho intentaran trencar. No sé si ho aconseguiran. L’intent de fer-ho amb les famílies els ha eixit prou malament. No crec que s’ho plantegen.

—La unitat que teniu entre el professorat i les famílies, com la preserveu?
—De tot això se n’ha parlat en els consells escolars, i s’ha arribat a acords. Aquestes darreres setmanes han estat més intenses.

—Semblava impossible una vaga educativa indefinida?
—Jo pensava que s’arribaria a un acord abans de tot això. Pensava que dilluns es faria la manifestació i que la negociació eixiria de seguida, però ha estat una vaga històrica que recordarem tots.

—A Catalunya també hi ha vaga de docents. Teniu relació amb associacions de pares i mares d’allà? Seguiu com van les negociacions?
—Allí els sindicats estan més dividits, no van tan units com ací, però crec que ja negocien també.

—Voleu afegir res més?
—Estem en procés de recollir signatures per a presentar una ILP a les Corts perquè el Consell aborde la qüestió de la climatització dels centres. No parlem únicament d’aire condicionat fred o calent. Volem una cosa global, la climatització integral. Que posen finestres eficients, que instal·len tendals, que hi haja ombres, plaques solars… Necessitem 10.000 signatures d’ací al setembre, i hem fet plecs per a recollir-ne 48.000.

—Heu trobat el suport dels partits a les Corts?
—Ens hem reunit amb Compromís i amb el PSPV. Amb el PP ens hi vam reunir, però per una orella els entrà i per l’altra els va eixir.