Setmana convulsa al Regne Unit. Dimecres, Londres va sol·licitar per carta l’activació del Brexit. Tot just l’endemà, el parlament escocès autoritzava la primera ministra, Nicola Sturgeon, a demanar formalment a la seva homòloga britànica, Theresa May, que es fes un segon referèndum d’independència. En aquesta situació, parlem amb George Kerevan, diputat de l’SNP a Westminster i president del grup de debat sobre Catalunya, sobre el suport a aquest segon plebiscit, però també sobre el procés català i les últimes sentències del TSJC.

Kerevan destaca l’interès que desperta la qüestió catalana entre els diputats britànics, i avança que, enguany, una delegació de parlamentaris del Regne Unit visitarà Barcelona per seguir el procés d’independència. Es mostra convençut que, tant en el cas català com en l’escocès, s’ha de fer front a les qüestions polítiques mitjançant el diàleg i les urnes.

Aquesta setmana, el Regne Unit ha notificat formalment la voluntat de sortir de la Unió Europea. El referèndum d’independència és l’única alternativa al hard Brexit de Theresa May?
—El govern escocès vol un nou referèndum d’independència perquè és l’única manera que els escocesos puguin dir la seva sobre el resultat de les negociacions del Brexit. Els altres vint-i-set països de la Unió Europea podran donar la seva opinió, per què no la gent d’Escòcia? Crec que fins i tot aquells que no volen la independència valoraran que vulguem posar aquesta decisió a les seves mans.

Creieu que Escòcia obtindrà el suport de Theresa May per a convocar un segon referèndum?
—Crec que May és una demòcrata i veurà que no pot ignorar la voluntat del Parlament d’Escòcia, que ha votat a favor d’un nou referèndum. En les eleccions al parlament escocès de l’any passat, els votants van donar al Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) el mandat de convocar un segon referèndum d’independència si es produïa el Brexit. El moment ha arribat.

May no ha tancat la porta a un referèndum, però ha deixat clar que s’hauria quan hagués finalitzat el Brexit. La data serà el punt més calent de les negociacions?
—No sabrem el resultat de les negociacions del Brexit fins a final del 2018. Els estats membre de la Unió Europea i el Parlament Europeu tindran aleshores uns sis mesos per a acceptar o refusar l’acord. És durant aquest temps, entre la tardor del 2018 i el març del 2019, després de saber els termes del divorci, que volen que es faci el referèndum. En aquest moment, Escòcia encara formarà part de la UE i nosaltres defensarem un sí a la independència i de continuar essent membres de la Unió. Si guanyem –i n’estic segur– el govern escocès podrà argumentar que, de facto, continua formant part de la UE, i qualsevol negociació amb la Comissió Europea tindrà lloc en un context en què continuarem formant part del projecte europeu.

Quines alternatives té Sturgeon, si May es nega a fer el referèndum quan ella vol? Es preveu un possible referèndum a la catalana?
—Un referèndum consultiu té el risc que els partits contraris a la independència cridin al boicot. Per descomptat, podria ser útil com a prova del suport públic a la independència i per a pressionar May perquè accepti un referèndum vinculant i legal. Però espero que persuadim el govern britànic i que accepti que el govern escocès ja té un mandat aclaparador per a fer un referèndum legal.

Com serà la campanya de l’SNP en aquest segon referèndum? S’apostarà clarament per la permanència a la UE?
—Defensarem contundentment una Escòcia independent dins la Unió Europea. Aquesta és la millor manera de protegir l’ocupació i donar a Escòcia un veu forta al món.

‘El lloc d’Escòcia a Europa únicament es pot garantir amb la independència.’

El govern escocès tem un possible vet de l’estat espanyol a la seva entrada a la Unió Europea?
—El govern escocès no intervé en els assumptes espanyols i catalans, i jo espero que Espanya no interfereixi en els assumptes del Regne Unit i Escòcia. Espanya és una democràcia europea moderna i compromesa amb la construcció d’Europa. Què guanyaria Espanya castigant Escòcia pels seus assumptes interns i nacionals? Hauríem de fer front a les qüestions polítiques amb el diàleg i les urnes. Aquesta és la manera de fer europea.

El sí a la independència d’Escòcia és més factible ara que el 2014?
—Vam començar el referèndum del 2014 amb un 25% de suport al sí, i vam acabar tenint-ne el 45%. Comencem el segon referèndum amb el suport a la independència d’un 46%! Estic convençut que obtindrem un vot favorable a la independència després del desastre del Brexit. Molts dels qui van votar no a la independència el 2014 ho van fer perquè pensaven que això garantiria la permanència a la UE, i ara saben que el lloc d’Escòcia a Europa únicament es pot garantir amb la independència.

Com es veu des del Regne Unit el blocatge espanyol al referèndum d’independència de Catalunya?
—Els mitjans de comunicació britànics s’han fet molt ressò de les sentències dels tribunals als principals polítics catalans, únicament per haver permès de fer una consulta. La gent no pot entendre que un moviment tan poc democràtic pugui tenir lloc en l’Europa moderna. La majoria de les persones amb qui parlo pensa que Madrid hauria d’entaular un diàleg i no pas recórrer a mesures legals. Això és molt dolent per a la reputació d’Espanya com a democràcia.

‘Els britànics no entenen que un moviment tan poc democràtic pugui tenir lloc en l’Europa moderna.’

Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han estat condemnats a inhabilitació pel seu paper en l’organització del 9-N. Com valoreu aquestes sentències?
—Com a polític electe, demano a les autoritats espanyoles que evitin de recórrer als tribunals de justícia per tal de reprimir el debat. És perfectament possible, en virtut de la constitució espanyola, traspassar a Catalunya el dret de convocar un referèndum, si més no temporalment. Deixem que els votants decideixin. Això és la democràcia.

Aquest no és l’únic cas de polítics encausats. El desembre, vau presentar una moció de suport (Early Day Motion) a favor de la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Quin suport va tenir a Westminster?
—La importància de la moció és que parlamentaris de sis partits diferents van donar-hi suport. Això és molt inusual i mostra l’amplitud d’interès i preocupació.

‘Hauríem de fer front a les qüestions polítiques amb el diàleg i les urnes. Aquesta és la manera europea.’

Fa dues setmanes, el diputat dels socialdemòcrates nord-irlandesos Mark Durkan, el membre del partit nacionalista gal·lès (Plaid Cymru) Hywel Williams i vós vau presentar una moció a la Cambra dels Comuns per a denunciar ‘les dures multes i inhabilitacions’ als polítics catalans. Interessa, això, al Regne Unit?
—Hi ha un ampli interès al parlament britànic, compartit per tots els partits, a seguir què passa a Catalunya. A mesura que es desenvolupa el procés català, és probable que hi hagi més debats i discussió.

Quin és l’objectiu del grup parlamentari sobre Catalunya que s’ha presentat aquest mes al parlament britànic?
—El nostre objectiu és aprendre més sobre el procés polític a Catalunya. De fet, enviarem una delegació de parlamentaris a Barcelona aquest any.

‘És perfectament possible, en virtut de la constitució espanyola, traspassar a Catalunya el dret de convocar un referèndum, si més no temporalment.’

Escòcia ha votat una vegada i potser ho tornarà a fer. Creieu que un segon referèndum a Escòcia pot obrir el camí a una votació a Catalunya o tot el contrari?
—Crec que el procés que condueix cap al referèndum català i escocès és un procés europeu. Es basa en la necessitat d’una major descentralització, l’oposició a l’austeritat i la preservació de la cultura i l’idioma local. Una nova Europa és a punt de néixer: l’Europa dels ciutadans i fonamentada en petites nacions i regions.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb